Míssil aire-aire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un caça polivalent MiG-29 Fulcrum disparant un míssil aire-aire R-27.

Un míssil aire-aire és un míssil dissenyat per a ser llançat des d'una aeronau militar per tal de destruir altres aeronaus.[1][2] Són coneguts habitualment per l'acrònim de anglès AAM ( Air-to-Air Missile ) i constitueixen l'armament antiaeri principal dels avions de combat moderns.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

F8F-8 Cougar de la Marina dels Estats Units equipat amb míssil aire-aire AIM-9B Sidwinder l'any 1958.

El primer míssil aire-aire va ser el Ruhrstahl X-4 dissenyat entre 1943 i 1945 a l'Alemanya nazi amb l'objectiu de destruir els bombarders aliats des d'una distància superior a la de les metralladores de defensa. Es tractava d'un míssil senzill, amb estructura molt semblant a la dels coets però que comptava amb dos cables que l'unien a l'avió llançador i que permetien el pilot guiar-lo fins a l'objectiu mitjançant una palanca que corregia l'orientació del míssil. Tot i que es va començar la producció el final de la Segona Guerra Mundial va evitar que entressin en servei.[3]

El desenvolupament del míssils aire-aire moderns el va marcar el míssil estatunidenc AIM-9 Sidewinder el qual va ser disparat per primer cop el 3 de setembre de 1952 i els 1955 ja equipava avions de caça dels Estats Units.[4]

Descripció general[modifica | modifica el codi]

Primer pla del modern míssil aire-aire de curt abast IRIS-T.

Com la majoria dels coets solen tenir una forma cilíndrica i allargada, amb aletes estabilitzadores i de guiatge. A l'extrem anterior si sol situar els sensors per al guiatge i detonació, seguits per la càrrega explosiva i a la posterior el motor coet. Com que el seu objectiu és destruir aeronaus militars també compten amb una gran agilitat i velocitat (superior a la velocitat del so).[5] Per aconseguir impactar en l'objectiu solen comptar amb sistemes de guiatge complexos, els més habituals són infrarojos i mitjançant radar.

Classifiació[modifica | modifica el codi]

Míssils aire-aire francesos Super 540 (de llarg abast amb guiatge per radar) i R550 Magic (de curt abast i guiatge per infrarojos) a l'ala d'un Mirage 2000.

En general es distingeixen dues categories:[2]

  • Míssils aire-aire de curt abast (dins l'abast visual)
  • Míssils aire-aire de llarg abast (més enllà de l'abast visual)

Exemples[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «aire-aire». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Rodríguez, Eugenio. «Los misiles aire-aire más avanzados del mundo». Fieras de la Ingenieria. [Consulta: 30 desembre 2014].
  3. «Ruhrstahl/Kramer X-4». Dan Johnson / Luft'46. [Consulta: 30 desembre 2014].
  4. Tom Hildreth. «The Sidewinder Missile». Air-Britain Digest. Air-Britain, 40, 2, March–April 1988, pàg. 39–40. ISSN: 0950-7434.
  5. «míssil». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míssil aire-aire Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]