Àcid úric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L’àcid úric és un compost orgànic de carboni, nitrogen, oxigen i hidrogen. La seva fórmula química és C5H4N4O3.

L'estructura de l'anió ureat (l'anió de l'àcid úric) és:

Àcid úric

Esquema en 3D de l'àcid úric.

L'àcid úric és un producte de rebuig del metabolisme del nitrogen en el cos humà (el producte de deixalla principal és la urea), i es troba en l’orina en petites quantitats. En alguns animals, com ara aus, rèptils i molts artròpodes, és el principal producte de rebuig, i s'expulsa amb la femta; els animals que excreten majoritàriament àcid úric es denominen uricotèlics. L'alt contingut de nitrogen de l'àcid úric és la raó per la qual el guano és tan valuós com a fertilitzant en l'agricultura.

En la sang humana, la concentració d'àcid úric compresa entre 2,5 i 6 per a la dona i fins a 7,2 per a l'home mg/dl és considerada normal per l'Associació Mèdica Nord-americana, encara que es poden trobar nivells més baixos en els vegetarians.

La gota en l'ésser humà està associada amb nivells anormals d'àcid úric en el sistema. La saturació d'àcid úric en la sang humana pot donar lloc a un tipus de càlculs renals (litiasi) quan l'àcid cristal·litza en el ronyó. Un percentatge considerable de malalts de gota arriben a tenir càlculs renals de tipus úric.

L'augment d'àcid úric en sang no només pot estar relacionat amb la gota, sinó que pot ser simplement una hiperuricèmia, que presenta alguns dels símptomes anteriors o pot ser asimptomàtica. No obstant això com més gran és l'augment d'àcid úric en sang majors són les possibilitats de patir afeccions renals, artrítiques, etc.

Degradació de purines[modifica | modifica el codi]

Els àcids nucleics ja existents en l’organisme són hidrolitzats per endo i exonucleasses que donen mononucleòtids que al seu torn són degradats a nucleòsids per la fosfomonoesterassa, aquest enzim allibera guanosina i adenosina. Aquests 2 nucleòsids no poden seguir exactament la mateixa via.

L’adenosina ha de ser desaminada per l’adenosina desaminada prèviament per a formar inosina. Sobre la inosina actua la nucleòsid fosforilasa que la despulla de la seva ribosa i dóna hipoxantina. Aquest enzim actua directament sobre la guanosina alliberant guanina.

Des de la hipoxantina i la guanina es forma un compost anomenat xantina que dóna origen a l'àcid úric. Aquests últims 2 passos són catalitzats per la xantina oxidasa. (aquesta conté FAD, molibdè i ferro no hemo) donant lloc a l'àcid úric i després a el urat monosòdic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid úric