Ra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Déu Ra)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Ra (desambiguació)».
Ra representat amb cara de falcó i un disc solar sobre el seu cap.
Ra
en jeroglífic
r
a
ra

En la mitologia egípcia, Ra (escrit també com a Re o Rah) és des de ben enllà déu del Sol d'Heliòpoli, creador suprem. Podia aparèixer en forma de qualsevol altre déu, però es distingia en qualsevol d'aquestes formes pel disc solar al seu cap.

A causa de la seva importància, se li atribueixen diverses històries i mites diferents al llarg de la història. Així per exemple, a partir de la cinquena dinastia (2400 aC) es va fusionar amb el déu Amon, per acabar esdevenint Amon-Ra. O bé de la seva unió amb Horus, per acabar sent Ra-Harakhti.

Ra fou pare de les dues primeres divinitats, Shu i Tefnut, i avi de Geb i Nut, els fills dels quals eren Osiris i Isis, Seth i Nephthys, respectivament.

Ra conservà la supremacia durant segles, excepte durant el temps de Akhenaten (1350-1334 aC), quan el culta monoteista a Aton s'imposà en el regne d'Egipte.

Iconografia[modifica | modifica el codi]

La seva representació més habitual era la d'un home amb cap de falcó, sobre el qual portava un disc solar. Una altra forma de culte que es donà a aquesta deïtat fou com Ra-Horajty, un déu solar amb cap de falcó, coronat pel disc solar.

Història[modifica | modifica el codi]

A principis de l'Imperi Antic, Ra era només una de les diverses deïtats solars existents, però vers el 2400 aC s'havia convertit en el déu oficial dels faraons, que es consideraven els seus fills, i fins i tot les seves reencarnacions. Durant la dinastia V fou elevat a deïtat nacional i posteriorment vinculat al déu tebà Amon per a convertir-se en Amon-Ra, la principal deïtat del panteó egipci.

Durant l'Imperi Mitjà la seva importància va cedir davant l'apogeu del culte a Osiris, si bé a Tebes fou identificat com el déu local Amon sota la forma d'Amon-Ra, venerat com "únic creador de la vida".

Ra va conservar la supermacia durant segles, excepte durant el curt període d'atonisme en temps d'Axenató (1350-1334 aC), quan el culte monoteista a Aton s'imposà al regne d'Egipte. Fins i tot el breu període durant el qual Amenhotep IV -que canvià el seu nom a Axenató-, intentà imposar Aton, el disc solar, en detriment d'Amon, és interpretat pels historiadors i historiadores com una mostra de la persistència de l'antic culte a Ra.

La identificació d'Amon-Ra amb Zeus o Júpiter fou reconeguda per grecs i romans. Els grecs àdhuc li donaren el nom de Diòspolis, ciutat de Zeus a Tebes. El culte d'Amón-Ra s'ha relacionat en nombroses ocasions amb el d'Apol·lo (Roma) per la simbologia solar que ambdós representen.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Ra el déu sol, adopta tres formes fonamentals:

  • Khepri, l'escarabat que representa al sol naixent,
  • Ra, el disc solar, que representa al sol del migdia i
  • Aton, un vell amb bastó que representa al sol del ocàs.

Tots els dies, quan el sol arriba fins a la muntanya Manu, la més occidental, la deessa del cel, Nut, se'l engoleix, al moment en què aquest déu inicia un perillós viatge per l'infern en la seva barca nocturna.

En aquest viatge és assaltat pels dimonis qui al cap d'ells hi va Apofis, el seu enemic, que segons un dels mites, és creat en el mateix moment que el propi Ra. Just abans de l'alba, Apofis realitza el seu atac més furibund.

Totes les nits, Ra, en forma de gat, li ha de tallar el cap a la serp, abans de tornar a néixer en l'Orient, de Nut, la mare universal. Seguidament s'eleva i travessa el cel fins a l'ocàs, a on Apofis l'espera de nou. Si alguna vegada Apofis aconseguís vèncer a Ra, el sol no sortiria.

El cicle diari de mort i resurrecció simbolitza el cicle vital de la humanitat, que després de la mort, confia en un nou naixement. Des de l'imperi Mitjà, a Ra, el visible déu sol, si li associa una divinitat invisible, Ammon "el ocult", que conjuntament, com Ammon-Ra és adorat com rei de tots els déus.

Sincretisme[modifica | modifica el codi]

La identitat de Ra es va confondre sovint amb la d'altres déus i experimentà diferents fusions en un intent d'unificar culturalment el país.

  • Amon-Ra: com els cultes d'Amon i Ra eren cada cop més populars a l'Alt i al Baix Egipte, respectivament, es combinaren per a crear Amon-Ra, el déu solar creador. Amon era un antic patró de Tebes i membre de l'Ogdòada; amb Amonet hi representava l'energia creadora. Es pensava que creava mitjançant la seva respiració, tot i que se l'identifica amb el vent, més que amb el Sol.
  • Atum-Ra: era una altra deïtat formada a partir de dues deïtats diferents. Ra comparteix més similituds amb Atum que amb Amon. Atum està més estretament vinculat amb el Sol, i era també un déu creador de l'Enèada. Ambdós, Atum i Ra són considerats com pare dels déus i faraons, i foren profusament adorats. Així, fou inevitable que les dues deïtats es fusionessin sota el nom d'Atum-Ra.
  • Ra-Horajty: fou realment més un títol o manifestació que un déu compost. Es tenia la intenció de vincular Horajty a Ra -com un aspecte d'Horus a l'alba. S'ha suggerit que Ra-Horajty simplement refereix al recorregut del Sol, d'horitzó a horitzó, com Ra, o que significa un aspecte del déu Ra com símbol d'esperança i renaixement. Això va ser atiat probablement perquè Ra i Horus estaven vinculats al Sol i al faraó.
  • Jepri: el déu representat amb forma d'escarabat que impulsa el Sol del matí, és vist de vegades com la manifestació de Ra a l'alba.
  • Jnum: també fou considerat una manifestació de Ra; Jnum seria un aspecte de Ra a la posta del Sol.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ra