Pàncrees

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pàncrees
Gray subject #251 1199
Artèria nodridora Artèria pancreaticoduodenal inferior, Artèria pancreaticoduodenal superior
Retorn venós Venes pancreacticoduodenals
Innervació Plexe pancreàtic, Plexe celíac, Nervi pneumogàstric
MeSH Pancreas
Dorlands/Elsevier p_02/
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac. Intestí prim: 15. Duodè, 16. Jejú
17. Pàncrees: 18: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 19: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
20-21: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

El pàncrees és un òrgan glandular annex del tub digestiu, situat a la cavitat abdominal, amb forma de L apaïsada. Es localitza en posició retroperitonial, limitada per l'estómac al davant, el duodè a la dreta i la melsa a l'esquerra.

Anatomia[modifica | modifica el codi]

Es divideix en quatre zones:

  • Cap: porció envoltada pel duodè, a la part descendent del qual s'insereix a través de les papil·les o carúncules. També se l'anomena "pàncrees menor".
  • Coll: uneix el cap i el cos. Se situa anterior als vasos mesentèrics superiors (artèria i vena), els quals deixen un solc a la cara posterior del pàncrees. La cara anterior del coll es troba adjacent al pílor (porció distal de l'estómac).
  • Cos: continuació del coll. La part anterior del cos contacta amb la base de l'estómac, mentre que la posterior es relaciona amb l'aorta, l'artèria mesentèrica superior i el ronyó, glàndula suprarenal i vasos renals esquerres.
  • Cua: passa per davant del ronyó esquerre, relacionant-se amb l'hil esplènic i la flexura còlica esquerra. S'acompanya dels vasos esplènics (artèria i vena) i travessa les capes del lligament espleno-renal, acabant amb un lleu gir superior.

Internament es compon de:

  • Conducte pancreàtic (principal) o de Wirsung: comença a la cua i continua fins al cap, on gira inferiorment i es relaciona amb el conducte biliar (colèdoc). La unió d'aquests conductes (ampul·la de Water) dóna lloc a l'ampolla hepatopancreàtica, que desemboca al duodè a través de la carúncula major. Aquesta ampolla està envoltada per l'esfínter d'Oddi, de musculatura llisa, que ajuda a controlar el flux biliar i el de suc pancreàtic cap al duodè.
  • Conducte pancreàtic accessori o de Santorini: drena el coll i la part inferior del cap del pàncrees, i desemboca al duodè.

Relacions del pàncrees Parts del pàncrees

Vascularització[modifica | modifica el codi]

La cua i el cos són irrigats per les artèries pancreàtiques, petites branques de l'artèria esplènica a la part superior i de l'artèria pancreàtica inferior a la porció inferior. El cap l'irriguen les artèries pancreatoduodenals superiors i inferiors.

Retorn venós[modifica | modifica el codi]

Les venes pancreàtiques corresponents desemboquen a la vena esplènica, la qual drena en últim terme a la vena porta.

Drenatge limfàtic[modifica | modifica el codi]

Els vasos limfàtics acompanyen els sanguinis i acaben als ganglis pancreatoesplènics situats longitudinalment a l'artèria esplènica.

Innervació[modifica | modifica el codi]

El pàncrees és innervat per fibres nervioses del plexe celíac, situat a la part més alta del mesogastri.

Histologia[modifica | modifica el codi]

Té dos components estructurals:

  • Pàncrees exocrí: glàndula serosa que sintetitza i secreta enzims per a la digestió, que van a parar al duodè. S'organitza en lòbuls formats per acins, unitats secretores de precursors dels enzims digestius (tripsinogen, pepsinogen, amilases, ribonucleases, etc.).
  • Pàncrees endocrí: constituït per cèl·lules altament especialitzades que sintetitzen i secreten hormones controladores del metabolisme glucídic, lipídic i proteic, les quals són abocades al torrent sanguini.

Fisiologia[modifica | modifica el codi]

La secreció pancreàtica augmenta en arribar els aliments a l'estómac i és controlada pel sistema nerviós en tres fases: cefàlica, gàstrica i intestinal, no independents de les fases secretores de l'estómac.

Secreció exocrina[modifica | modifica el codi]

La secreció exocrina està formada per elements inorgànics (principalment aigua, clor, bicarbonat, sodi i potassi) i enzims o elements orgànics (proteolítics com la tripsina o les elastases, amilolítics com l'alfa-amilasa, lipolítics com la lipasa, i també nucleases, mucina i altres proteïnes). Amb l'alliberació a l'intestí prim d'aquests productes col·labora en la digestió dels aliments.

Nom de les cèl·lules Secreció exocrina Senyal primària
Cèl·lula centreacinar Ions bicarbonat Secretina
Cèl·lula basofílica Enzims digestius
(Amilasa pancreàtica, Lipasa pancreàtica,
Tripsinogen)
CCK

Secreció endocrina[modifica | modifica el codi]

La secreció endocrina consta de diverses hormones encarregades del control metabòlic. La principal és la insulina, produïda per les cèl·lules beta del pàncrees, agrupades en els anomenats illots de Langerhans. La síntesi d'insulina és controlada a diferents nivells, i la seva secreció augmenta tal com augmenten els nivells de glucosa circulant. Aquesta hormona s'encarrega d'activar i inhibir diferents processos metabòlics tals com la gluconeogènesi, d'augmentar el peristaltisme del tub digestiu, controlar la sensació de gana a nivell del sistema nerviós central, etc. Un dèficit en la producció d'aquesta hormona implica l'aparició de la diabetis. Altres hormones secretades pel pàncrees són el glucagó, que estimula també la síntesi i secreció d'insulina, inhibint-se quan aquesta augmenta, i la somatostatina, que fa l'acció contrària.

Nom de les cèl·lules Producte endocrí % illots cel·lulars Funció representativa
Cèl·lula beta Insulina i Amilina 50-80% Disminució sucre de la sang
Cèl·lula alfa Glucagó 15-20% Augment del sucre cel·lular
Cèl·lula delta Somatostatina 3-10% Inhibició pàncrees endocrí
Cèl·lula PP Polipèptid pancreàtic 1% Inhibició pàncrees exocrí

Embriologia[modifica | modifica el codi]

El pàncrees prové principalment de l'endoderma amb aports de la mesoderma per a algunes estructures. Es forma dels esbossos, ventral i dorsal, en el mesenteri dorsal. Durant el desenvolupament i a causa de les rotacions de les nanses intestinals ambdós esbossos s'uneixen formant un pàncrees únic. L'esbós ventral sorgeix del conducte colèdoc i per tant a la dreta, després del gir es desplaça posteriorment arrossegant aquest conducte fins a l'esquerra a un nivell immediatament inferior a l'esbós principal o esquerre. Després de la fusió dels parènquimes el conducte de l'esbós principal degenera quedant com accessori i el pàncrees menor (ara procés unciforme) aporta el seu conducte com principal.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pàncrees