Amon

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ammon)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Ammon» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Ammon (desambiguació)».
Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó[1] (L'ocult, grec: Ἄμμων) és espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes. Amon era un déu gairebé desconegut en els llunyans períodes de la història de l'Egipte faraònic; va anar prenent un lloc cada vegada més preponderant a mesura que els prínceps de Tebes varen guanyar en poder. Fou a partir de l'onzena dinastia, que prengué una dimensió nacional i que s'acabà imposant com a déu dels déus.

Estava associat a una gran quantitat de llegendes. Sota el nom d'Amon-Ra, se l'ha identificat amb el déu solar, Ra. Sota la forma d'una oca (un dels seus animals simbòlics), va pondre l'ou primordial d'on va sortir la vida. Finalment, sota la forma d'una serp, va fertilitzar l'ou còsmic format per les divinitats de l'Ogdoade d'Hermòpolis en les aigües primordials.

Es representava en forma d'un home en el qual es posava una corona que portava dues altes plomes verticals. Es trobava sovint amb la pell pintada de blau. Es tracta de color del lapislàtzuli, pedra consagrada als ulls dels egipcis de l'antiguitat.

També es representa sota la forma d'un marrà o d'una oca. Se l'associa de vegades al déu Min sota el nom Amon-Min.

Noms teòfors[modifica | modifica el codi]

Amun-Ra
en jeroglífic
i mn
n
ra
Z1
C1

Diversos personatges egipcis adoptaren en els seus títols el nom d'Ammon (Amen): quatre faraons de la dinastia XII, els anomenats Amenemhat, "Ammon és el primer", diversos de la dinastia XIII, quatre faraons de la dinastia XVIII, els anomenats Amenhotep "Ammon està satisfet", anomenats Amenofis pels grecs, com el cèlebre Tutankamon "Imatge vivent d'Ammon", o Amenhotep IV; Amenmeses de la dinastia XIX; Amenemopet "Ammon està a Tebas", Siamón, de la dinastia XXI, etc.

Noms alternatius: Kematef (molt més tard en la història), Amon, Amun

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Fou representat com un home de pell negra o blava, o en forma d'animal, amb cap de carner. En qualsevol de les dues representacions anteriors porta sobre el seu cap un tocat compost per dues plomes, dividides en seccions, i un disc solar a la base. Podia també portar-hi ceptre uas i anj.

En algunes ocasions té aparença momiforme, com déu creador; de carner d'un o quatre caps, amb robustes banyes al voltant de les orelles; d'esfinx criocèfala, serp, lleó o d'oca.

Història[modifica | modifica el codi]

En els Texts de les Piràmides se'l considerava una deïtat de l'aire, però més tard se l'associà a Ra, déu d'Heliòpolis, divinitat solar, sota el nom d'Ammon-Ra, convertint-se en la principal divinitat de la religió egípcia, i el nom del qual portaren alguns faraons.

Durant la dinastia XII de l'Imperi Mitjà (c. 2000-1800 aC), guanya gran importància a Tebes, on varen erigir-l'hi el denominat temple de Karnak.

A començament de l'Imperi Nou fou considerat el déu dinàstic, per la devoció que el professaven els faraons tebans, eclipsant el predomini del déu guerrer Montu, una altra deïtat venerada a Tebes. La guerra contra els hicses portada a terme pels prínceps tebans de la dinastia XVII provocaria també que el déu fos considerat la màxima divinitat del panteó egipci, un cop arribat a la victòria amb l'alliberament i reunificació del país.

Els sacerdots d'Ammon es van convertir en el sector més influent de la societat egípcia durant l'Imperi Nou, arribant fins i tot a enfrontar-se al denominat "faraó herètic" Amenhotep IV. En aquesta època començà la seva síntesi amb l'antic déu Ra, sota la denominació d'"Ammon-Ra".

En el període posterior d'Egipte va adquirir un caràcter més universal, essent conegut pel nom grec d'Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei dels déus".

Festivitats tebanes[modifica | modifica el codi]

La regió tebana tenia dues festivitats principals, que van tenir el seu apogeu a finals de la dinastia XIX. Eren la cèlebre festa d'Opet i la Festa de la Vall. En aquestes festivitats, la tríada tebana sortia de llurs temples, en processió, en barques transportades pels sacerdots del temple en funció de portadors de la barca del déu. Originalment era una festivitat de quatre o cinc dies de durada, que amb el pas dels anys i les diferents modificacions de la cerimònia, a finals del regnat de Ramsès II, la festa trigava de vint a vint-i-dos dies, en els quals es donaven pa, cervesa, carn, etc. Generalment provinents dels magatzems del temple.

La processió iniciava el seu trajecte sortint del temple de Karnak amb destí al temple de Luxor, passant successivament per l'avinguda amb esfinxs de carners, pilons i sales d'esbarjo, destinades als sacerdots que portaven la barca del déu. S'allotjava al temple de Luxor, durant una o dues nits, per a tornar al seu temple original en Karnak novament.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Amon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amon Modifica l'enllaç a Wikidata