Textos de les Piràmides

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Textos de les Piràmides, inscrits a la cambra sepulcral de la piràmide de Teti, en Saqqara.

Els Textos de les Piràmides són un repertori de conjurs, encanteris i súpliques, gravats en els passatges, avantcambres i càmeres sepulcrals de les piràmides de l'Imperi Antic amb el propòsit d'ajudar al faraó a la Duat i assegurar la seva resurrecció i la vida eterna. Són un recull de textos, sense ordre aparent, de creences religioses i cosmològiques molt antigues què van haver d'emprar durant la cerimònia funerària. Alguns textos ja apareixen en esteles i mastabes de les dues primeres dinasties.

Primers textos[modifica | modifica el codi]

El primer lloc on es van gravar els Textos de les Piràmides va ser als murs de la cambra sepulcral de la piràmide d'Unas, l'últim faraó de la dinastia V d'Egipte, anomenada pels egipcis "Els llocs de culte d'Unas són perfectes". Els textos estan compostos per 228 declaracions. Posteriorment es va convertir en pràctica habitual inscriure'ls a l'interior de les piràmides dels faraons de l'Imperi Antic, arribant a 759 conjurs (compilats per R. Faulkner).[1]

Contingut[modifica | modifica el codi]

No és un relat o narració ordenada, sinó extractes de teories de la creació, fragments de les lluites entre Horus i Seth, de llegendes i, fonamentalment, fórmules per permetre al faraó l'ascensió, resurrecció i identificació del faraó amb els déus.

En aquests textos s'aprecien dues teories cosmològiques: la primera amb mites solars, contemporanis dels faraons què els van ordenar gravar, on el rei és conduït cap al déu solar Ra, i la segona amb una mitologia estel·lar molt més antiga, on el camí es dirigeix a les estrelles circumpolars, aquelles que eren considerades immortals per romandre sempre visibles en el cel nocturn.

Conté, juntament amb rituals d'encensament, ofrenes de menjar, beguda i vestuari, les fórmules perquè el faraó pogués transformar-se en el aj més important de tots els que residien a la Duat, sortilegis per aconseguir eludir els animals malignes i els perills topogràfics. També perquè pogués ascendir al "Més Enllà", com una estrella, i transfigurar-se en un ésser diví.

Evolució de creences i textos[modifica | modifica el codi]

Restes de la piràmide de Unis a Saqqara, on van ser gravats els primers Textos de les Piràmides .

La seva evolució donarà lloc als Textos dels Sarcòfags, que durant el Primer període intermedi d'Egipte van començar a escriure als sarcòfags dels nobles i potentats. A l'Imperi Mitjà són de dos tipus: biogràfics , on es narra també la vida del difunt, o jurídics, descrivint el llegat dels seus béns. A partir d'aquesta època la immortalitat va deixar de ser un privilegi exclusiu del faraó, i ja possible per a les classes més altes.

Durant l'Imperi Nou, van començar a escriure a papirs que es dipositaven dins del sarcòfag, assolint gran difusió i donant origen al denominat Llibre dels Morts, en el qual es descriu què haurà de fer l'esperit del difunt per a obtenir la immortalitat. Aquest text experimentarà evolucions posteriors fins a la dinastia XXVI. La immortalitat l'arriben a gaudir aquells "egipcis justos" que poguessin costejar els rituals de l'embalsamament i enterrament, i recitar a la Duat les fórmules del Llibre dels Morts per preservar la seva Ba.

Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Egiptología

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Wolfgang Kosack: "Die altägyptischen Pyramidentexte." In neuer deutscher Uebersetzung; vollständig bearbeitet und herausgegeben von Wolfgang Kosack Christoph Brunner, Berlin 2012, ISBN 978-3-9524018-1-1.
  • Kurt Sethe: "Die Altaegyptischen Pyramidentexte." 4 Bde. (1908-1922)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Textos de les Piràmides