Anatomia
De Viquipèdia
 |
Aquesta pàgina s'està editant activament en aquest moment. Tingueu paciència ja que el contingut pot estar canviant ràpidament i espereu abans d'editar-la per no provocar conflictes d'edició. Al cap d'unes hores d'inactivitat podeu treure aquest avís o substituir-lo per {{inacabat}}. |
L'anatomia (del grec ανατομη, ana i tome, "tall i dissecció"), és la branca de la biologia que estudia l'estructura i organització dels éssers vius. És una ciència descriptiva que busca el coneixement de les estructures internes de les entitats vivent, és a dir la topografia, la ubicació, la disposició, i la relació entre si dels òrgans que les componen. El terme designa tant l'estructura en si dels organismes vivents, com la branca de la biologia que estudia aquestes estructures, o de la medicina pel que fa a l'anatomia humana
Si bé l'anatomia es basa especialment en l'examen descriptiu de plantes, animals i éssers humans, la comprensió adequada de l'arquitectura anatòmica implica un coneixement de la funció dels organismes vius, és a dir, de la fisiologia. Per tant, l'anatomia s'ha desenvolupat simultàniament amb la fisiologia, ciència que a vegades rep el nom d'anatomia funcional o anatomofisiologia.
Els orígens de l'anatomia es remunten a l'antiguitat, i constitueix una de les primeres i més antigues ciències mèdiques de les que existeixen en l'actualitat. Els estudis de la medicina moderna van començar al segle XVI amb l'estudi de l'anatomia humana per part d'Andreas Vesal a partir de l'estudi de cossos dels reus ajusticiats. Els mètodes emprats també han evolucionat molt, des de la dissecció de cossos fins a complexes tècniques desenvolupades amb tecnologies del segle XX.
L'anatomia és considerada com una de les ciències bàsiques de la vida. Constitueix un dels estudis fonamentals i de major pes dins la clínica especialitzada o general.
Taula de continguts |
[edita] Història de l'anatomia
[edita] Antiguitat
L'anatomia va obtenir els seus forts descobriments ben establerts a Grècia, però de fet el primer registre del seu estudi que té l'home, es va iniciar amb l'edat de pedra, aparentment al 3600 aC. Dins d'aquest període de la prehistòria trobem l'home de Cromanyó, qui va aprendre a tractar ferides en animals, així com a realitzar la trepanació a animals de diverses grandàries. La paleontologia i la paleontopatologia han ajudat a la història de la medicina a detallar més la troballa dels estris de l'home de Cromanyó, així com de pintures rupestres en diverses cavernes que conten cardiotomies de mamuts, traqueotomies aplicades a equins, i diverses miotomies amb paquiderms i equins, on s'emprava instrumentaria elaborada finament amb pedra treballada i puntes de fusta.
[edita] Edat de bronze
A l'edat de bronze, l'anatomia va tenir un gran impacte especialment a Àsia, i més concretament en el subcontinent indi. L'Índia va ser la principal font de coneixements anatòmics per a totes les escoles d'ensenyament de l'antiga ciència mèdica i, amb el passar del temps, començant a transmetre els seus ensenyaments a la Xina, l'Orient Mitjà i Àfrica. A l'Índia, al voltant del segle III aC, aparegué el Charaka Samhita, el registre d'escriptura més antic de medicina interna, que va ser escrit per Charaka, el gran impulsor de la medicina de l'Índia o Ayurveda. Va desenvolupar la cirurgia reconstructiva, i va ser antecessor i mestre del llegendari Shusruta); va realitzar les exploracions anatòmiques topogràfiques en cadàvers humans, sobre tot de les estructures. Va ser el primer a descobrir l'existència de l'aparell circulatori. Charaka va establir un mètode sobre prevenció de la salut, encara funcional fins a l'actualitat, per la qual cosa és també considerat a nivell mundial com un dels iniciadors de la medicina preventiva, la cirurgia plàstica i la medicina interna. Al seu torn, Charaka va ser el primer en manufacturar més de 113 instruments quirúrgics, que fins l'actualitat alguns dels seus dissenys segueixen sent emprats en la pràctica quirúrgica.
[edita] Edat de ferro
A l'edat de ferro, Hipòcrates, el gran metge i filòsof grec, és considerat com el pare de la medicina general. Plasmar les seves experiències d'anatomia en el seu llibre Corpus Hipocraticus, que conté des orientacions pràctiques sobre anatomia forense i clínica, fins a mètodes de cirurgia humana i veterinària que s'empraven aleshores a Grècia. Cal esmentar també a Erasístrat, metge grec que inicià importants estudis en fisiologia.
[edita] Edat antiga
A l'edat antiga destaca Galè, també un metge i filòsof grec. Va elaborar un corpus escrit immens, amb un contingut exhaustiu, amb més de 125 volums, que tractaven sobre l'estudi anatòmic-funcional de diversos sistemes: el muscular, el nerviós, el respiratori i el circulatori. La seva preponderància com a mestre de medicina va durar més de 1400 anys a Grècia.
