La Belle Ferronière

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Belle Ferronière
La Belle Ferronière
Leonardo da Vinci, aprox. 1490-1495
oli sobre taula
62 × 44 cm
Museu del Louvre, París

La Belle Ferronière és el títol de dos retrats del Renaixement: un al Museu del Louvre i un altre al Museu Czartoryski de Cracòvia, tots dos atribuïts al pintor italià Leonardo da Vinci. Aquest Retrat d'una dona desconeguda o Retrat de dama del Museu del Louvre va ser pintat cap a 1490-1495, i es creu posterior a Dama amb un ermini de Cracòvia. És un oli sobre taula que mesura 63 cm. d'alt i 45 cm. d'amplada.

Autoria[modifica | modifica el codi]

Bernardino de'Conti o Boltraffio potser hagi estat l'autor del retrat, encara que actualment s'atribueix per la crítica, de forma generalitzada, a Leonardo. La pintura apareix, breument, a la seqüència inicial de la pel·lícula de 2006 El codi da Vinci.

Origen del títol[modifica | modifica el codi]

La Belle Ferronière va ser una de les amants del rei Francesc I de França. Era una burgesa de París, i rebria el seu nom de la professió del seu marit, ferronnier (ferreter, persona que comercia amb ferro), o simplement del nom del seu marit, anomenat Ferron. Aquest home va fingir tolerar el comportament de la seva dona, però secretament va idear una forma odiosa de desfer-se d'ella i el seu amant reial, contraient la sífilis. Ella va morir prest i Francesc I no es va curar mai.

Aquesta dona va donar el seu nom (ferronière) a una joia que consistia en una cinta o cadena que envolta el cap, immobilitzant el cabell, i que es tanca sobre el front amb un camafeu o una pedra preciosa. Aquest adorn es va posar de moda entre les dones de França i Itàlia del segle XVI, fent-se servir per ocultar lesions sifilítiques.

La dama d'aquesta obra de Da Vinci usa aquesta joia, i això va donar lloc a una errada de catalogació a la fi del segle XVIII. De fet, s'ignora qui és la retratada. Tradicionalment se l'ha identificada amb Isabel d'Este, Beatriu d'Este o també amb Isabel Gonzaga o una de les moltes amants de Ludovico Sforza, com Lucrezia Crivelli, de la qual Leonardo va fer un retrat, segons consta al Còdex Atlantico (f. 167 vto.); potser representi Cecília Gallerani, amant del Moro, a una edat més avançada respecte a les faccions juvenils que presenta a la Dama amb un ermini.

Està documentat a les col·leccions reials franceses a Fontainebleau el 1642, el que fa suposar, encara que no està confirmat, que va ser adquirit en temps de Lluís XII o Francesc I.

Anàlisi de l'obra[modifica | modifica el codi]

L'obra va ser realitzada durant els anys de l'estada a Milà de l'artista, i reflecteix l'intens estudi d'òptica d'aquell període, evident al bellíssim detall de la reverberació del vestit vermell a la galta de l'enigmàtic rostre. El modelatge de les carnacions s'aconsegueix gràcies als jocs de llum i ombres.

Aquesta bonica dona sembla estar a la flor de la joventut. Té una cinta al front a l'igual de la dama de l'ermini, i porta un pentinat similar a aquesta última; el seu cabell és llis i cobreix les orelles i la part lateral de la cara, evidència de la moda d'aquell temps.

Està representada en un bust de tres quarts. A jutjar per la posició que es pot veure als seus braços, té les mans entrelaçades. Gira lleument inclinant el seu cap, cap a l'espectador, signe d'innocència i curiositat. Encara que roman callada, no està del tot seriosa. Els seus ulls mostren gran vivesa i la mirada és penetrant.

El seu vestit és vermell i té petits monyos i cintes amb tons grisos i transparents. La riquesa del teixit del vestit és una indicació de l'elevat estatus social de la retratada. Porta una cinta en forma de collaret al seu coll.

Són moltes les característiques que té en comú aquest retrat amb La dama amb un ermini. Inclusive, el fons és fosc a les dues obres, però Leonardo encara no experimenta amb l'esfumat en aquests moments, una de les raons per la qual aquest retrat no és tan famós com La Gioconda.

L'anàlisi de l'obra mitjançant raigs X ha permès de verificar que els cabells quedaven més amunt, de manera que es veia la part inferior de l'orella esquerra de la retratada.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  • "Leonardo", Los grandes genios del arte, n.º 17, Eileen Romano (dir.), Unidad Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-69-2 (castellà)
  • Cirlot, L. (dir.), Museo del Louvre II, Col. «Museos del Mundo», Tomo 4, Espasa, 2007. ISBN 978-84-674-3807-9, pág. 89 (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Belle Ferronière

(anglès)