Bobby Sands

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mural dedicat a Bobby Sands a Falls Road, Belfast.

Robert Gerard Sands (en irlandès Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh, 9 març 1954-5 maig 1981), fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament britànic, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.

En Bobby Sands va ser el líder de la vaga de fam del 1981 que va tenir lloc quan els presos republicans de l'IRA i l'INLA protestaven en contra de l'eliminació de l'Special Cathegory Status, que s'havia creat l'any 1972 garantint l'estatus de presoner de guerra a tots els presos detinguts durant el conflicte nord-irlandès, i que s'havia eliminat l'any 1976 degut a la política de criminalització que s'havia iniciat llavors, en contra dels presos republicans, que van passar a ser considerats criminals comuns.

Mentre era en vaga de fam, en Sands va ser elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone com a candidat Anti H-Block provocant un ressò mundial en la premsa.

Joventut i vida personal[modifica | modifica el codi]

Sands, fill de John i Roshaleen Sands, va néixer en el si d'una família catòlica a Abbots Cross, Newtownabbey (Comtat d'Antrim), barri amb predominança unionista. Era el gran de quatre germans: la seva germana Marcella va néixer l'any 1955, la seva germana Bernadette l'any 1958 i el seu germà John l'any 1962. Fins a l'any 1960, quan tenia 10 anys, la família va viure a Doonbeg Drive, Newtownabbey, però degut a la intimidació produïda pels unionistes, la família es va traslladar a Rathcoole, a la mateixa vila.

Va deixar l'escola a l'edat de setze anys, quan va començar a treballar com a aprenent de constructor de cotxes, però va deixar la feina quan els unionistes el van intimidar apuntant-lo amb una arma. Degut a les intimidacions que els unionistes provocaven a la seva família, l'any 1972, quan en tenia 18, es van traslladar a Belfast.

Amb tot just 18 anys, l'any 1972, Sands es va casar amb Geraldine Noade, i el 8 de maig de 1973 van tenir un fill, Gerald. El matrimoni, però, va durar poc, degut a la participació de Sands en el moviment republicà. Després de patir un avortament en el seu segon embaràs, Geraldine Noade va marxar a viure a Anglaterra amb el fill d'ambdós.

Activitat amb l'IRA Provisional[modifica | modifica el codi]

Quan tenia divuit anys es va unir a l'IRA Provisional, i un mes després del seu ingrés, l'octubre del 1972, va ser acusat de possessió d'una arma trobada a casa seva. L'abril del 1973 va ser condemnat a tres anys de presó.

Alliberat l'abril del 1976, va ser detingut al cap de sis mesos, l'octubre del mateix any, degut a una explosió i posterior tiroteig a Dunmurry. Tot i així, no se'l va acusar de l'explosió, doncs, segons el jutge, no hi havia proves suficients que indiquessin que Sands o cap dels altres tres joves que van ser detinguts amb ell, havien estat en l'escenari del succés. Pel que fa al posterior tiroteig contra la policia reial de l'Ulster, tampoc hi havia evidència que Sands hi participés, però en el cotxe en el que anava es va trobar un revòlver, i l'any 1977 va ser sentenciat a 14 anys a la presó de Maze, coneguda com a Long Kesh entre el moviment republicà.

A la presó de Long Kesh[modifica | modifica el codi]

A la presó, Sands va esdevenir escriptor de periodisme i poesia, publicat en el diari An Poblacth, sota el pseudònim de Marcella, el nom de la seva germana.

Sands va participar en les protestes dels presos irlandesos per ser reconeguts com a presos polítics i per unes condicions de vida dignes a la presó. Així, es va unir tant a la protesta de la manta com a la protesta de la brutícia.

L'any 1980, durant la primera vaga de fam dels presos de l'IRA i l'INLA, Sands va ser escollit el comandament oficial de l'IRA dins la presó, doncs qui ho havia estat fins ara, Brendan Hughes, s'havia unit a la vaga. Després de cinquanta-tres dies de vaga de fam, amb McKenna entrant i sortint de l'estat de coma i a les portes de la mort, va semblar que el govern britànic acceptava allò essencial de les peticions contingudes en les Cinc Demandes, que es venien demanant des de la protesta de la manta (1976) i la protesta de la brutícia (1978):

  1. Dret a no vestir l'uniforme de la presó;
  2. Dret a no haver de treballar a la presó;
  3. Dret de lliure associació amb altres presos, i d'organitzar activitats educatives i recreatives;
  4. Dret a una visita, una carta i un paquet per setmana;
  5. Completa restauració de la remissió perduda a través de la protesta.[1]

Així, Hughes va prendre la decisió de salvar la vida de McKenna i la vaga fa finalitzar, el 18 de desembre del 1980.

