Pòrtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'element arquitectònic. Vegeu-ne altres significats a «Editorial Pòrtic».
Prónaos del Panteó de Roma

Un pòrtic és un espai arquitectònic conformat per una galeria de columnes adossada a un edifici, (principalment dels temples o d'altres edificis monumentals), obert a l'aire lliure, i situat generalment davant el seu accés principal. Alguns exemples famosos són el Pòrtic de la Glòria de la Catedral de Santiago de Compostel·la o el Pòrtic Oriental del Capitoli dels Estats Units. Al Regne Unit, el del temple adossat al Vyne, a Hampshire, va ser el primer pòrtic d'una casa de camp anglesa.

Es denomina prónaos el pòrtic situat davant d'un santuari o cella d'un temple grec o romà. Els temples romans tenien, en general, prónaos oberts amb només les columnes i cap mur lateral. La paraula prónaos significa, en grec, «abans del temple». En llatí, els prónaos també són esmentats com a anticum o prodomus. És cèlebre el que adorna el Panteó d'Agripa a Roma.

Un porxada o galeria és l'espai cobert que, en algunes cases, edificis o illes de cases, precedeix les entrades a manera de pòrtic allargat. Bolonya, a Itàlia, és molt famosa pels seus porxos. En total, hi ha més de 45 quilòmetres d'arcades a les façanes, aproximadament 38 al centre de la ciutat. Hi és la porxada més llarga del món, que fa aproximadament 3,5 quilòmetres, i condueix de la vora de la ciutat fins a la Basílica de la Beata Vergine di San Luca.

pòrtic
Pòrtic de la façana de la Gran Mesquita de Kairuan

Tipus de pòrtic[modifica | modifica el codi]

Els edificis es poden classificar en funció de les columnes que posseeix el pòrtic de la façana principal, que acostuma a ser al front més curt.

Dístil[modifica | modifica el codi]

Dístil es denomina l'edifici que té dues columnes o pilastres en una o més façanes. Es diu dístil in antis, quan les columnes estan situades entre dues pilastres que s'alcen a banda i banda de la façana.

Tetràstil[modifica | modifica el codi]

L'edifici tetràstil té quatre columnes a la façana principal. Era comunament emprat pels grecs i els etruscs per a petites estructures d'edificis públics.

Els romans preferirien el pòrtic de quatre columnes per als seus santuaris, com el de Portuno, i per temples com el de Venus i Roma, i per als pòrtics d'entrada de grans edificis públics, com ara la Basílica de Maxenci.

Hexàstil[modifica | modifica el codi]

Els edificis hexàstils tenien sis columnes en façana i eren els pòrtics típics de l'estil dòric.

Hexàstil grec[modifica | modifica el codi]

Alguns edificis hexàstils clàssics dòrics són els temples grecs de:

L'hexàstil també va ser aplicat en els temples jònics, com el pòrtic del Santuari d'Atenea sobre l'Erectèon, a l'Acròpoli d'Atenes.

Hexàstil romà[modifica | modifica el codi]

Amb la colonització grega del sud d'Itàlia, l'hexàstil va ser adoptat pels etruscs i posteriorment pels romans. El gust romà pseudoperipteral afavorí els edificis estrets amb altes columnes, aixecades en podis per més grandiositat i esplendor conferit per l'altura considerable. La Maison Carrée a Nimes és el temple romà millor conservat que sobreviu de l'antiguitat clàssica.

Octàstil[modifica | modifica el codi]

L'octàstil tenia vuit columnes. Aquests edificis són més rars que els hexàstils en cànon clàssic grec arquitectònic. Els edificis octàstils més coneguts que sobreviuen de l'antiguitat són el Partenó d'Atenes, construït durant el Segle de Pèricles (450-430 aC), i el Panteó d'Agripa a Roma (125 aC).

Decàstil[modifica | modifica el codi]

El decàstil té deu columnes, com el temple d'Apolo Didimeo a Milet, i el pòrtic de l'University College de Londres.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pòrtic Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]