Glòbul vermell

De Viquipèdia

Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, "vermell" i kytos, "clot", actualment traduït com a "cèl·lula") són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.

Van ser descrits per primer cop en 1658 pel biòleg alemany Jan Swammerdam, amb l'ajuda d'un microscopi.

Un esquistòcit és un glòbul vermell en procés de fragmentació, o un fragment de glòbul vermell.

En condicions normals hi ha 4.500.000 hematies per mm³ fent que sigui el tipus de cèl·lules més comunes en sang.

La vida mitjana dels glòbuls vermells és de 120 dies.

Els eritròcits transporten oxigen mitjançant l'hemoglobina, una molècula complexa situada a l'hemimembrana externa dels eritròcits com a proteïna perifèrica, els àtoms de ferro de la qual formen enllaços temporals amb les molècules d'oxigen als pulmons o a les brànquies, i les deixen anar arreu del cos. L'hemoglobina també s'encarrega de transportar el diòxid de carboni (CO₂) de rebuig des dels teixits enfora. (Menys del 2% de l'oxigen total i la major part del monòxid de carboni també són transportats en dissolució al plasma sanguini. El 95% del pes sec del glòbul vermell és de l'hemoglobina que és qui li dona aquest color vermellós a l'hematia i per tant a la sang. Una substància relacionada, la mioglobina, s'encarrega d'emmagatzemar oxigen a les cèl·lules musculars.

[edita] Malalties associades

• Anèmia. Síndrome caracteritzada per la baixa capacitat de la sang de transportar oxigen, a causa d'un nombre insuficient o anormalitat de glòbuls vermells o a causa d'una anormalitat en l'hemoglobina. Tipus d'anèmia:
  • Anèmia aplàsica.
  • Anèmia ferropènica.
  • Anèmia perniciosa. Anèmia megaloblàstica per dèficit de vitamina B12.

• Malària. Causada per un paràsit que roman part del seu cicle de vida als eritròcitos i s'alimenta d'hemoglobina.

• Síndrome hemolítica.
  • Anèmia hemolítica

• Hemoglobinopaties:
  • Talassèmia
  • Anèmia de cèl·lules falciformes. Malaltia genètica que comporta la producció de glòbuls vermells anormals.

[edita] Alteracions

[edita] Inclusions intraeritrocitàries

• Substància granulofilamentosa: Es dóna en aquells glòbuls vermells que tenen restes ribosòmiques agregades. És pròpia dels reticulòcits.

• Cossos de Heinz: Són precipitacions d'hemoglobina. Consisteix en una serie de petites granulacions que es situen en la perifèria dels hematies. Es produeix en malalties congènites.

• Cossos de Howen-Jolly: És un residu nuclear. Procedeixen de la degradació del nucli dels eritoblasts per elements de sistema mononuclear fagocític) del moll de l'ós.

• Cossos de Pappenheimer: També s'anomenen grànuls sieròtics. Són acumulacions d'hemosiderina unida a les proteïnes.

• Puntejat basòfil: Poden ser agregats ribosòmics originaris per una degeneració vacuolar del citoplasma o precipitats de cadenes globulíniques lliures. Consisteix en puntets basòfils, amb les tincions habituals, de mida variable i dispersos per tota la superfície del hematia.

• Anells de cabot: Estan formats per restes de la membrana nuclear o de microtúbuls. Consisteix en una espècie de fils basòfils.

• Inclusions parasitàries: Són les que es troben en els hematies parasitaris per diferents formes evolutives del plasmidi.