Pelvis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pelvis
Pelvis diagram.png
Diagrama de la pelvis.
Gray subject #57 236
Dorlands/Elsevier p_10/12623123

La pelvis és la regió anatòmica més inferior del tronc. Sent una cavitat, la pelvis és un embut osteomuscular que s'estreny cap a baix, limitat pel sacre, el còccix i els coxales (que formen la cintura pelviana) i els músculs de la paret abdominal inferior i del perineu.

Genèricament, el terme pelvis s'usa incorrectament per denominar a la cintura pelviana o pèlvica.

Topogràficament, la pelvis es divideix en dues regions: la pelvis major i la pelvis menor.

  • La pelvis major, amb les seves parets eixamplades és solidària cap endavant amb la regió abdominal inferior, les fosses ilíaques i l'hipogastri. Conté part de les vísceres abdominals.
  • La pelvis menor, la part més estreta de l'embut, conté la bufeta urinària, els òrgans genitals, i part terminal del tub digestiu (recte i anus).

La mesura dels diàmetres de la pelvis s'anomena pelvimetria.

Pelvis òssia[modifica | modifica el codi]

Pelvis òssia masculina, vista frontal.
Pelvis òssia femenina, vista frontal

Els ossos ilíacs (coxals), el sacre i el còccix articulats entre si formen la pelvis òssia, amb referència a l'estructura òssia de la pelvis. Al contrari, cintura pelviana o pèlvica implica una referència morfofisiològica a la part de la pelvis que participa en l'articulació del membre inferior, és a dir els coxals. Referent a això convé recordar que la cintura pelviana té el seu homòleg en el membre superior: la cintura escapular.

Aquest conjunt ossi compleix diverses funcions: dóna suport mecànic i protecció als òrgans pèlvics i del baix ventre; articula els membres inferiors a la porció inferior del tronc; permet la biodinàmica de la bipedestació; etc.

A la pelvis òssia es poden descriure dues superfícies i dues obertures:

  • Una superfície exterior
    • Part anterolateral: símfisis pubiana + làmina quadrilàtera + raça horitzontal i descendent del pubis + forat isquiopubic;
    • Part lateral: fossa ilíaca externa + cavitat cotiloide + branca descendent de l'isqui + tuberositat isquiàtica;
    • Part posterior: cara posterior de l'os sacre i del còccix.
  • Una superfície interior
La cavitat que limita la superfície interior està dividida en dues parts per un relleu gairebé circular anomenat estret superior (una part superior o pelvis major) i una part inferior o pelvis menor o excavació pelviana (cavum pelvis).
  • Una obertura superior
  • Una obertura inferior.

Articulacions de la pelvis òssia[modifica | modifica el codi]

  • Símfisi pubiana.
  • Articulació sacrococcígea.
  • Articulació sacroilíaca.
  • Maluc.
  • Lligaments sacrociàtics.
  • Membrana obturatriu.

Variacions de la pelvis òssia segons el sexe[modifica | modifica el codi]

  • Les parets de la pelvis en la dona són menys gruixudes que en l'home.
  • La símfisi pubiana de la dona és a una alçària menor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelvis