Exèrcit Republicà Irlandès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Exèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos). El seu braç polític és el Sinn Féin. Aquesta denominació va sorgir a la batalla de Lime Ridge (2 de juny del 1866) i va ser adoptada pels membres de la revolta de l'aixecament de Pasqua, la qual va ser la seva primera aparició militar, i durant tota la Guerra de la Independència Irlandesa (1919-1921) va lluitar contra l'exèrcit britànic fins al reconeixement de l'estat lliure d'Irlanda. Després de la guerra de la independència molts dels seus membres es van integrar al nou exèrcit nacional. El nom d'IRA es va seguir utilitzant durant la Guerra Civil Irlandesa (1922-1923) referint-se als partidaris republicans contraris al tractat que permetia la separació d'Irlanda del Nord. Després de la guerra civil va fer atemptats de poca importància i no va ser fins al 1969 quan va reaparèixer a Irlanda del Nord.

Divisions[modifica | modifica el codi]

L'IRA s'ha ha anat dividint al llarg de la seva història:

  • L'IRA Oficial (OIRA), que són les restes que van quedar després de l'escissió de l'IRA Provisional. L'OIRA és un grup marxista, no tan nacionalista com la resta d'escissions. Just després de la divisió, va començar diverses accions terroristes que van finalitzar l'any 1972. Des de llavors s'ha enfrontat amb l'IRA Provisional. Tot i que actualment sembla que està inactiu, encara existeix. El seu braç polític és el Sinn Féin Oficial, que actualment s'anomena Workers Party of Ireland (Partit dels Treballadors d'Irlanda).[1]
  • L'IRA Provisional (PIRA), que es va separar de l'IRA oficial al febrer de 1969 perquè preferia seguir únicament la línia militar. És l'IRA majoritari i el més conegut, ja que quan es parla de l'IRA es refereix a aquest. Des de la seva fundació ha realitzat atacs de gran impacte a través de diferents mitjans. El 28 de novembre del 2005 va anunciar l'armistici. El seu braç polític és el Sinn Féin.
  • L'IRA de la Continuïtat (CIRA), es va escindir del PIRA l'any 1986 quan a una assemblea del PIRA es va decidir que ocuparien els escons que el Sinn Féin tenia al parlament irlandès. Els membres que no volien que s'ocupessin els escons van formar l'IRA de la Continuïtat. Es creu que el nombre de membres del CIRA està entre els 50 i els 100 membres i l'Oireachtas afirma que en tenen menys de 150.
  • L'IRA Autèntic (RIRA), es va escindir del PIRA l'any 1997, abans de firmar l'Acord de Belfast, a causa del fet que alguns membres s'oposaven a l'alto el foc definitiu de l'organització i a la consegüent acceptació de l'acord. Només formar-se la banda, el RIRA va començar a fer atacs semblants els que feia el PIRA abans de l'alto al foc. Tot i això molts dels seus membres van ser detinguts a causa del fet que la banda tenia molts infiltrats de la policia. Tot i les detencions el RIRA va fer explotar, al 15 d'agost de 1998, un cotxe bomba a Omagh, en el que van morir 29 persones. Aquest atemptat va produir molta por tant en la societat anglesa com en la irlandesa en un moment en què s'estava pactant l'Acord de Belfast. Després d'aquest atemptat va proclamar un alto al foc, que trencaria dos anys més tard. Actualment el RIRA encara està actiu. És associat amb el Moviment per la Sobirania dels 32 Comtats i va aconseguir les armes dels Balcans.[2]

l'IRA de la Continuïtat i l'Autèntic estan incloses en la Llista d'Organitzacions Terroristes Estrangeres del Departament d'Estat dels EUA.

Dels orígens al procés de pau[modifica | modifica el codi]

Al principi de la Primera Guerra Mundial el govern britànic va prometre que concediria una certa autonomia a Irlanda quan s'acabés la guerra, però amb la condició que els sis comtats d'Irlanda del Nord quedarien exclosos del control del parlament irlandès. Això va provocar una hostilitat dels unionistes del nord que va quedar reflectida en la creació, l'any 1912, del cos milicià, unionista i protestant Ulster Volunteers, la qual s'oposava a l'autonomia irlandesa. Alguns nacionalistes pensaven que aquesta autonomia era massa baixa i van instigar la revolta del dilluns de Pasqua (l'Aixecament de Pasqua). De fet hi ha dues dates en què es considera que va començar la Guerra de la Independència: en l'aixecament de Pasqua (24 d'abril de 1916) o al 21 de gener de 1919 quan Sean Tracy (membre de l'IRA) va matar dos agutzils. La data més reconeguda, però, és el 21 de gener de 1919.

En la posterior Guerra Civil Irlandesa l'IRA es va dividir en dues faccions: la dels partidaris del Tractat Angloirlandès i la dels que no ho eren. Les negociacions per aconseguir la reunificació del grup van durar sis mesos i va acabar amb la guerra. Després de la guerra civil una bona part es va integrar a l'exèrcit de la república.

Fins a l'escissió del PIRA de l'OIRA, el grup va mantenir-se força inactiu amb alguns atemptats de poca importància. Tot i això aquests atemptats, en un moment en què a Irlanda feia poc que s'havia aprovat la constitució que afirmava la independència del país i que per tant es renunciés a l'esperança de què tota l'illa formés part de l'Estat Lliure d'Irlanda, van produir que el parlament irlandès il·legalitzés la banda armada l'any 1939.

L'IRA provisional va ser el que va continuar la lluita armada. Poc després de la seva fundació (1971), es va fundar l'Ulster Defence Association (UDA, en català Associació de Defensa de l'Ulster), un grup paramilitar unionista protestant que lluitava en contra de l'IRA. Els recolzava el DUP (Partit Unionista Democràtic), liderat actualment pel reverend Ian Paisley. Hi va haver diversos enfrontaments armats entre aquests que van acabar amb víctimes dels dos grups i també civils. Això va produir un clima de gran inseguretat a la Irlanda del Nord.

A finals dels anys 70, els presos republicans, disconformes amb diversos aspectes del règim penitenciari a què estaven sotmesos, van endegar un seguit de protestes (Blanket protest, Dirty protest), que van culminar el 1981 amb una vaga de fam on van morir 10 d'aquests presos.

El procés de pau[modifica | modifica el codi]

L'Acord de Belfast (o Acord del Divendres Sant) va ser un pas endavant en el procés de pau. Va ser firmat a Belfast el 10 d'abril de 1998 entre els governs irlandès i britànic i diversos partits polítics.

L'acord ha significat que l'IRA Provisional abandoni les seves activitats armades. Com ja s'ha explicat anteriorment alguns membres del PIRA que no estaven d'acord amb la fi de la violència s'escindiren formant l'IRA Autèntic. L'IRA de la Continuïtat tampoc ha firmat aquest acord.

El 28 de novembre del 2005 el PIRA va anunciar en un comunicat que deixava les armes per a dedicar-se, segons les seves paraules "al desenvolupament de programes purament polítics i democràtics" La diferència entre l'acord de pau de Belfast amb el del 2005 és que en el segon és el PIRA i no el Sinn Féin qui firma el tractat (i fins i tot el proposa). La banda es va desarmar davant de la Comissió Internacional Independent de Decomís.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit Republicà Irlandès
  1. Informe del 2005 del Departament d'Estat EUA, Oficina de Contraterrorisme
  2. DeRouen, Karl R.; Heo, Uk. Defense and security: a compendium of national armed forces and security policies (en anglès). ABC-CLIO, 2005, p. vol.1, p.336. ISBN 1851097813.