Titulatura dels faraons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Titulatura dels faraons és el conjunt dels cinc noms pels quals són designats de forma estàndard els faraons en els texts i inscripcions de l'Antic Egipte. Simbolitza el poder mundà i sagrat i constitueix una espècie de declaració de la missió pel regnat d'un monarca (a vegades fins i tot canviava durant el regnat).

La titulatura es compon de cinc «Grans Noms» (rn wr), cadascun format d'un títol seguit d'un nom pròpiament dit. Aquests noms segueixen un ordre canònic : Horus o ḥr (transliterat), Dues Senyores o nbti, Horus d'or, rei de l'Alt i del Baix Egipte o njswt-bjtj, fill de Ra o sȝ rˁ.

La plena titulatura amb els cinc noms, no va tenir un ús estàndard des del Regne Mitjà i fins a l'imperi Romà.

Nom d'Horus[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nom d'Horus
Serekh contenint el nom de Djet i una associació amb Wadjet, al Louvre
G5

Aquest nom s'escrivia normalment en un serekh, una representació d'una façana d'un palau. El nom del faraó s'escrivia en jeroglífics dins d'aquesta representació d'un palau. Normalment, una imatge d'un falcó representant el déu Horus era enfilat damunt o al costat del palau.

És la forma més vella del nom del faraó, originant-se al període predinàstic, i designa al faraó a la vegada com a encarnació i com a protegit d'Horus, el déu falcó d'Hierakonpolis, ciutat d'on procedeix Narmer, el primer rei d'Egipte. Molts dels més antics faraons egipcis eren coneguts només per aquest títol. Es creia que el rei era l'encarnació terrenal d'Horus, el fill d'Athor (o Athor-Isis).

Com a mínim, el faraó Peribsen de la segona dinastia, va utilitzar una imatge del déu Seth en comptes d'Horus, potser indicant una divisió religiosa interna dins del país. Era succeït per Khasekhemui, que posava els símbols tant de Seth com d'Horus damunt el seu nom. Després, la imatge d'Horus sempre apareixeria al costat del nom del faraó.

Abans del temps de l'imperi Nou, el nom d'Horus sovint s'escrivia sense el serekh.

Nom de Nebti[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nom de Nebty
G16

El nom de nebti (literalment «dues senyores») estava associat amb les anomenades deesses "heràldiques" de l'Alt i Baix Egipte:

  • Nekhbet, deessa representada com un voltor amb diadema i els emblemes de la vida i la serenitat, patrona de la ciutat de Nekheb i de l'Alt Egipte, i
  • Wadjet, deessa representada per una cobra, patrona de l'oracle a la ciutat del mateix nom i del Baix Egipte.

El nom s'utilitzà de manera definitiva a la primera dinastia pel faraó Semerkhet, tot i que no es convertia en un títol plenament independent fins a la dotzena.

Aquest nom no s'emmarcava en un cartuix o serekh, però sempre començava amb els jeroglífics d'un voltor i una cobra que descansen en dues cistelles, d'aquí el nom dual de "nebti".

Nom d'Horus d'or[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nom de Hor-Nub
Prenom del cartutx de Tuthmosis II precedit pels símbols del jonc i de l'abella, al temple de Hatshepsut, Luxor
G8

Aquesta forma del nom del faraó presentava la imatge d'un falcó, Horus, enfilat a dalt o al costat del jeroglífic de l'or.

El significat és discutit. Una opinió és que representa el triomf d'Horus per sobre del seu oncle Seth, que té símbol l'or, i voldria dir que Horus era "superior als seus enemics". L'or també estava clarament associat en la ment egípcia antiga amb l'eternitat, així podria transmetre la idea eterna del nom Horus per al faraó.

Similar al nom de Nebti, aquest nom no s'expressava emmarcat per un cartutx o serekh. Sempre comença amb la descripció del falcó Horus enfilat damunt una representació del sol.

Nom de Nesut-Biti (prenom)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nom de Nesut-Bity
M23
t
L2
t

El títol significa probablement «El que pertany (n(j)) al jonc (swt) i a l'abella (bjtj)», els símbols de l'Alt i el Baix Egipte. És doncs més o menys cert que es pot traduir per «rei d'Alt i del Baix Egipte». És seguit pel nom de coronació inscrit en un cartutx.

Nom de Sa-Ra (nom)[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nom de Sa-Ra
G39 N5
El Sa-Ra davant d'un cartutx

El títol qualifica el rei de «fill de Ra» i, indicant la seva filiació divina, el lliga carnalment al déu sol. És constituït del jeroglífic de l'ànec, que significa fill, i del de Ra, i és seguit del nom de naixement del faraó inscrit en un cartutx.

A partir de Khefren, els dos últims noms són inscrits en un cartutx, amb el nom format a partir d'un verb que significa envoltar, voltar . Es tracta d'una cordeta en forma d'oval, lligada a una de les extremitats i que simbolitza el que el sol envolta: en altres paraules, el faraó és proclamat amo de l'univers.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Allen, James P.. Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs. New York: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0521774837. 
  • Dodson, Aidan Mark, and Dyan Hilton. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Cairo, London, and New York: The American University in Cairo Press and Thames and Hudson, 2004. ISBN 977-424-878-3. 
  • Gardiner, Alan Henderson. Egyptian Grammar; Being an Introduction to the Study of Hieroglyphs. 3rd. Oxford: Griffith Institute, 1957. 
  • Quirke, Stephen G. J.. Who Were the Pharaohs? A History of Their Names with a List of Cartouches. London: British Museum Publications Limited, 1990. 
  • Schneider, Thomas. «Zur Etymologie der Bezeichnung ‘König von Ober- und Unterägypten’». Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde, vol. 120, 1993, pàg. 166–181.
  • von Beckerath, Jürgen. Handbuch der ägyptischen Königsnamen. 2nd edition. Mainz am Rhein: Verlag Philipp von Zabern, 1999.