Momificació

Mòmia egípcia embalsamada

La momificació és un procés que conserva un cadàver de la putrefacció de les parts toves. Fou practicat en diverses cultures antigues, en especial pels egipcis. Algunes de les mòmies s'han conservat per accident. La momificació natural es produeix normalment en climes extrems, en les arenes seques o en el fred glacial (per exemple Ötzi l'home del Neolític trobat als Alps el 1991). Les arenes calentes del desert poden conservar un cos, deshidratant-lo. Els cosos enterrats en regions molt fredes poden congelar-se completament impedint la descomposició. Al nord d'Europa, les condicions inusuals que es troben en les zones pantanoses han permès conservar cosos en molt bones condicions. Al pantà de Tollund, a Dinamarca, l'any 1950 fou descobert un home mort fa 2000 anys en perfecte estat de conservació.

Procés de momificació egipci

Mòmia de l'època predinàstica (Naqada II) al Museu Britànic

.

A l'Antic Egipte, amb una cultura religiosa politeista molt sofisticada, van aprendre que havien d'assecar un cos per evitar la seva descomposició. El procés de momificació ocorre alguns cops de forma natural en climes desèrtics com el d'Egipte, és molt probable que els antics egipcis n'observessin el procés i els resultats i els perfeccionessin.

Per a momificar un cadàver es va desenvolupar un mètode d'assecat amb natró, una sal natural que deixava el cos més flexible i amb més semblança de vida que assecant-lo a la sorra. El natró absorbeix l'aigua, dissol els greixos del cos i és un antisèptic suau. La momificació es practicava de la següent manera:

1. S'extreia el cervell amb un ferro corb i una barra de ferrar per el nas.
2. S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canops: el vas Amset conservava l'estómac i l'intestí gros, el vas Hephep conservava l'intestí prim, el vas Tuamufet nuet conservava el cor i els pulmons i el Kebehsenuf achus el fetge i la vesícula seminal.
3. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró. També li posaven or per aparentar ser més ric.
4. S'embenava lentament amb tèxtils de qualitat, generalment lli. Durant aquest procés s'amagaven amulets protectors entre les benes, s'untaven amb ungüents, sovint s'escrivien fòrmules màgiques, també de protecció, entre els plecs i es practicaven diversos rituals de caire màgic.

Aquest procés durava entre 100 i 140 dies. (vegeu: Museu de Momificació de Luxor)

Catolicisme

Alguns sants i santes de la religió Catòlica han conservat el cos incorrupte suposadament de forma miraculosa, malgrat en alguns casos s'ha demostrat que han estat momificats. Els sants incorruptes més famosos són:

• Maria Magdalena de Pazzi
• Vicent de Paül
• Santa Teresa de Jesús

Opinió de la ciència

La ciència no accepta que el fenomen en els sants catòlics s'atribueixi a fets sobrenaturals, ja que s'ha observat en místics d'altres credos i en persones no religioses. El fet correspon a practiques de momificació i a factors relacionats a les condicions ambientals. Precisament a Itàlia el país en que s'han produït més casos de sants incorruptes, es venen utilitzant des de fa segles certes tècniques secretes de momificació. Especialment notables són les portades a terme a Palerm (Sicília) pels frares caputxins.

Bibliografia

• Momias Biblioteca Visual Altea
• Revista Más Allá Monogràfic Miracles, nº57 any XXI

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Momificació

• Enciclopèdia Catalana
• El procés de momificació (castellà)