Teodicea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gottfried Leibniz en una pintura del 1700.

La teodicea és la disciplina filosòfica-teològica que tracta de conciliar l'existència de Déu amb la presència de mal en el món (Problema del mal). La teodicea tracta de justificar el mal, donant-li un sentit i fent-lo necessari, exculpa Déu i demostra que "tot està bé" (Pope) i que "aquest és el millor dels mons possibles" ( Leibniz).

Descripció[modifica | modifica el codi]

És un terme emprat actualment com a sinònim de teologia natural o teologia racional. Va ser creat al segle XVIII per Leibniz com a títol d'una de les seves obres: Assaig de teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal, si bé Leibniz es referia amb teodicea a qualsevol investigació el fi de la qual fóra explicar l'existència del mal i justificar la bondat de Déu. És una branca específica de la filosofia que s'ocupa de conciliar l'existència del mal en el món amb la presència d'un déu benèvol. Etimològicament parlant, teodicea és "justificació de Déu". L'objecte d'estudi de la teologia natural és més general. Podria dir-se que la teodicea és només part de la teologia natural.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]