Intestí prim

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intestí prim
Diagrama mostrant l'intestí prim.
Llatí intestinum tenue
Gray subject #248 1168
Innervació Gangli celíac
Nervi vague
MeSH Small+intestine
Dorlands/Elsevier i_11/12456563

L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac i acaba a l'intestí gros, amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.

L'intestí prim és un tub allargat d'aproximadament 6 metres en els humans que s'inicia en l'orifici pilòric en la part final de l'estómac i acaba en la unió ileocecal on s'inicia l'intestí gros.

Taula de continguts

[edita] Funcions

  • Digestió de nutrients a través d'enzims provinents de les glàndules intestinals i facilitada per una substància mucosa també d'origen glandular i de les cèl·lules caliciformes immerses a la membrana intestinal.
  • Absorció de nutrients i qualsevol altra substància similar (també les tòxiques)
  • Secreció de substàncies mitjançant la bilis cap l'intestí gros.

[edita] Digestió i absorció de proteïnes

L'absorció de les proteïnes té un mecanisme bastant similar a la dels glúcids: s'hidrolitzen a subunitats, en aquesta forma entren en els enteròcits i després són segregades al torrent sanguini. Concretament els passos són:

  1. Abans d'absorbir, cal digerir les proteïnes, procés que comença ja en l'estómac per mitjà de la pepsina. Com que la pepsina és una endopeptidasa, per tant trenca els enllaços peptídics de l'interior de les cadenes, de la seva catàlisi en resulten majoritàriament polipèptids de cadena curta.
  2. Els pèptids passen a l'intestí prim formant part del quim. En el duodè i jejú és on es finalitza la seva digestió i on són absorbits. En la llum del principi de l'intestí hi haurà més endopeptidases (tripsina, quimotripsina i elastasa) i exopeptidases (carboxipeptidasa) provinents del suc pancreàtic, i ancorada en el glicocàlix de la vora en raspall hi haurà l'exopeptidasa aminopeptidasa. Aquests enzims convertiran els polipèptids de cadena curta en aminoàcids lliures, dipèptids o tripèptids. L'elastasa digerirà les fibres d'elastina que mantenen les proteïnes unides entre si en l'aliment.
  3. Els productes obtinguts tindran diferents destins. Els aminoàcids lliures són absorbits mitjançant cotransport amb el sodi cap a l'interior dels enteròcits. En canvi, els dipèptids i tripèptids penetren en les cèl·lules per un transportador de membrana que empra el gradient d'H+. Hi haurà diferents tipus de transportador per als diferents tipus d'aminoàcids: bàsics, neutres i àcids.
  4. Un cop dins, els di i tripèptids són hidrolitzats a aminoàcids lliures per l'acció de peptidases intracel·lulars.
  5. Els aminoàcids obtinguts pels dos mecanismes, són segregats als capil·lars sanguinis per mitjà d'un transportador d'aminoàcids situat a la porció basal de l'enteròcit. Els capil·lars presents en les vellositats intestinals transporten la sang cap a la circulació portal, la qual té com a destí final el fetge. [1]


[edita] Digestió i absorció de lípids

Nota. Tipus de lípid: àcids grassos, triacilglicerols o TAGs, ceres, fosfolípids, esfingolípids, derivats del ciclopentaperhidrofenantrè (ex. colesterol). La majoria dels lípids en la dieta són TAGs per això greixos ≈ TAGs, però en un sentit més genèric, es consideren també greixos els fosfolípids i el colesterol.

