Plasma sanguini
De Viquipèdia
El plasma sanguini és el component líquid de la sang (per tant extracel·lular a les cèl·lules sanguínies), és de color groc. Suposa el 55% del volum sanguini.
Composició [modifica]
- El 90% del plasma està constituït per aigua (900 grams per litre de plasma[1])
- Un 9% per proteïnes plasmàtiques:
- Albúmina. Manté la pressió coloido-osmòtica en el sistema vascular i transporta metabòlics insolubles. La concentració és de 40 grams en 1 litre de plasma[1].
- Globulines. Que es diferencien en alfa i beta d'una banda, que transporten ions, lípids i molècules en general, de les gamma, les quals transporten anticossos. La concentració és de 32 grams en 1 litre de plasma[1].
- Proteïnes que formen el sistema de complement. Les quals inicien el procés inflamatori i estan implicades en la destrucció de microorganismes.
- Fibrinògens. Participen en la coagulació sanguínia. La concentració és de 3 grams en 1 litre de plasma[1].
- L'1% restant està format per ions com: el Na, el Mg, el K, el Cl... compostos nitrogenats com: l'urea, l'àcid úric o la creatina i per hormones i vitamines.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plasma sanguini |