Erasístrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Erasístrat de Sició».
Erasístrat descobreix la causa del mal d'Antíoc, obra de Jacques-Louis David, 1774.

Erasístrat (Erasistratus, Ἐρασίστρατος) fou un famós metge i anatomista grec probablement nascut a Iulis a l'illa de Keos (a Suides diu Kos, i Galè diu Quios) vers el 304 aC. Plini el Vell diu que era nét d'Aristòtil per la seva filla Píties però segons Suides era fill de Cretoxena, germana del metge Medi, i fill probablement de Cleombrot (no queda clar si l'esmenta com a pare o com a oncle).

Fou deixeble de Crisip de Cnidos. Va viure a la cort de Seleuc I Nicàtor on va adquirir gran reputació al descobrir la malaltia d'Antíoc el príncep hereu vers el 294 aC. Seleuc ja vell s'havia casat amb la jove i guapa Estratonice, filla de Demetri Poliorcetes amb la que va tenir un fill, però després Antíoc es va enamorar de la seva madrastra Estratonice i no va revelar el seu desig; es va posar malalt i els metges no encertaven a endevinar que tenia, però Erasístrat en veure que no tenia cap mal físic va començar a buscar a la ment, i va observar que el pols li anava més ràpid quan la seva madrastra era prop i li canviava el color de la cara; li va comunicar al rei que el fill tenia una malaltia incurable perquè era mal d'amor i amb una dama inaccessible; el rei va dir que no havia cap dona inaccessible pel fill del rei, i Erasístrat li va dir que una, la seva pròpia dona. Seleuc li va donar la seva dona al seu fill i el govern d'algunes províncies.

Més tard va viure a Alexandria on hi començava a haver una anomenada escola de medicina i va exercir fins a avançada edat; en aquestos anys va seguir estudiant anatomia i va fer experiments i investigacions fins al punt de què es diu que va diseccionar criminals vius.

Va morir probablement a Jònia, ja que fou enterrat a la muntanya de Mycale. Segons Eusebi vivia encara el 258 aC.

Va tenir nombrosos deixebles i una escola de medicina amb el seu nom va seguir existint fins al començament del segle I. De la seva escola foren Apoemantes, Apol·loni Memfita, Artemidor, Caridem, Crisip[text imprecís], Heràclides, Hermògenes de Tricca, Hicesi, Marcial, Menòdor, Ptolemeu, Estrató i Xenofont.

Va escriure nombrosos llibres d'anatomia, medicina i farmàcia dels que només es conserva el títol i alguns fragments preservats per Galè i Celi Aurelià. Es creu que fou l'inventor de la paraula "tràquea".

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]