Llibre dels Morts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llibre dels Morts, de Nany: versió tebana.

El Llibre dels Morts o Peri Em Heru ("Llibre per sortir al dia") és un text funerari compost per un conjunt de fórmules màgiques o sortilegis, encanteris, oracions i himnes (rau), que ajudaven al difunt, en la seva estada a la Duat (inframón a la mitologia egípcia), a superar el judici d'Osiris, i viatjar al aaru, segons la mitologia egípcia. El Llibre dels Morts eren dipositats als túmuls al costat de les mòmies. L'objectiu d'aquests texts era ajudar el mort durant el seu viatge al món soterrani, per poder superar els possibles perills durant el viatge al més enllà. Constitueix una de les principals fonts d'informació per l'estudi i la comprensió de la religió de l'Antic Egipte.

Origen i formació[modifica | modifica el codi]

Un «Llibre dels morts» de Nebqed, del 1300 aC

La redacció del Llibre dels Morts data de l'Imperi Nou, encara que per trobar els seus orígens cal remuntar-se als Textos de les Piràmides del Imperi Antic que va evolucionar posteriorment en els Textos dels Sarcòfags de l'Imperi Mitjà. Aquestes successives transformacions comporten que aquesta col·lecció heterogènia de fórmules contingui textos funeraris de tots les èpoques de la història d'Egipte. Destaquen tres versions diferents del Llibre dels Morts, que es van anar succeint a través de la història:

  • La versió heliopolitana, redactada pels sacerdots de Heliòpolis per als faraons, es troba en alguns sarcòfags, esteles, papirs i tombes de les dinasties XI, XII i XIII, encara que l'essència prové d'escrits primitius. Netament solar, promou la teologia del déu Ra.
  • La versió tebana, escrita en jeroglífics (i després a hieràtic) en papirs, està dividida en capítols sense un ordre determinat, encara que la gran majoria tenen un títol i una vinyeta. Utilitzada durant les dinasties XVII, XVIII, XIX, XX i XXI ja no només pels faraons sinó també per ciutadans particulars.
  • La versió saita va donar lloc a la seva màxima expressió en la Dinastia XXVI d'Egipte, on es van fixar l'ordre dels capítols, que van a romandre invariables fins al final del període ptolemaic.

Dyedefhor, que va gaudir de gran fama com savi i endeví, és considerat l'autor de la pregària del Llibre dels Morts per la tradició.

Aquesta evolució permet que aquesta col·lecció heterogènia de fórmules contingui textos funeraris de totes les èpoques de la història d'Egipte. Destaquen tres versions diferents del Llibre dels morts, que es van anar succeint a través de la història: La versió heliopolitana, redactada pels sacerdots d'Heliòpolis per als faraons, es troba en alguns sarcòfags, esteles, papirs i tombes de les dinasties XI, XII i XIII, encara que l'essència ve d'escrits primitius. Netament solar, promou la teologia del déu Ra.

La versió tebana, escrita en jeroglífics (i després en hieràtic) sobre papirs, aquesta està dividida en capítols sense un ordre determinat, encara que la gran majoria tenen un títol i una vinyeta. Usada durant les dinasties XVII, XVIII, XIX, XX i XXI ja no solament pels faraons sinó també per ciutadans particulars.

La versió saita va donar lloc a la seva màxima expressió en la dinastia XXVI d'Egipte, on es van fixar l'ordre dels capítols, que van a romandre invariables fins al final del període ptolemaic.

Origen del títol[modifica | modifica el codi]

El títol «Llibre dels morts» es deu al seu primer editor i traductor, l'egiptòleg alemany Karl Richard Lepsius, qui ho va publicar el 1842 amb el títol Das Todtenbuch der Ägypter, encara que es diu també que el títol procedeix del nom que els profanadores de les tombes van donar als papirs amb inscripcions que van trobar al costat de les mòmies: "Kitab al-Mayitun", en àrab, que significa "Llibre del difunt". Els antics egipcis el coneixien com a Llibre per a sortir a la llum.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Per ara es coneixen un total de 192 capítols, però la seva extensió és molt desigual i no existeix un sol papir que els comprengui a tots. L'extensió dels papirs variava segons el poder adquisitiu de cada difunt, i una vegada que es va anar popularitzant, les versions més econòmiques eren realitzades 'en sèrie' pels temples i després emplenades amb el nom del comprador. La successió de fórmules, sense cap ordre i que arriben a variar d'uns exemplars als altres tenen, però, una lògica interna. Segons l'egiptòleg francès Paul Barguet, el Llibre dels Morts es pot dividir de la manera següent:

