Idioma copte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Copte
ⲘⲉⲧⲢⲉⲙ̀ⲛⲭⲏⲙⲓ, Μετ Ρεμνχημι Met.Remenkēmi
Parlat a: Egipte Egipte (extingit)
Regió:
Parlants: Llengua litúrgica
Classificació genètica: Afro-Asiàtica
Egípcia
Copte
estatus oficial
Llengua oficial de: Llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Copta
Regulat per:
codis de la llengua
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

El copte és la darrera etapa de la llengua egípcia parlada a Egipte des del segle III aC. Feia servir l'escriptura demòtica i l'alfabet copte. Aquest últim es basa sobretot en l'alfabet grec, amb la inclusió d'algunes lletres pròpies de l'escriptura demòtica utilitzades per a representar diversos sons no existents en grec. Com a llengua quotidiana va tenir l'apogeu en el període que va des del segle III fins al segle VI. Avui dia perdura només com a llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Copta.

Història[modifica | modifica el codi]

El copte va prendre gran nombre de préstecs del grec, la llengua oficial imposada pels ptolemeus; al segle V era la llengua utilitzada en la literatura de l'Alt Egipte.

Per als àrabs, que van conquerir Egipte al segle VII, les paraules egipci i cristià eren sinònimes. El mot Quibti era el gentilici egipci en llengua àrab i -quan la llengua egípcia va ser substituïda per l'àrab en els usos oficials, al segle XII, el mot restringí el significat a només la llengua i la religió cristiana. Fou a partir de llavors que la llengua copta va anar sent substituïda progressivament fins que acabà desapareixent com a llengua viva cap al segle XVIII. A partir d'aquest moment es va conservar només com a llengua litúrgica de l'Església monofisita Copta, que s'havia separat de l'Església Bizantina cap al segle V.

Els escrits més antics en copte són les cartes de sant Antoni Abat (251-356), l'anacoreta del desert. Durant els segles III i IV molts eclesiàstics van escriure en copte, entre els quals Pacomi, la regla monàstica del qual encara perdura en l'Església Ortodoxa Copta.

Inscripció copta.

Dialectes del copte[modifica | modifica el codi]

Els dos principals dialectes es corresponen aproximadament amb el Baix Egipte i l'Alt Egipte; aquests dos dialectes són:

  • Bohàiric, dialecte principal del Baix Egipte. L'actual llengua copta litúrgica prové d'aquest dialecte.
  • Sahídic, dialecte principal de l'Alt Egipte, que havia estat la variant particular de copte parlat a la ciutat de Tebes. La literatura copta més antiga coneguda té l'origen en el dialecte sahídic.

A més d'aquests dos dialectes principals n'hi ha altres de menors com el Fayum, que va perdurar fins al segle VIII, l'ajmímic (Ajmin) i el licopolità (Licòpolis).[1]

Lingüística[modifica | modifica el codi]

Gramàtica[modifica | modifica el codi]

El copte és l'única forma de l'antic idioma egipci de la qual coneixem -a través del grec- la pronunciació. Aquest fet té una enorme importància en la filologia egípcia.[2]

El copte es caracteritza per la pèrdua de les terminacions verbals i nominals de l'egipci clàssic, pel que la seva inflexió, cosa que el diferencia granment dels estadis més antics de la llengua egípcia. De fet el copte tendeix a representar certes relacions gramaticals mitjançant articles, preposicions i partícules en construccions analítiques enfront del sistema més sintètic i flexiu de l'egipci clàssic (existeix un cert paral·lelisme amb el que va succeir en el pas del llatí a les llengües romàniques).

Gènere i nombre gramaticals[modifica | modifica el codi]

En copte hi ha dos possibles valors del gènere gramatical (masculí i femení) heretats de l'egipci clàssic. L'antiga terminació del femení en t va patir alguns canvis fonètics i en copte només apareix quan va seguida de certs sufixos possessius: ro 'boca', rō.k 'la boca'; he 'cos', hēt.f 'el seu cos'.

El copte va desenvolupar articles a partir dels demostratius de l'egipci clàssic, que no en tenia. Això és equivalent al que va passar en les llengües romàniques. De fet (tal com passa sovint en francès i alguna vegada en català) és l'article l'únic que permet de reconèixer el gènere d'algunes paraules en copte. Les formes de l'article definit en singular són p-, pi, pe, per al masculí, i t-, tu, et, per al femení; per al plural hi una única forma en n-: rome 'home'/p-rome 'l'home'/n-rome 'els homes'; p-ge 'la paraula'/ti.polis 'la ciutat', n-halate 'els ocells'. També és freqüent l'ús de l'"article" indefinit, inexistent com a tal en egipci clàssic. Aquest article va evolucionar a partir del numeral corresponent a l1' ou: ei 'casa', ou-ii 'una casa', hen-ii 'unes cases'. El nombre, de manera similar al gènere, s'indica gairebé exclusivament per la forma de l'article precedent, ja que normalment l'arrel en plural no difereix de la del singular. No obstant això, de vegades l'arrel presenta formes diferents en singular i plural, com vestigis d'un canvi fonètic, diferent de les antigues formes:

Hob 'cosa', hbēje 'coses'
són (<classe. Sanu ) 'germà', snēj (<classe. sanúwaw ) 'germans'

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu, per exemple, descripció de l'idioma copte
  2. Proel: Gramàtica.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Idioma copte Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]