Vaga de fam[modifica | modifica el codi]

El gener de 1981 ja es veia clar que no s'havien concedit les demandes dels presos. El 4 de febrer, els presos van emetre un comunicat on es deia que el govern conservador britànic de Margaret Thatcher havia fracassat en el seu intent de resoldre la crisi, i declaraven la seva intenció de "fer vaga de fam un altre cop".[2]

El dia 1 de març de 1981 Sands va iniciar una vaga de fam fins a la mort a la presó de Maze. Aquest cop, els presos s'hi anaven unint escalondament en períodes de separació de 10 dies, i no tots de cop com a la primera vaga de fam. A part de les Cinc Demandes, un punt fonamental que volien aconseguir era ésser declarats presos de guerra i no criminals comuns.

Durant els 16 primers dies de la vaga de fam, Sands va escriure un diari, en anglès i gaèlic irlandès amb les seves vivències i pensaments. Dilluns 23 de març el traslladaven a l'hospital penitenciari.

Membre del Parlament[modifica | modifica el codi]

Quan Sands feia 5 dies que havia començat la vaga de fam, el diputat republicà independent Frank Maguire va morir d'un atac de cor, la qual cosa va tenir com a resultat una nova elecció per triar un nou representant del districte.[3] Hi va haver un debat entre nacionalistes i republicans, i van acordar no dividir el vot nacionalista, tot proposant a Sands com a membre del grup anti H-Block.

El 10 d'abril, quan feia 41 dies que es trobava en vaga, Sands va ser elegit parlamentari de Westminster per Fermanagh i South Tyrone amb 30.492 vots, en contra del candidat del Partit Unionista de l'Ulster, Harry West, que en va obtenir 29.046.[4]

La victòria electoral de Sands va donar força a l'esperança d'una solució negociada, però Margaret Thatcher, es va mantenir ferma en la seva negativa a fer concessions als vaguistes de fam. Els mitjans de comunicació del món van baixar a Belfast, i diversos intermediaris van visitar Sands en un intent de negociar una fi a la vaga de fam.

Mort[modifica | modifica el codi]

Sands va morir el dimarts 5 de maig de 1981, després de 66 dies de vaga de fam, amb només 27 anys, fet que va provocar disturbis a les zones nacionalistes d'Irlanda del Nord.[5] Més de 100.000 persones s'alineaven en la ruta del seu funeral, que es va dur a terme amb tots els honors militars de l'IRA. La Primera Ministra Margaret Thatcher no va mostrar gens de pesar per la seva mort, i va dir a la Cambra dels Comuns que "el sr. Sands era un delinqüent condemnat. Va decidir treure's la vida. Era una opció que la seva organització no va permetre a moltes de les seves víctimes".[6]

Nou presos més van morir en la Vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord, que es va finalitzar el 3 d'octubre del 1981. Eventualment es van garantir les Cinc Demandes, però mai hi va haver cap reconeixement formal o polític de cap mena d'estatus per part del Govern[7]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Bobby Sands ha estat interpretat en les següents pel·lícules:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Un dia a la meva vida. Lleida, Edicions el Jonc, 2000

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Provos The IRA & Sinn Féin, pp. 229–234.
  2. anglès, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA. Pan Books, 2003, p. 195–196. ISBN 0-330-49388-4. 
  3. anglès, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA (en anglès). Pan Macmillan, 2008, p. 199. ISBN 0330475789. 
  4. «Westminster By-election (NI) - Thursday 9 April 1981». CAIN. [Consulta: 2007-05-26].
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta cainhsc
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta pt5
  7. Ten Men Dead, p. 332.
  8. IMDB: Some Mother's Son
  9. IMDB: H3
  10. «Bobby Sands story to become movie». BBC, 16 maig 2007 [Consulta: 25 maig 2007].