Hyde Park

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 51° 30′ 31″ N, 0° 9′ 49″ O / 51.50861°N,0.16361°O / 51.50861; -0.16361

Hyde park el 2005

Hyde Park és un dels majors parcs del centre de Londres, a Anglaterra, així com un dels vuit parcs reials de Londres, amb una longitud de més de dos quilòmetres i prop d'un quilòmetre d'amplada.

És també un dels barris de Westminster a Londres. Només el llac Serpentine (Serpentine Lake) el separa dels jardins de Kensington (Kensington Gardens), de manera que es consideren de vegades aquests darrers com una part de Hyde Park. La seva superfície d'1,4 km², afegida a la de Kensington Gardens allargantant-se sobre 1,1 km², dóna una superfície total de 2,5 km².

Història i concepció[modifica | modifica el codi]

Plànol de Hyde Park

La part més antiga del parc és la que pertanyia al casal d'Ebury. Aquestes terres tenien una superfície d'un «hide (unitat)| hide» (antiga unitat de superfície emprada a l'Edat Mitjana a Anglaterra i variant segons la fertilitat del sòl de sis a dotze àrees) la qual cosa va donar el nom del parc. El 1536, Henry VIII va prendre el terreny als frares de l'abadia de Westminster. Una gran part de la concepció del parc és deguda a l'arquitecte Decimus Burton als anys 1820. Mentre que els jardins de Kensington són en gran part plans, Hyde Park és ondulat.

Hyde Park va ser l'emplaçament original del Crystal Palace, dissenyat per Joseph Paxton per a l'Exposició Universal de 1851. El 20 de juliol de 1982 dues bombes posades per l' IRA van causar la mort de set cavalls i de vuit membres de la Cavalleria de reserva i dels Royal Green Jackets. Va ser també el lloc de cèlebres concerts de rock amb, per exemple, Jethro Tull (1968), The Rolling Stones (1969), Pink Floyd (1970), Roy Harper (1971), Queen (1976) i els Red Hot Chili Peppers (2004), així com el Live 8 el 2005. Les fotos dels Beatles per a l' àlbum Beatles For Sale van ser preses a Hyde Park a la tardor de 1964.

L'entrada principal[modifica | modifica el codi]

La façana, d'una llargada d'aproximadament 32,50 metres, implica tres passatges voltats reunits per una columnata. El passatge central presenta una particularitat: és format d'un pòrtic sostingut per quatre columnes, i és superat d'un fris representant una processó triomfal de l'armada, obra d'Henning Jr (fill de l'escultor Henning conegut per a les seves còpies dels frisos del Partenó). Les dues columnes exteriors d'aquest pòrtic tenen envelats esculpits de tal manera que presenten sempre a la mirada dues cares completes.

Les reixes que tanquen els passatges, obres de Bramah, són de ferro, de bronze, i estan guarnides amb un ornament de mareselva grec.

Hyde Park, passejades pel parc

L'Speakers' Corner[modifica | modifica el codi]

Hyde Park és també molt conegut per al seu Speakers' Corner («cantonada de l'orador»). Aquest darrer és situat a la part nord-est del parc, prop de l'entrada. Fundat el 1872, és un espai de lliure expressió on tothom pot prendre la paraula lliurement, davant l'assistència del moment.

Altres punts d'interès[modifica | modifica el codi]

A Hyde Park Corner, a l'extrem sud-est del parc, s'aixeca Wellington Arch, un arc de triomf transformat en commemoració de la batalla de Waterloo. La Serpentine Gallery està situada sobre un emplaçament inesperat per a una galeria d'art contemporani: molta llum natural i la verdor tot al voltant. Aquesta part del parc forma ja part dels jardins de Kensington.

Al costat sud s'hi troba el Kensington Palace, en el que hi ha viscut la princesa Diana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyde Park