Home de Cromanyó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Homes de Cromanyó
Plistocè
Crani d'un home de Cromanyó
Crani d'un home de Cromanyó

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Família: Hominidae
Gènere: Homo
Espècie: H. sapiens
Nom binomial
Homo sapiens

Els homes de Cromanyó foren les primeres poblacions europees d'Homo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys. Eren anatòmicament moderns i la seva morfologia no es diferenciava de la humanitat actual.

Morfologia i cultura[modifica | modifica el codi]

Eina de Cro-Magnon

La seva alçària mitjana era d'1,85 metres, és a dir 25 centímetres més alt que els seus predecessors. Vivien en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Caçaven en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren nòmades però de vegades abandonaven els seus llocs d'assentament.

L'home de Cromanyó era dolicocèfal, de nas ample i de mentó prominent. Va estendre's per l'Àrtic, Amèrica i Austràlia, tenia la capacitat d'adaptar-se al medi,[1] i amb la seva capacitat física va expulsar de les seves terres de cacera a la de l'home de Neandertal, que disposava d'una superior capacitat d'adaptació cultural i al clima fred,[2] arraconant-los fins a provocar la seva extinció.

Sembla que s'ha de descartar la hibridació entre cromanyons i neandertals i en tot cas es pot parlar només d'una absorció parcial sobretot de les dones que quedaven aïllades si els mascles de la tribu morien.[3]

Al final del Paleolític Superior l'home de Cromanyó predominava per sobre als Neandertal, que de fet s'havien extint.

Evolució[modifica | modifica el codi]

S'estengué per tot Europa cap al 40000 aC. A Catalunya s'estengué fa uns vint mil anys i menys unes poques troballes corresponents al període cultural anomenat Aurinyacià, les troballes corresponen al període de cultura anomenat Gravetià que fou la fase mitjana del Perigordià. En canvi, durant els períodes anomenats Solutrià i Magdalenià el fons Gravetià es manté viu i fins i tot s'allarga més que enlloc (a aquesta darrera fase se l'anomena a Catalunya Epigravetià[4]).

Jaciments[modifica | modifica el codi]

El geòleg Louis Lartet descobrí els cinc primers esquelets d'homes de Cromanyó el març de 1868 al lloc anomenat Cròs Manhon a Les Eyzies, regió de Dordonya, a França. Després se'n trobaren més a tot Europa i a l'orient mitjà.

Les troballes més importants als Països Catalans corresponen a la Cova del Parpalló a Gandia, on s'han trobat plaques de pedra pintada i plaques gravades (pintura de l'estil de les de tipus parietals d'Altamira i Lascaux). Hi ha altres coves a la Garrotxa però sense pintures ni gravats. Les pintures s'han datat al període Solutrià, perquè a la Cova del Parpalló les capes restaven intactes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bailey, Kent G. Human paleopsychology: applications to aggression and pathological processes (en anglès). Routledge, 1987, p.145. ISBN 0898598109. 
  2. Diversos autors. The Essence of Anthropology (en anglès). Cengage Learning, 2009, p.87. ISBN 0495599816. 
  3. Cadenes, N. 2009. Neandertals més a prop: Preguntes i (algunes) respostes. El Temps, 1282 (Gener, 2009):13-29
  4. Riba Arderiu, Oriol; Reguant, Salvador; Tarradell, Miquel. Una taula dels temps geològics. Institut d'Estudis Catalans, p.71. ISBN 8472830772.