Home de Cromanyó

De Viquipèdia

Homes de Cromanyó Registre fòssil: Plistocè
Crani d'un home de Cromanyó
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Primates Família: Hominidae Gènere: Homo Espècie: H. sapiens
Nom binomial
Homo sapiens

Els homes de Cromanyó van ser les primeres poblacions europees d'Homo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys. Eren anatòmicament moderns, i la seva morfologia no es diferenciava de la humanitat actual.

Taula de continguts 1 Morfologia i cultura 2 Evolució 3 Jaciments 4 Referències

[edita] Morfologia i cultura

La seva alçària mitjana era de 1,85 metres, és a dir 25 centímetres més alt que els seus predecessors. Vivien en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Caçaven en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren nòmades però de vegades abandonaven els seus llocs d'assentament.

L'home de Cromanyó era dolicocèfal, de nas ample i de mentó prominent, alguns autors^{[cal citació]} creuen que la seva adaptació al medi i la seva capacitat física i cultural era superior a la de l'home de Neandertal, al qual no va tardar en expulsar de les seves terres de cacera, arraconant-los fins a provocar la seva extinció.

Sembla que s'ha de descartar la hibridació entre cromanyons i neandertals, i en tot cas es, pot parlar només d'una absorció parcial sobretot de les dones que quedaven aïllades si els mascles de la tribu morien.^[1]

Al final del Paleolític Superior l'home de Cromanyó predominava per sobre als Neandertal, que de fet s'havien extingit.

[edita] Evolució

S'estengué per tot Europa cap el 40.000 aC. A Catalunya s'estengué fa uns vint mil anys i menys unes poques troballes corresponents al període cultural anomenat Aurinyacià, les troballes corresponen al període de cultura anomenat Gravetià que fou la fase mitja del Perigordià. En canvi, durant els períodes anomenats Solutrià i Magdalenià el fons Gravetià es manté viu i fins i tot s'allarga més que enlloc (a aquesta darrera fase se l'anomena a Catalunya Epigravetià).^{[cal citació]}

[edita] Jaciments

El geòleg Louis Lartet va descobrir els cinc primers esquelets d'homes de Cromanyó el març de 1868 al lloc anomenat Cròs Manhon a Les Eyzies, regió de Dordonya, a França. Després se'n van trobar més a tot Europa i a l'orient mitjà.

Les troballes més importants als Països Catalans corresponen a la Cova del Parpalló a Gandia, on s'han trobat plaques de pedra pintada i plaques gravades (pintura de l'estil de les de tipus parietals d'Altamira i Lascaux). Hi ha altres coves a la Garrotxa però sense pintures ni gravats. Les pintures s'han datat al període Solutrià, perquè a la Cova del Parpalló les capes restaven intactes.

[edita] Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Home de Cromanyó