Osiris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la divinitat de l'antic Egipte. Si cerqueu el planeta extrasolar Osiris, vegeu «HD 209458 b».
Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire

En la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants. Era pare d'Horus i marit d'Isis (deessa de la fertilitat). Era el déu de la mort i del "més enllà" encara que també era un déu agrari però, sobretot, se l'anomenava Déu de la resurrecció. Segons les creences de l'Antic Egipte, la vida va començar amb els éssers divins. La primera divinitat s'anomenà Aton, i era el déu de la llum. Amb les seves costelles, Aton va crear a Shu, déu de l'aire, i Tefenet, deessa de l'aigua. Aquests dos es varen casar, i van tenir dos fills: Geb (déu de la terra) i Nut (deessa del cel). Geb i Nut, tot i ser germans (l'endogàmia no era estranya a Egipte), van casar-se i varen tenir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis.

Els textos dels sarcòfags el relacionaven amb el blat, ja que quan mor la llavor, reneix més tard en forma d'espiga (resurrecció). Osiris representa tot el que reneix, sobretot el Nil, que és un símbol de regeneració i fertilitat, per tant, també és símbol de la natura.

Els egipcis el representaven com un humà momificat amb una corona blanca i dues plomes.

Seth, que va matar a Osiris, el va esquarterar i va repartir i enterrar els trossos del seu cos en llocs diferents, per tal que estiguessin separats. Isis la germana i esposa d'Osiris els va anar recollint i cosint de un en un fins a tornar a donar-li la vida. Aquest mite es va anar repetint cíclicament, de tal manera que l'hivern representava el regnat de Seth i la primavera l'estació del retorn d'Osiris a la vida.

Osiris, també anomenat Asar o Usir, estava enterrat a la ciutat d'Abydos de la qual n'era el patró.

Beb era el seu fill primogènit. Tardanament se'l relacionaria amb Seker i Ptah per crear Ptah-Seker-Osiris i se l'identificaria amb Heryshaf.

Llegenda d'Isis i Osiris[modifica | modifica el codi]

Article principal: El judici d'Osiris

Segons la versió de Plutarc, en una festa de déus, Seth va portar un gran bagul fet de fusta i decorat amb or i grans pintures. Tots els assistents a la festa van meravellar-se'n i intentaren entrar-hi, però cap d'ells hi encaixava: a tots els era o massa llarg o massa petit. Osiris meravellat per la grandiositat i la bellesa de l'arca va entrar-hi i va quedar sorprès, perquè ell si que hi encaixava a la perfecció. Va mirar el seu germà Seth, que li va dir que li regalava, però mentre Osiris encara era dins, va tancar el bagul bruscament i va empresonar-lo a dins. El cofre va ser llençat al Nil, però Hapi, el déu del Nil, va fer que ell arribés fins a les costes fenícies a prop de la ciutat de Byblos lloc en què, a causa de les onades, l'arca va quedar-se clavada en un gran arbre que va créixer exageradament. Quan el rei de Byblos va veure que s'havia fet tan gran, va ordenar que el talessin per construir una columna gegant que subjectaria la teulada del seu palau. Isis, assabentada de la traïció de Seth, es va proposar trobar el cadàver del seu marit per a donar-li una sepultura digna d'un déu, i va partir al costat del seu fill Horus (també anomenat Horus el Nen o Harpócrates). Després, Isis, sol·licitant sempre l'ajuda dels nens, va esbrinar gràcies a un vent diví que el bagul havia arribat fins a la localitat de Byblos. Els reis d'aquesta localitat van oferir a Isis els millors regals que es pogué imaginar, però ella només va demanar una cosa: el gran pilar de tamarisc que subjectava el palau i tot el que tingués a dins. Quan l'hi van oferir, Isis ho va obrir sense cap esforç i va agafar l'arca, i tot seguit li va retornar el pilar al Rei cobert amb una tela fina ungida amb essències i flors. Isis va carregar el cofre en un vaixell ofert pel rei i va partir cap a Egipte en companyia del fill més gran del rei.

Quan va arribar a Egipte, Isis va amagar el cofre als pantans del Delta. Seth va trobar el cofre i el va reconèixer. Molt empipat, el va obrir i va trossejar el cos d'Osiris en 14 bocins que va escampar per tot el Nil perquè servís d'aliment als cocodrils. Així doncs, Isis va haver de buscar un altre cop el cadàver del seu germà i marit, però aquest cop amb l'ajuda de la seva germana Neftis, la dona de Seth, amb qui engendrà Anubis. Durant la seva recerca, Isis anava protegida per 7 escorpins i per aquest fet, els cocodrils no van menjar-se ni els 14 trossos d'Osiris ni els van fer mal a elles.

Isis va entregar els bocins d'Osiris als sacerdots i els va obligar a què li donessin sepultura i el veneressin. També els va obligar a consagrar un animal, els que ells volguessin, per venerar-lo quan ell morís.

La seva dona va reconstruir el cos, però es va adonar que faltava un tros, el del membre viril. Anubis va aconseguir que es convertís en la primera mòmia d'Egipte i Isis va retornar la vida al seu cos. Després d'això, Osiris s'hagué de quedar a l'inframón per jutjar les ànimes dels morts i fou anomenat, Neb-er-tcher ("senyor de més enllà del límit").

A Duat, Osiris pesava les ànimes dels morts i les comparava amb la Ploma de la veritat. Les que pesaven més eren enviades a Ammit i les que no pesaven prou a Aaru.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osiris