Àcid úric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L’àcid úric és un compost orgànic de carboni, nitrogen, oxigen i hidrogen, amb fórmula química C5H4N4O3.

L'estructura de la molècula és:

Àcid úric

Esquema en 3D de l'àcid úric.

L'àcid úric és un producte de rebuig del metabolisme del nitrogen en els mamífers (el producte de deixalla principal és la urea), i es troba en l'orina en petites quantitats. En alguns animals, com ara aus, rèptils i molts artròpodes, és el principal producte de rebuig, i s'expulsa barrejat amb la femta; els animals que excreten majoritàriament àcid úric es denominen uricotèlics. L'alt contingut de nitrogen de l'àcid úric és el motiu pel qual el guano és tan valuós com a fertilitzant en l'agricultura.

En la sang humana, la concentració d'àcid úric compresa entre 2,5 i 6 mg/dl per a la dona i fins a 7,2 mg/dl per a l'home és considerada normal per l'Associació Mèdica Nord-americana, encara que es poden trobar nivells més baixos en els vegetarians.

La gota en l'ésser humà està associada a nivells anormals d'àcid úric en el sistema circulatori. La saturació d'àcid úric en la sang pot provocar l'aparició de litiasi o càlculs renals específics quan l'àcid cristal·lització en el ronyó. Un percentatge considerable de malalts de gota arriben a tenir càlculs renals de tipus úric.

L'augment d'àcid úric en sang no només pot estar relacionat amb la gota, sinó que pot ser simplement una hiperuricèmia, que presenta alguns dels símptomes anteriors o pot ser asimptomàtica. No obstant això, com més augmenta la concentració d'àcid úric en sang majors són les possibilitats de patir afeccions renals, artrítiques, etc.

Degradació de purines[modifica | modifica el codi]

Els àcids nucleics ja existents en l'organisme són hidrolitzats per endo i exonucleases que originen mononucleòtids que alhora són degradats a nucleòsids per la fosfomonoesterasa, aquest enzim allibera guanosina i adenosina. Aquests dos nucleòsids no poden seguir exactament la mateixa via: prèviament l'adenosina ha de ser desaminada per l'adenosina desaminasa per formar inosina, sobre la qual actua la nucleòsid fosforilasa, que la despulla de la ribosa i origina hipoxantina. Aquest enzim actua directament sobre la guanosina tot alliberant guanina.

A partir de la hipoxantina i la guanina es forma un compost anomenat xantina que origina l'àcid úric. Aquests últims dos passos són catalitzats per la xantina oxidasa, la qual conté FAD, molibdè i ferro no hemo), que origina l'àcid úric i després l'urat monosòdic.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid úric Modifica l'enllaç a Wikidata