Pelvis
| Pelvis | |
|---|---|
 |
|
| Diagrama de la pelvis. | |
| Gray | subject #57 236 |
| Dorlands/Elsevier | p_10/12623123 |
La pelvis és la regió anatòmica més inferior del tronc. Sent una cavitat, la pelvis és un embut osteomuscular que s'estreny cap a baix, limitat pel sacre, el còccix i els coxales (que formen la cintura pelviana) i els músculs de la paret abdominal inferior i del perineu.
Genèricament, el terme pelvis s'usa incorrectament per denominar a la cintura pelviana o pèlvica.
Topogràficament, la pelvis es divideix en dues regions: la pelvis major i la pelvis menor.
- La pelvis major, amb les seves parets eixamplades és solidària cap a endavant amb la regió abdominal inferior, les fosses ilíaques i l'hipogastri. Conté part de les vísceres abdominals.
- La pelvis menor, la part més estreta de l'embut, conté la bufeta urinària, els òrgans genitals, i part terminal del tub digestiu (recte i anus).
La mesura dels diàmetres de la pelvis s'anomena pelvimetria.
Taula de continguts |
Pelvis òssia[modifica]
Els ossos ilíacs (coxals), el sacre i el còccix articulats entre si formen la pelvis òssia, amb referència a l'estructura òssia de la pelvis. Al contrari, cintura pelviana o pèlvica implica una referència morfofisiològica a la part de la pelvis que participa en l'articulació del membre inferior, és a dir els coxals. Referent a això convé recordar que la cintura pelviana té el seu homòleg en el membre superior: la cintura escapular.
Aquest conjunt ossi compleix diverses funcions: dóna suport mecànic i protecció als òrgans pèlvics i del baix ventre; articula els membres inferiors a la porció inferior del tronc; permet la biodinàmica de la bipedestació; etc.
A la pelvis òssia es poden descriure dues superfícies i dues obertures:
- Una superfície exterior
- Part anterolateral: símfisis pubiana + làmina quadrilàtera + raça horitzontal i descendent del pubis + forat isquiopubic;
- Part lateral: fossa ilíaca externa + cavitat cotiloide + branca descendent de l'isqui + tuberositat isquiàtica;
- Part posterior: cara posterior de l'os sacre i del còccix.
- Una superfície interior
- La cavitat que limita la superfície interior està dividida en dues parts per un relleu gairebé circular anomenat estret superior (una part superior o pelvis major) i una part inferior o pelvis menor o excavació pelviana (cavum pelvis).
- Una obertura superior
- Una obertura inferior.
Articulacions de la pelvis òssia[modifica]
- Símfisi pubiana .
- Articulació sacrococcígea.
- Articulació sacroilíaca.
- Maluc.
- Lligaments sacrociàtics.
- Membrana obturatriu.
Variacions de la pelvis òssia segons el sexe[modifica]
- Les parets de la pelvis en la dona són menys gruixudes que en l'home.
- La símfisi pubiana de la dona és a una alçària menor.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelvis |
