Sant Joan Baptista (Leonardo da Vinci)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan Baptista
Sant Joan Baptista
Leonardo da Vinci, aprox. 1508-1513
pintura a l'oli
69 × 57 cm
Museu del Louvre, París

Sant Joan Baptista (en italià, San Giovanni Battista) és un dels últims quadres del pintor renaixentista italià Leonardo da Vinci, datat cap a 1508-1513, època en què l'alt renaixement (Cinquecento) estava metamorfosant-se al Manierisme. Està pintat a l'oli sobre taula que mesura 69 cm d'alt i 57 cm d'amplada. Es conserva al Museu del Louvre de París.

Va ser una de les últimes pintures de l'autor i, sens dubte, una de les més debatudes. Hi ha molta polèmica sobre el significat de la mà del sant assenyalant cap amunt, i el seu somriure enigmàtic ha provocat discussions semblants a les de La Gioconda.

El quadre pot considerar-se enterament autògraf. És un dels que Leonardo va mostrar al cardenal d'Aragó, i al seu seguici el 10 d'octubre de 1517 a Clos-Lucé. A la mort de Leonardo, va ser heretat per Salai, els hereus del qual la van vendre; el 1666 va passar de la col·lecció d'Everhard Jabach a Lluís XIV, d'on va passar al Louvre.

Representa a sant Joan Baptista a la solitud del desert. Està representat de mig cos, una variació sobre el tema de la figura construïda clàssica i de manera monumental a l'espai en directa suggestió dels models de l'estatuària antiga.

Sant Joan vesteix pells, té llargs cabells arrissats. Sosté una creu de jonc a la seva mà esquerra mentre que la dreta assenyala cap al cel. Es creu que la creu i les cabells es van afegir més endavant per un altre pintor. La figura està embolcallada en una mòrbida ombra. Mentre que el tronc té una certa solidesa i força, el rostre i l'expressió tenen una delicadesa i misteriosa suavitat que semblen contradir la personalitat de Joan, l'intransigent i abstemi predicador al desert, com ho descriu la Bíblia. Pot ser que hagi escollit retratar el sant en el moment de batejar Jesucrist, el moment en què l'Esperit Sant descendeix sobre Jesús en forma de colom. L'expressió del rostre, lànguida i ambigua, és típica de les últimes obres de Leonardo.

Alguns han indicat, igualment, que l'aparença de sant Joan és andrògina o hermafrodita,[1] una teoria recolzada per un esbós de Leonardo conegut com L'àngel de l'Anunciació.

El gest d'assenyalar el cel suggereix la importància de la salvació mitjançant el baptisme que Joan representa. L'obra és sovint repetida per altres pintors posteriors, especialment aquells de les escoles del renaixement tardà i el manierisme. La inclusió d'un gest similar al de Joan incrementaria la importància d'una obra amb un sentit religiós.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «St. John the Baptist». [Consulta: 4-02.2009]. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan Baptista (Leonardo da Vinci)
  • "Leonardo", Los grandes genios del arte, n.º 17, Eileen Romano (dir.), Unidad Editorial, S.A., 2005, ISBN 84-89780-69-2