Míssil
 |
S'ha proposat que «Míssil teledirigit» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió) |
Un míssil és un projectil autopropulsat, habitualment amb un propulsor tipus coet, que pot ser guiat cap al seu objectiu durant tota o part de la seva trajectòria.
La seva mida i usos són molt variats, des dels míssils antitanc que poden ser transportats per una sola persona fins als enormes míssils balístics intercontinentals.
Taula de continguts |
[modifica] Càrregues i usos dels míssils
Els míssils són usats habitualment com a armes de guerra ja que poden dur un gran poder destructiu (en general en forma de cap explosiu) a una gran distància i precisió fins al seu objectiu. A banda d'explosius, es poden utilitzar altres càrregues com ara agents químics o bacteriològics. També existixen càrregues dissenyades per a danyar infraestructures sense produir baixes. Per exemple, a la Guerra del Golf els míssils de creuer van ser carregats amb filaments de grafit que duts a centrals elèctriques i estacions de distribució d'energia van provocar curtcircuits. Altres míssils fan ús només de l'energia cinètica per destruir l'objectiu amb el seu impacte a gran velocitat. Però els més devastadors són, sens dubte, els míssils balístics intercontinentals amb caps termonuclears.
[modifica] Tipus de míssils
[modifica] Míssils balístics
Són míssils que s'autopropulsen només en la part inicial de la seva trajectòria i que no usen la seva aerodinàmica per a variar el seu rumb (perquè el seu moviment està governat per les lleis de la balística). El seu primer precursor va ser la V-2 alemanya. Tots aquests míssils fan ús de motors coet i genèricament solen rebre el nom de coets. Arriben a altituds molt majors que els míssils de creuer pel fet que els reactors són menys viables, així mateix no els cal cap tipus de mecanisme de sustentació ja que tota l'embranzida vertical l'extreuen del llançament inicial. Aquests míssils no són estrictament míssils guiats ja que el seu marge de maniobra està molt limitat per les característiques inicials del llançament.
Els avantatges d'aquest sistema són una major rapidesa des del llançament fins a l'impacte i una molt més difícil intercepció.
Una extensió pesada dels míssils balístics són els actuals coets espacials que s'usen per a posar càrregues útils en òrbita.
[modifica] Míssils de creuer
Aquests míssils es propulsen al llarg de tota la seva trajectòria i assoleixen grans distàncies. En essència volen com els avions, usant ales i alerons que els permeten maniobrar al vol. El primer precursor d'aquests artefactes va ser la bomba volant V-1. Actualment es distingeixen diversos tipus de míssils creuer usats àmpliament. Els míssils de precisió d'atac a terra com els BGM-109 Tomahawk, els míssils per a avions aire/aire i els antivaixell com l'Exocet. Alguns d'ells utilitzen motors de reacció (motors que cremen un combustible amb l'oxigen de l'aire) uns altres fan ús de simples motors coet (motors que carreguen amb ambdós propelents) els quals els redueix l'abast però també la seva grandària fent-los més manejables. Aquesta és la necessitat dels petits míssils aire/aire, per exemple.
Hi ha algunes similituds entre els míssils i les bombes guiades. Una bomba guiada, llançada per un avió, no té propulsió i usa l'aerodinàmica per a volar horitzontalment i caure de la manera més vertical possible sobre l'objectiu.
[modifica] Míssils guiats
Aquests míssils, a diferència dels creuer, són guiats, però arriben a distàncies més curtes. Generalment la seva embranzida és a través d'un propelent sòlid i posseeix un cap amb sistema de guiat específic (infraroig, radar, sistema de navegació inercial, electroòptic, TV o radiocontrolat). Poden ser llançats des de terra, mar o aire cap al seu objectiu. Dins de la seva gamma, existeixen els míssils de curt i mig abast, sent els creuer considerats com de llarg abast.
