Panteó (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans

Un panteó (o bé pantèon)[1] és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica. Prové del grec pan (παν) 'tot', i theós (θεός) 'déu'.

Pot estar jerarquitzat (amb un rei dels déus o déu suprem) o bé ser una col·lecció de déus de diferents àmbits però igual importància. Els panteons no solament ofereixen un llistat de divinitats sinó que expliciten les seves relacions a partir de mites. Sovint aquesta relació es basa en l'arbre genealògic.

Panteons específics[modifica]

Comparativa de panteons[modifica]

Grècia Egipte Roma
Zeus Ammon Júpiter
Hera Mut Juno
Posidó Neptú
Hermes Psicopomp Anubis Mercuri
Hèlios Ra-Aton-Khepri Febus
Àrtemis Bastet Diana
Afrodita Hathor Venus
Apol·lo Hor Apol·lo
Demèter Aset Ceres
Pan Min Faune
Ilitia Nekhbet Lucina
Leto Buto Latona
Hades Ausare Plutó
Hefest Ptah Vulcà
? Renenutet ?
Dionís Serapis Bacus
Tifó Seth Tifó
Hermes Thot Mercuri
Ares Menthu Mart
Cronos ? Saturn
Pan Sobek Faune

Referències[modifica]

  1. En català el nom adient és Pantèon (Diccionari Grec-Català). La forma panteó és deguda al fet que es tracta d'un mot grec pres a través del francès: Alberich, Joan; Ros, Montserrat. La transcripció dels noms propis grecs i llatins. Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 117.