Mastaba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple d'una mastaba
Estructura d'una mastaba

Una mastaba és un edifici rectangular de murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava en l'antic Egipte (Imperi Antic) per enterrar alts dignataris. La paraula «mastaba» prové de l'àrab مَصْطَبَة (maṣṭabaʰ o maṣṭabat), denominació d'un "banc de pedra". Aquest nom que Auguste Mariette escoltà als obrers egipcis va ser adoptat per aquest egiptòleg.[1]

Les tombes anteriors recobertes amb un túmul de sorra no conservaven els cossos durant gaire temps. Des de les primeres dinasties els faraons i els nobles les feren recobrir amb túmuls de tàpia. L'edifici resultant amidava entre 3 i 50 metres de llarg i fins a sis d'alt i s'orientava en sentit nord-sud.

A les tombes menys importants s'utilitzaven teules i la pedra. Les mastabes continuaren erigint-se quan els faraons optaren per l'enterrament en piràmides.

Les mastabes consisteixen d'un pou que desemboca en una cambra funerària i en les estructures de superfície.

A la capella s'hi celebraven els ritus funeraris. Compta amb altres sales adossades. L'entrada mira cap a l'est i és l'evolució d'una porta falsa en forma de nínxol. Aquest nínxol va anant convertint-se en una sala independent en forma de L o T invertides o en un conjunt de sales. Les parets es decoraven amb escenes de sacrifici o de la vida quotidiana del difunt.

El serdab és una cambra oberta en el mur de la mastaba en que es col·locava una estàtua de pedra o fusta del difunt. No tenia més obertures que un forat que donava a la capella.

El pou[modifica | modifica el codi]

El pou s'obria en el sostre de la mastaba i s'introduïa verticalment en la roca amb una amplada d'entre 2,5 i 3 metres fins a una profunditat d'entre 18 i 20 metres. En el fons s'hi feia un corredor horitzontal que portava a la cambra funerària. Un altre tipus no era vertical sinó que tenia una certa inclinació i naixia sota l'enllosat del pati oriental de la mastaba o sota el pati.

Una vegada enterrat el difunt, es tapava el corredor horitzontal i s'obstruïa el pou amb runa.

La cambra funerària s'excavava en la roca i era ampla. El sarcòfag, que es col·locava era recctangular i estava traballat en un bloc de pedra calcària, granit rosat o basalt; en aquesta època no sempre es momificaven els cadàvers i de fer-ho no es treien els òrgans interns i el cos es submergia en natró,

De la mastaba a la piràmide: Les mastabes van anar creixent en mida i alçada i en alguns casos presentava un segon pis. A començament de la dinastia III d'Egipte (al voltant de 2650 aC) es va introduir la pedra tallada en l'arquitectura i les tombes dels faraons augmentaren notablement la mida. S'atribueix a Imhotep, arquitecte, metge i visir de Zoser, la idea de juntar diverses mastabes una sobre l'altra en la que constituiria la piràmide esglaonada de Zoser, a Saqqara. Un segle més tard en la piràmide de Maidum, del faraó Snofru, les filades de pedra es van fer de pedra polida, en el que s'anomena com "piràmide romboïdal", ja que la inclinació del pendent variava. A començament de la IV dinastia van aparèixer les piràmides pròpiament dites.

Referències[modifica | modifica el codi]

References[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.67. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mastaba Modifica l'enllaç a Wikidata