[edita] Edat moderna
A l'edat moderna, Miquel Àngel Buonarroti, pintor, arquitecte i escultor italià va fer grans obres com el David. Dins d'aquesta època també renéixer importants personatges, com és el cas de Paracels, catedràtic d'aquells temps de la Universitat de Basilea. Desenvolupament un dels seus escrits mèdics més famosos fins a la data anomenat La malaltia dels miners. Altres personatges importants en aquesta etapa del floriment de l'anatomia foren Andreas Vesal (De humani corporis fabrica libri septem), Fal·lopi, Miquel Servet, William Harvey i Malpighi.
[edita] Edat contemporània
A l'edat contemporània, cal citar Leo Testut, autor del tractat anatòmic Tractat d'anatomia humana, que va tenir un fort impacte en l'estudi profund de la gastroenterologia.
[edita] Branques de l'anatomia
Durant segles els coneixements anatòmics s'han basat en l'observació de plantes i animals disseccionats. No obstant això, la comprensió adequada de l'estructura implica un coneixement de la funció dels organismes vius. Per tant, l'anatomia és gairebé inseparable de la fisiologia. L'anatomia, que és una de les ciències bàsiques de la vida, està molt relacionada amb la medicina (humana o veterinària) i amb la botànica. És convenient subdividir l'estudi de l'anatomia en diferents aspectes. Una classificació es basa segons el tipus d'organisme en estudi; en aquest cas les subdivisions principals són les d'anatomia vegetal o botànica i l'anatomia animal o veterinària. Al seu torn, l'anatomia animal es subdivideix en anatomia comparada, quan estableix les similituds i diferències entre els diferents tipus d'animals i estirps biològiques.
L'anatomia també es pot classificar segons els processos biològics. Per exemple, per una banda, l'anatomia del desenvolupament (estudi dels embrions en diferents etapes) i, per l'altra, l'anatomia patològica o estudi descriptiu dels òrgans malalts. Altres subdivisions, com l'anatomia quirúrgica i l'anatomia artística (com per exemple en l'obra Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci), es basen en la relació de l'anatomia amb altres activitats sota el títol general d'anatomia aplicada. Una altra forma més de subdividir l'anatomia depèn de les tècniques emprades, com per exemple la microanatomia, més coneguda com a anatomohistologia, que es basa en les observacions de cèl·lules i teixits obtinguts amb ajuda del microscopi.
D'una manera més exhaustiva, dins l'anatomia es poden considerar les següents branques:
- Anatomia veterinària o, com es coneix vulgarment, anatomia animal: estudia l'estructura dels animals.
- Anatomia humana: estudia l'estructura de l'ésser humà, encara que s'enfoca a estudiar l'edat adulta.
- Anatomia comparada: estudia les diferències i similituds entre diverses espècies i estirps.
- Anatomia vegetal: estudia l'estructura de la flora, que en general el seu estudi complet és de tipus botànic anatomohistològic.
- Anatomia forense: estudia les estructures del cos humà sotmeses a circumstàncies de mort.
- Anatomia patològica: estudia les estructures del cos humà que han estat alterades per malalties.
- Anatomia clínica: estudia l'estructura del cos humà sanes i danyades per procedir a la clínica.
- Anatomia odontal: estudia l'estructura de la cavitat oral. És un estudi exclusiu i aprofundit de l'odontologia.
- Anatomia descriptiva: estudia l'estructura del cos humà en quant a la seva pura descripció anatòmica.
- Anatomia funcional: estudia l'estructura del cos humà de manera fisiològica.
- Anatomia quirúrgica: estudia l'estructura del cos humà que és sotmesa, o preparada a un procediment quirúrgic.
- Anatomia artística: estudia les estructures diverses del cos humà per ser esplaiat en arts gràfiques, i disseny biomèdic.
- Anatomia del desenvolupament: estudia a les estructures que canvien des de l'etapa embrionària fins al començament de la joventut.
- Anatomia embriològic: estudia el canvi de la estructures i la seva condició en l'etapa embrionària.
- Anatomia pediàtrica: estudia a l'estructura del nounat cap al principi de l'adolescència.
- Anatomia geriàtrica: estudia l'estructura del pacient durant la tercera edat.
- Anatomia esportiva: estudia l'estructura anatòmica de l'esportista.
- Anatomia radiològica: estudia a les estructures profundes per mitjà d'aparells radiològics.
- Anatomia segmentària: estudia al cos humà en regions i porcions.
- Anatomia sistemàtica: estudia al cos humà en sistemes i aparells.
- Neuroanatomia: estudia a tot el sistema nerviós.
- Anatomohistología: estudia l'estructura dels teixits en funció a la seva disposició anatòmica.
[edita] Enllaços externs
- E-anatomy
- Portal de Anatomia de Radiologia amb fòrums de discussió
- Guies de Neuroanatomia
- Anatomia Fractal
- Diccionari d'Anatomia
- Bernardino Montaña de Monserrate. Libro de la anatomía del hombre, segle XVI
