Home de Vitruvi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Home de Vitruvi
Home de Vitruvi
Leonardo da Vinci, vers el 1490
Tinta sobre paper
34.4 × 25.5 cm
Galeria de l'Acadèmia de Venècia, Venècia

L'home de Vitruvi és un famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos d'arquitectura de Vitruvi, arquitecte de l'antiga Roma, del qual el dibuix pren el nom.

També es coneix com el Cànon de les proporcions humanes.

Anàlisi del dibuix[modifica | modifica el codi]

El dibuix està fet amb llapis i tinta i mesura 34,2 x 24,5 cm. En l'actualitat forma part de la col·lecció de la Gallerie dell'Accademia de Venècia.

El quadrat és centrat en els genitals, i el cercle al melic. La relació entre el costat del quadrat i el radi del cercle és la secció àuria. Per a Vitruvi el cos humà està dividit en dues meitats pels òrgans genitals, mentre que el melic determina la secció àuria. Al nadó, el melic ocupa una posició mitjana i amb el creixement migra fins a la posició definitiva en l'adult.

D'acord amb les notes del propi Leonardo en l'Home de Vitruvi s'hi donen d'altres relacions:

  • Un palmell equival a l'amplada de quatre dits.
  • Un peu equival a l'amplada de quatre palmells (12 polzades).
  • Un avantbraç equival a l'amplada de sis palmells.
  • L'alçada d'un home són quatre avantbraços (24 palmells).
  • Una passa és igual a un avantbraç.
  • La longitud dels braços estesos (envergadura) d'un home és igual a la seva alçada
  • La distància entre el naixement dels cabells i el mentó és un dècim de l'alçada d'un home.
  • L'alçada del cap fins al mentó és un vuitè de l'alçada d'un home.
  • La distància entre el naixement dels cabells a la part superior del pit és un setè de l'alçada d'un home.
  • L'alçada del cap fins al final de les costelles és un quart de l'alçada d'un home.
  • L'amplada màxima de l'espatlla és un quart de l'alçada d'un home.
  • La distància del colze a l'extrem de la és un cinquè de l'alçada d'un home.
  • La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
  • La longitud de la és un dècim de l'alçada d'un home.
  • La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
  • La distància del colze a l'extrem de la mà és un cinquè de l'alçada d'un home.
  • La distància del colze a l'aixella és un vuitè de l'alçada d'un home.
  • La longitud de la és un dècim de l'alçada d'un home.
  • La distància del mentó al nas és un terç de la longitud de la cara.
  • La distància entre el naixement dels cabells i les celles és un terç de la longitud de la cara.
  • L'alçada de l'orella és un terç de la longitud de la cara.
  • La distància des de la planta del peu fins a sota el genoll és la quarta part de l'home.
  • La distància des de sota el genoll fins a l'inici dels genitals és la quarta part de l'home.
  • L'inici dels genitals marca la meitat de l'alçada de l'home.

El redescobriment de les proporcions matemàtiques del cos humà al segle XV per Leonardo i d'altres autors, es considera un dels grans assoliments del Renaixement.

El dibuix també és sovint considerat com un símbol de la simetria bàsica del cos humà i, per extensió, de l'univers en conjunt. Examinant el dibuix pot notar-se que la combinació de les posicions de braços i cames crea realment setze posicions distintes. La posició amb els braços en creu i els peus junts es veu inscrita en el quadrat sobreimprès. D'altra banda, la posició superior dels braços i les dues de les cames es veu inscrita en el cercle sobreimprès. Això il·lustra el principi segons el qual, en canviar entre les dues posicions, el centre aparent de la figura sembla moure's; però de fet el melic de la figura, que és el centre de gravetat veritable, roman immòbil.

Aquest dibuix apareix al revers de la moneda d'euro d'Itàlia.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Home de Vitruvi Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Biaggi, Carlo Felice. Leonardo Da Vinci:La anatomía artística (en castellà). Barcelona, Editorial Teide, 1983.