  • Capítols 1-16: "Sortir al dia" (oració); marxa cap a la necròpolis, himnes al Sol i a Osiris.
  • Capítols 17-63: "Sortir al dia" (regeneració); triomf i alegria; impotència dels enemics; poder sobre els elements.
  • Capítols 64-129: "Sortir al dia" (transfiguració); poder manifestar sota diverses formes, utilitzar la barca solar i conèixer alguns misteris. Retorn a la tomba; judici davant el tribunal d'Osiris.
  • Capítols 130-162: Textos de glorificació del mort, que s'han de llegir al llarg de l'any, en determinats dies festius, per al culte funerari, servei de les ofrenes, preservació de la mòmia pels amulets.
  • Capítols 163-190: és un complement de tot l'anterior, amb fórmules on es lloa a Osiris.

Capítol 125[modifica | modifica el codi]

Capítol 125. Llibre dels Morts. Papir d'Ani.

Potser el capítol més famós i important del Llibre dels Morts sigui el titulat "Fórmula per entrar a la sala de les dues Maat", en el qual el difunt es presenta davant del Tribunal d'Osiris per tal que es tot el seu cor (consciència i moralitat) i superada la prova pugui continuar el seu camí en el món dels morts, la Duat, fins a arribar als fèrtils camps d'Aaru.

Aquest capítol, de notòria complexitat i extensió, conté les anomenades "Confessions negatives", declaracions d'innocència que el difunt feia davant els déus del tribunal per tal de justificar les seves accions personals, el que posa de manifest la gran importància moral que aquest capítol significava per als antics egipcis.

Papirs destacats[modifica | modifica el codi]

  • Per la seva extensió:
Fragment del Llibre dels Morts, de Hunefer.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Thomas George Allen, The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago, Thomas George Allen, (University of Chicago Press, Chicago), c 1960.
  • Andrzej Niwinski, Studies on the Illustrated Theban Funerary Papyri of the 11th and 10th Centuries B.C., by Andrzej Niwinski, (OBO vol. 86; Universitätsverlag, Freiburg), c 1989.
  • Thomas George Allen, The Book of the Dead or Going Forth by Day. Ideas of the Ancient Egyptians Concerning the Hereafter as Expressed in Their Own Terms, Thomas George Allen, (SAOC vol. 37; University of Chicago Press, Chicago), c 1974.
  • Gunther Lapp, The Papyrus of Nu (Catalogue of Books of the Dead in the British Museum), by Gunther Lapp, (British Museum Press, London), c 1997.
  • E. A. Wallis Budge, The Egyptian Book of the Dead,(The Papyrus of Ani), Egyptian Text, Transliteration, and Translation, E.A.Wallis Budge, (Dover (Note: 240 pages of running Egyptian hieroglyph text. NB: Budge's translations and transliterations are extremely outdated and are not generally cited by modern Egyptologists)
  • Raymond O. Faulkner, The Egyptian Book of the Dead, The Book of Going forth by Day. The First Authentic Presentation of the Complete Papyrus of Ani translated by Raymond Faulkner, edited by Eva von Dassow, with contributions by Carol Andrews and Ogden Goelet (Chronicle Books, San Francisco), c 1994.
  • Raymond O. Faulkner, The Ancient Egyptian Book of the Dead, translated by Raymond Faulkner, edited by Carol Andrews (University of Texas Press, Austin), c 1972.
  • Budge, E. A. Wallis. El llibre egipci dels morts. Màlaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3. 
  • Lara Peinado, Federico. Llibre dels Morts. Cinquena edició. Madrid: Editorial Tecnos, 2009. ISBN 978-84-309-4804-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre dels Morts