  1. La digestió dels lípids comença en la boca per acció de la lipasa lingual secretada per les glàndules linguals. Aquest enzim forma part de la saliva, així que és deglutit amb el bol mentre hidrolitza un 10% dels TAGs.
  2. Els lípids vénen de l'estómac en forma de gotes. En arribar al duodè es produeix l'emulsió, procés en el què les micel·les de sals biliars provoquen la fragmentació/disgregació de les gotes de lípid, en diminutes gotes, així hi ha més TAGs exposats en la superfície.
  3. La lipasa pancreàtica s'ancora a les gotes amb l'ajuda de la colipasa, per tal d'iniciar la digestió dels greixos. La lipasa hidrolitza els TAGs de les gotes obtenint com a producte àcids grassos lliures i monoglicèrids (glicerol + 1 àcid gras). Un altre enzim que actua és la fosfolipasa A, que hidrolitza els fosfolípids separant els àcids grassos de la resta.
  4. Els productes de la digestió i el colesterol s'associen amb les micel·les de sals biliars formant micel·les mixtes, les quals són solubles en el quim. La superfície està formada per les sals biliars i el nucli pels lípids i vitamines liposolubles. Això es dóna per evitar la reversió de la hidròlisi dels lípids.
  5. Les micel·les mixtes es desplacen cap a la vora en raspall on tenen dues maneres de ser absorbides. Per una banda i habitualment, els lípids poden abandonar la micel·la, fusionar-se amb la membrana de l'enteròcit i travessar-la per difusió simple, i les sals biliars restants romanen a la llum de l'intestí fins que són absorbides a la porció de l'ili. Per l'altra banda, la micel·la pot ser transportada intacta a l'interior de la cèl·lula per transport actiu i dins desintegrar-se (opció poc freqüent).
  6. Els lípids incorporats s'empren per resintetitzar TAGs i fosfolípids en el reticle endoplasmàtic llis, a diferència dels aminoàcids i monosacàrids absorbits, que travessen la cèl·lula sense patir cap alteració.
  7. Els lípids formats i el colesterol es combinen amb proteïnes per formar quilomicrons, que són com vesícules.
  8. Els quilomicrons es segreguen al conducte limfàtic central de les vellositats intestinals per exocitosi. Des d'aquí aniran al conducte toràcic per a desembocar en la sang venosa de la vena subclàvia esquerra, així que en un principi no passen pel fetge, a diferència dels aminoàcids i monosacàrids. Els àcids grassos de cadena curta no passen pel REL, així que difonen cap a la sang capil·lar com els aminoàcids.[1][2][3]

[edita] Histologia

Les tres seccions de l'intestí prim tenen un aspecte similar al nivell macroscòpic, però hi ha diferències importants.

Les parts de l'intestí són les següents:

Capa Duodè Jejú Ílion
Serosa normal normal normal
Muscular externa capes longitudinals i circulars, amb el plexe mientèric o d'Auerbach al mig igual que al duodè igual que al duodè
Submucosa glàndules de Brunner i plexe submucosal o de Meissner sense glàndules de Brunner sense glàndules de Brunner
Mucosa: musculars normal normal normal
Mucosa: làmina pròpia sense plaques de Peyer sense plaques de Peyer plaques de Peyer
Mucosa: epiteli intestinal columnar simple. Conté cèl·lules caliciformes i cèl·lules de Paneth Semblant al duodè. Vellositats molt llargues. Semblant al duodè. Vellositats molt curtes.

[edita] Parts de l'intestí prim

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Ira Fox S. Fisiología humana. 10a ed. Madrid: McGraw-Hill; 2008.
  2. ↑ Tresguerres JAF et al. Fisiología humana. 3a ed. Colòmbia: McGraw-Hill; 2005.
  3. ↑ Guyton A, Hall J. Tratado de fisiología médica. 11a ed. Madrid: Elsevier; 2006.

[edita] Bibliografia

  • Sherwood, Lauralee. Fundamentals of physiology: a human perspective, Tercera. Florence (Kentucky): Cengage Learning, 2005, 768. ISBN 0-53-446697-4. 
  • Solomon et al. (2002) Biology Sixth Edition, Brooks-Cole/Thomson Learning ISBN 0-03-033503-5
  • Townsend et al. (2004) Sabiston Textbook of Surgery, Elsevier ISBN 0-7216-0409-9
  • Thomson A, Drozdowski L, Iordache C, Thomson B, Vermeire S, Clandinin M, Wild G. «Small bowel review: Normal physiology, part 1.». Dig Dis Sci, vol. 48, 8, pàg. 1546–64.
  • Thomson A, Drozdowski L, Iordache C, Thomson B, Vermeire S, Clandinin M, Wild G. «Small bowel review: Normal physiology, part 2.». Dig Dis Sci, vol. 48, 8, pàg. 1565–81.
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Biologia
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Intest%C3%AD_prim»