Cadàver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat mostrant les restes de cadàvers momificats, a la vall de Saqqara, Egipte.

Un cadàver és un cos mort, especialment d'un humà.[1] La paraula prové del llatí cadauer, en relació amb el verb cadere, caure.[2]

Segons la legislació catalana, es parla de cadàver durant els cinc anys següents a la mort real, després es parla de restes cadavèriques: allò que queda del cos humà després del procés de destrucció de la matèria orgànica.[3] La normativa preveu tres destinacions finals: inhumació, incineració o immersió en alta mar.

Quan es tracta d'una persona concreta, sobretot en obituaris o per a expressar respecte, s'utilitza sovint l'eufemisme «despulla mortal» o «restes mortals»,[4] un expressió que prové de la idea d'origen religiosa que considera el cos com l'embolcall material i temporani de l'ànima eterna.[5]


Normativa[modifica | modifica el codi]

Donació d'organs i teixits[modifica | modifica el codi]

La possibilitat de cedir el seu cadàver a la ciència, per a la formació de metges, o deixar organs o teixits per a transplantaments és reglementada. A Catalunya, la persona que vull donar, ha d'informar el seu entorn i el metges tractaran amb la família en respectar el màxim la voluntat del defunt. És una situació delicada, com que la decisió s'ha de prendre quan més aviat millor, com que un cadàver es deteriora en poques hores. Per a evitar discussions en un moment ja prou difícil, el donant pot portar un carnet de donació. Igualment pot fer una declaració de voluntat anticipada, que pot explicitar la donació però també determinar els límits del tractament medical en cas d'incapacitat de communicar.[6] Davant la demanda creixent d'organs, un canvi de la legislació al sentit que tots són considerats donants, excepte les persones que declaren explícitament que no volen cedir parts del seu cadàver, és subjecte de debat.[7]

Tractament del cadàver[modifica | modifica el codi]

El tractament d'un cadàver és sotmés a una normativa que determina les modalitats del transport, l'autorització d'inhumació o incineració. Intervenen tant criteris de sanitat com de medicina legal i forense. Generalment, un metge ha de constatar que es tracta d'una mort natural, o en cas de suspició prevenir la policia. Cadàvers només poden transportar-se en fèretre i en cotxes adequats. Existeixen regles especials per al transport per avió o tren; o en cas de força major (epidèmia, catàstrofes...).[3]

Descomposició[modifica | modifica el codi]

En la natura, tot una sèrie d'organismes necròfags: fongs, microbes, insectes (per ex.: formigues, nicrophorus, sarcophagidae), ocells (del qual el més conegut és l'aufrany), mamífers (rates, hienes) contribueixen a la descomposició dels cadàvers i tenen un paper important en el cicle natural i la neteja de despulles.

Vegeu també: Mòmia, Momificació, i Tanatopràxia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cadàver Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «cadàver». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «cadàver». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 154 (Diccionaris complementaris n°4). ISBN 9788441225169. 
  3. 3,0 3,1 Generalitat de Catalunya. «Reglament de policia sanitària mortuòria catalana». , 25 de novembre de 1997 (1997-11-25).
  4. per exemple: «La Llei de Memòria Històrica inclou mesures per a la identificació i localització de les restes mortals de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.» «Mapa de fossos». Memòria històrica. Gobern d'Espanya, s.d.. [Consulta: 6 de gener del 2015].
  5. «resta 2.2». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., «despulla». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. «Normativa a nivell autonòmic, estatal i europeu relacionada amb la donació i el trasplantament d'òrgans, teixits i cèl·lules», Generalitat de Catalunya
  7. National Health Service. «Organ donation: opt in or opt out?» (en anglès). Web oficial dels serveis de salut britànics. [Consulta: 6 de gener del 2015].