Natró

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Natró

Precipitació del mineral visible al sòl del volcà Emi Koussi (Tibesti, Txad).
Classificació
Categoria Carbonats
Fórmula química Na2CO3 · 10 H2O
Classificació de Nickel-Strunz 5.CB.10
Classificació de Dana 15.1.2.1
Propietats fisicoquímiques:
Color incolor, blanc o gris
Sistema cristal·lí monoclínic, prismàtic
Exfoliació {100} molt bona
Fractura concoïde
Tenacitat trencadís
Duresa en l'escala de Mohs 1,5
Lluïssor vítrea a mat
Ratlla blanca
Diafanitat translúcida
Densitat 1,42 - 1,47 g/cm3
Solubilitat lenta
Altres característiques A l'aire lliure absorbeix humitat. Tenyeix la flama de groc
Referències [1]

El natró és un mineral de la classe dels carbonats (o minerals carbonats i nitrats), segons la classificació de Strunz. Té gust de lleixiu i és fluorescent. El natró és una mescla, que apareix de forma natural, de carbonat de sodi decahidratat (Na2CO3·10H2O) i un 17% de bicarbonat de sodi (també anomenat nahcolita, NaHCO3) junt amb petites quantitats de sal comuna (halita, clorur de sodi) i sulfat de sodi. Al llarg de la història el natró ha tingut moltes aplicacions pràctiques les quals continuen en els usos moderns dels seus components minerals.

En la moderna mineralogia el terme natró ha passat a significar només el carbonat de sodi decahidratat que és el seu principal component.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula prové del terme NTR del Antic Egipte, que significa "diví" o "pur", donant lloc a la paraula composta "sal divina". El principal lloc d'extracció d'aquesta sal era la zona de Uadi el Natrun, a Egipte. La paraula va ser emprada en les llengües semítiques: en acadio nit (i) ru , en arameu nithra , en hebreu Neter נתר (per al carbonat de potassi). Possiblement, a través de fenici va passar a l'idioma grec com nitro , i al llatí com nitrum . En àrab és natró , paraula que es va transmetre a l'idioma espanyol.

El terme grec nitro i el llatí nitrum es van utilitzar per al salnitre i la sosa, que no van ser reconeguts com a substàncies diferents.

Rutherford descobreix la química de nitrogen al segle XVIII, encara que el nom va ser donat pel químic francès Chaptal, ja que generava nitre , per tant, el terme referia en realitat a dos elements: el nitrogen i el sodi, que deriven de la mateixa paraula.

El terme llatí Natrium va donar nom al sodi, del qual deriva el seu símbol químic Na.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Químicament és un carbonat de sodi natural, molt hidratat. Efloreix ràpidament quan s'exposa a l'aire sec, transformant-se en el monohidrat termonatrita (Na 2 CO 3 · H 2 O).

Usos[modifica | modifica el codi]

El natró va ser emprat pels antics egipcis en el procés de momificació. També s'utilitzava en la fabricació de ceràmica vítrea: fayenza, a més, aquesta sal va ser destinada per a usos relacionats amb la neteja, com ara la neteja dels habitatges i la higiene del cos.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en ambient de llac ric en sodi, acumulant-se en els seus marges o bé com un precipitat al fons del llac durant les èpoques de fred, també s'ha trobat com eflorescència en laves.

Sol aparèixer associat a la natura a altres minerals com: termonatrita, trona, mirabilita, gaylussita, guix o calcita.

Hi ha importants jaciments a Egipte i Rússia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Natron». Mindat. [Consulta: 9 d'agost de 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Natró