Melsa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Melsa
Illu spleen.jpg
Localització de la melsa.
Horse spleen laparoscopic.jpg
Vista laparoscòpica de la melsa d'un cavall.
Llatí splen, lien
Gray subject #278 282
Artèria nodridora Artèria esplènica
Retorn venós Vena esplènica
Innervació Plexe esplènic
Precursor Mesènquima o mesogastri dorsal
MeSH Spleen
Dorlands/Elsevier s_19/12750780
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac. Intestí prim: 15. Duodè, 16. Jejú
17. Pàncrees: 18: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 19: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
20-21: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang. És un centre d'activitat del sistema reticuloendotelial, part del sistema immunitari. La seva absència predisposa a determinades infeccions.

Anatomia humana[modifica | modifica el codi]

La melsa humana està situada a la part esquerra superior de l'abdomen, per darrere de l'estómac i just per sota del diafragma. En condicions normals, les seves dimensions són de 125 × 75 × 50 mm i el seu pes mitjà és de 150 g.

És l'òrgan més gran derivat del mesènquima. Està format per masses de teixit limfoide d'aspecte granular situat al voltant de venes i artèries.

Aproximadament, un 10% de la població presenta una o més melses accessòries.

Hi ha diversos lligaments peritoneals que serveixen per sustentar la melsa:

  • Lligament gastroesplènic. Connecta l'estómac amb la melsa.
  • Lligament esplenorenal. Connecta la melsa amb el ronyó.
  • Lligament frenocòlic. Connecta l'angle esplènic del còlon amb el diafragma. El centre connecta amb la melsa.

Les seccions transversals de la melsa mostren una superfície vermella que es divideix en dos tipus de polpa, amb funcions diferents:

Àrea Composició Funció
Polpa vermella Composada per:
* "Sinus" (o "Sinusoides") que estan plens de sang.
* "Fibres de reticulina.
* "Zona marginal". Voreja la polpa blanca.
Filtració mecànica. Elimina productes de rebuig de la sang, incloent eritròcits vells.
Polpa blanca Composada per nòduls, anomenats Corpuscles de Malpighi. Aquests estan composats per:
* Fol·licles limfoides, rics en limfòcits B
* Embolcalls limfoides periarteriolars, rics en limfòcits T
Intervenen en les infeccions.

Altres funcions de la melsa més importants, sobretot en adults sans, són:

  • Eritropoesi. La medul·la òssia és el lloc primari on es produeix l'hematopoesi a l'adult, encara que, fins al cinquè mes de gestació, la melsa té funcions hematopoètiques importants. Després del naixement, no sol tenir funció hematopoètica significativa a la melsa excepte en alguns trastorns hematològics, com la síndrome mielodisplàstica i les hemoglobinopaties.
  • Emmagatzemament d'eritròcits i d'altres cèl·lules sanguínies. Això només és vàlid per a certs mamífers com els gossos. En éssers humans, la melsa no funciona com un dipòsit d'eritròcits, sinó que emmagatzema plaquetes.

Embriologia humana[modifica | modifica el codi]

La melsa té el seu origen en la diferenciació mesenquimatosa del mesogastri dorsal. Durant el desenvolupament embrionari es poden formar melses accessòries (fins a un 30% de la població en té) que són petits nòduls i es localitzen en un 70% entre la cua del pàncrees i l’hili esplènic.

L'asplènia (absència de melsa) és una patologia totalment compatible amb la vida, tot i que augmenta el nombre d’infeccions que tenen la gent que la pateix i algunes poden arribar a ser mortals.

Malalties associades[modifica | modifica el codi]

Malalties que causen esplenomegàlia:

Imatges addicionals[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melsa