Llibre de la Vaca Celestial
 |
Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.
|
El "Llibre de la Vaca Sagrada" o "Llibre de la Vaca Celestial" és un text del Antic Egipte que probablement es va originar durant el període d'Amarna i, en part, descriu les raons de l'estat imperfecte del món com a resultat de la rebel·lió de la humanitat contra el suprem déu del sol Ra.
El càstig diví va ser infligit per la deessa Hathor amb els supervivents que pateixen per la separació de Ra, que ara residia al cel a la part posterior de la vaca celestial Nut. Amb aquesta "caiguda", el sofriment i la mort van entrar al món, juntament amb la fractura a la unitat original de la creació. [1]
El déu suprem ara canvia en molts cossos celestials, crea els "Camps del Paradís" per als morts benaurats, probablement nomena Geb com el seu hereu, concedeix el seu poder sobre la humanitat a Osiris (a Thoth, que governa sobre el cel nocturn com el seu suplent) amb Shu i els déus Heh donant suport a la deessa celestial Nut. [2]
En el llibre es descriu igualment la forma de representar la vaca divina perquè pugui protegir adequadament el difunt, i els seus quatre potes els punts cardinals i finalment, s'especifiquen encanteris i fórmules màgiques de protecció.
Encara que el text es registra en el període del Nou Regne, està escrit en llenguatge egipci mitjà i podria haver estat escrit durant el període del Imperi Mitjà. [3]
El "Llibre de la Vaca Divina" va poder tenir el seu origen en els mites dels albors dels Textos de les Piràmides, on es troben rastres del text, sent desenvolupada la idea posteriorment durant el Nou Regne per explicar la mort i el sofriment en una creació imperfecta. [4] El treball ha estat vist com una forma de teodicea i text màgic per assegurar l'ascensió del rei al cel. [5] També s'ha vist com una temàtica similar a altres històries més desenvolupades de la destrucció de la humanitat en Mesopotàmia i en la Bíblia amb el mite del Diluvi universal. [3]
El text pot trobar en cinc tombes del Regne Nou: Tutanjamon (en el primer sarcòfag), Seti I, Ramsès II, Ramsès III i Ramsès IV . [3]
Bibliografia[modifica]
- Pinch, Geraldine. A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press, 2004. ISBN 0195170245.
Referències[modifica]
- ↑ Hornung, Erik. The Secret Lore of Egypt: Its Impact on the West. Cornell University Press, 2001. ISBN 0801438470.
- ↑ Pinch p. 75, 77.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Lichtheim, Miriam. Ancient Egyptian Literature. Universitat de Califòrnia Press, 1976, p. 197-198. ISBN 0-520-03615 - 8.
- ↑ Pinch, p. 25.
- ↑ Assmann, Jan. The search for God in ancient Egypt. Cornell University Press, 2001, p. 116. ISBN 0801487293.
Enllaços externs[modifica]
|
|||||||||||||||||||||||
