Franctirador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un equip format per un franctirador i un observador de la Força Aèria dels Estats Units.

Un franctirador és un soldat d'infanteria expert en tasques de camuflatge i tirador d'elit, que dispara amb un fusell a grans distàncies i des d'un lloc ocult, a objectius seleccionats. Idealment, un franctirador hàbil s'acosta a l'enemic (que desconeix la seva presència) sense ésser vist, utilitza eficaçment una sola bala per blanc i es retira sense ésser descobert.

L'origen del terme se situa a la Guerra francoprussiana (1870-1871). Les millors tècniques permeteren a l'exèrcit francès de dotar-se de fusells de llarg abast, ideals per a abatre enemics des de posicions llunyanes. Els soldats prussians els anomenaven "franc-tireurs", és a dir "tiradors francs" (francesos). Aquesta situació fou la que impulsà els soldats alemanys a cometre crims en contra de la població civil, especialment a Bèlgica, durant la Primera Guerra Mundial, ja que encara conservaven el record de les baixes causades per aquests durant el conflicte anterior.

Tàctiques[modifica | modifica el codi]

Objectius[modifica | modifica el codi]

Franctiradors de l'exèrcit francès utilitzant un fusell de precisió FR-F2 (al darrere) i un fusell anti-material PGM Hecate II (al davant). Fotografia realitzada en una missió a l'Afganistan l'any 2005.

Els franctiradors militars poden tenir com a objectiu no tan sols persones sinó també material militar sensibles com ara equips de comunicacions o avions de combat mentre estan estacionats a terra. Sovint se cerca causar la màxima interferència a les activitats enemigues i per això són objectius prioritaris els oficials enemics així com els especialistes (de comunicacions, enginyers, metges, etc.). El franctirador pot identificar els oficials per la seva aparença i actitud: símbols de rang, segons la posició en el vehicle, per ser assistit per altres soldats, per donar ordres i moure's entre diferents posicions, etc.

Una altra funció prioritària dels franctiradors militars és el reconeixement i observació per tal d'indicar les posicions enemigues als vehicles o artilleria per tal que les destrueixin. Per aquesta funció són extremadament útils les habilitats i tàctiques avançades d'infiltració i observació a llarga distància per apropar-se i observar l'enemic. En aquest tipus de missions segueixes unes normes estrictes per tal de no revelar la seva posició i només disparen si es troben amb objectius de gran valor (com per exemple un oficial d'alt rang enemic).

Les missions "antimaterial" es realitzen amb fusells especials amb calibres grans i cartutxos especials. Solen disparar vehicles o equipament enemics molt car i sofisticat o bé en reserves clau (per exemple tancs de combustible). Un tret d'armes d'aquest calibre pot avariar o destruir si es localitza a parts sensibles com ara: la turbina d'admissió d'un avió de reacció, la part frontal d'un míssil, les òptiques dels sistemes de punteria o una antena de radar.

Un franctirador del Cos de Marines dels Estats Units d'Amèrica portant un vestit de camuflatge tipus ghillie.

Localització del tret[modifica | modifica el codi]

La localització del tret varia en funció del tipus de franctirador:

  • Els franctiradors militars normalment disparen a objectius situats a més de 300 m i per tant disparen al cos tot apuntant al pit. Aquests trets depenen del dany als òrgans i la pèrdua de sang per a matar o deshabilitar l'enemic.
  • Els franctiradors policials solen disparar a distàncies molt menors, permetent realitzar tret precisos a qualsevol part de l'objectiu. Per exemple en un cas l'any 2007, a Marsella, un franctirador de la policia francesa situat a 80 m va impactar i destruir la pistola amb la qual un home amenaçava de suïcidar-se.[1] En situacions d'alt risc -per exemple quan delinqüents armats amenacen de disparar- poden intentar disparar directament al cap per assegurar una mort instantània.

Canvi de d'ubicació[modifica | modifica el codi]

Sovint en casos amb múltiples objectius els franctiradors canvien d'ubicació, canviant a una altra punt de tir un cop disparats alguns trets. Això dificulta que siguin localitzats per les forces enemigues a més de crear confusió tot fent pensar que hi ha diversos tiradors atacant-los. En altres situacions el canvi de posició de tir es realitza per tal de compensar el factor de desviació del vent o per aconseguir un vector de tir millor per un objectiu concret.

Emmascarament del so[modifica | modifica el codi]

Els fusells utilitzats pels franctiradors acostumen a ser com potents i per tant cada tret provoca un so molt intens. El gran calibre utilitzat sovint no permet la utilització de silenciadors. Per tant una tàctica útil és la d'emmascarar el so del tret disparant alhora que es produeix un altre so intens per exemple, en situacions de combat, el so de l'artilleria o el pas d'un vehicle pesat. Això permet disparar de forma inadvertida -per a objectius aïllats- o fer-ho causant una major confusió en els soldats enemics (que desconeixen qui o què ha disparat). Aquesta tècnica s'utilitza sovint en operacions encobertes, tàctiques d'infiltració o les de guerrilla.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pardini, Sèverine. «J'ai fait mouche sur son arme à 80 mètres pour le sauver». laprovence.com, 2 d'agost de 2007. [Consulta: 14 de Maig de 2010].