Liofilització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En el diagrama la frontera entre gas i líquid va des del punt triple fins al punt crític. La liofilització (fletxa blava) porta el sistema al voltant del punt triple, evitant així la transició directa de líqued a gas en un secat tradicional (flexta verda).

La liofilització consisteix a fer desaparèixer l'aigua dels aliments, que hauran d'estar en un recipient al buit. És una tècnica bastant cara i només s'aplica a productes d'alt preu i a algunes medecines. L'avantatge respecte a la deshidratació tradicional és que la recuperació d'aigua és instantània.

Origen[modifica | modifica el codi]

La liofilització es va desenvolupar, com a procés industrial, a mitjans del segle XX, però el seu origen ve de lluny.

Es tracta d'una tècnica ancestral ja utilitzada pels inques per conservar i emmagatzemar els aliments durant llargues temporades i, fins i tot, anys. utilitzaven els altiplans, les nits glacials i el sol del matí per transformar la patata en chuño i la carn de llama en charqui. Exposaven els aliments, doncs, a cicles de congelació i d'assecatge al sol per a deshidratar-los i poder-los guardar durant molt de temps. Així, els primers elements liofilitzats de la història ho van ser per les comunitats indígenes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Liofilització Modifica l'enllaç a Wikidata