Queen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre grup de rock Queen. Vegeu-ne altres significats a «Queen (desambiguació)».
Queen
Quuen band.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Londres, Anglaterra Anglaterra
Gènere(s) Glam rock
rock dur
Rock progressiu
Òpera rock
Rock and roll
Rock simfònic
Heavy metal
Discogràfiques EMI
Hollywood Records
Elektra Records
Capitol Records
Membres
Brian May
Roger Taylor
Freddie Mercury
John Deacon (1971–1997)

Queen és un grup de rock britànic format després de la ruptura del grup Smile el 1970. A aquest grup, del que van quedar el bateria Roger Taylor i el guitarrista Brian May, decideix unir-se després Freddie Mercury, posseïdor d'una veu amb un registre poc comú i un timbre excepcional.

A l'any següent, després de buscar per un temps un baixista per al grup, s'hi incorpora John Deacon, que seria el baixista definitiu del grup, conformant així la formació definitiva del grup Queen (nom suggerit per Freddie Mercury) a la ciutat de Londres, Anglaterra, el 1971.[1]

Queen és considerat com un dels millors grups musicals de la història. El grup és conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. Després de la mort de Freddie Mercury, el baixista John Deacon va anunciar la seva retirada de la música el 1997, mentre que Roger Taylor i Brian May es van unir a Paul Rodgers formant el projecte Queen + Paul Rodgers, amb el qual van enregistrar el seu setzè disc, que va ser publicat el 2008 sense gaire èxit.

D'entre les cançons de Queen de més èxit comercial i popular, se'n poden destacar "We Are the Champions", "We Will Rock You", "Bohemian Rhapsody", "Don't Stop me Now", "Another one Bites the Dust", "I Want to Break Free", "A Kind of Magic" i "Radio Ga Ga".

Biografia[modifica | modifica el codi]

1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury), cantant del grup Ibex, coneix Tim Staffell, que està cantant i tocant el baix amb Brian May i Roger Taylor en el grup Smile.

1966 Smile fitxa per Mercury Records i graba un single sense èxit. Tot i això realitza concerts importants compartint escenari amb Pink Floyd o Free. Uns quants anys més tard, aquest single i alguna altra demo de Smile apareixeran publicades en CD.

1969 Faroukh (més conegut com a Freddie) i Roger Taylor obren una parada al mercat de Kensington (Londres) venent roba.[2]

El 1970 Tim Stafell abandona Smile, però Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop, en 1971, després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix John Deacon,[1] completant el grup, que va resta igual durant vint anys.

En 1972 treballen en el primer àlbum, i en 1973 apareix el primer single, Keep yourself alive. Abans de la publicació definitiva del disc, sorgeix una intentona per llençar Freddie Mercury en solitari sota el nom de Larry Lurex i es publica un single de dues versions amb aquest nom. La idea fracassa perquè Larry Lurex representa una paròdia del rocker Gary Glitter, que el públic no accepta de bon grat.

1973 El primer àlbum, titulat simplement Queen, surt a la venda després d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en què a l'estudi de gravació no hi anava a gravar ningú. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople.

1973 Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segon disc "Queen II". Seven Seas Of Rhye, escrita per Freddie, dóna a Queen el seu primer gran single, seguit per una reeixida gira amb record de vendes que acaba al London's Rainbow Theatre. Primera gira a Europa i primera gira a Amèrica (aquesta última, telonejant a Moot the Hoople, juntament amb Aerosmith). Primera gira per Austràlia.

1974 Surt a la venda el seu tercer disc Sheer heart attack. Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb Killer queen, sent nominada per a un Ivor Novello. Primera gira al Japó. Ja en aquella època, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versió de l'himne d'Anglaterra, God save the Queen, que havien enregistrat especialment pels directes.

1975 Fitxen per EMI i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà Bohemian Rhapsody, amb el qual aconsegueixen el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. El 21 de novembre d'aquell mateix any sortiria a la venda el quart disc de Queen, A night at the opera. El disc acaba amb una versió actualitzada de God save the Queen. Des d'aquell moment és la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts.

1976 Recolzat pel single Tie your mother down, editen el seu cinquè disc "A day at the races. Queen toquen al Hyde Park de Londres el major concert que s'hi havia fet fins ara.

1977 Treuen el seu sisè disc, News of the world. We are the champions/We will rock you es col·loquen primeres a les llistes dels Estats Units. Des de llavors, tots els concerts s'acabarien amb Queen tocant aquestes dues cançons, just abans de posar l'himne. Bohemian Rhapsody és votada el millor single britànic dels últims 25 anys als premis Britannia.

1977 Queen comença la major gira fins ara als Estats Units, fent ple tres nits al Los Angeles Forum.

1978 Queen publica el seu setè disc, Jazz, amb els singles Fat bottomed girls i Bycicle race.

1979 Primer disc en directe Live killers, extret de la seva darrera gira europea.

1980 Crazy Little Thing Called Love, número 1 arreu del món. Another One Bites The Dust es transforma en el major èxit de Queen als Estats Units. Reben el premi "Millor grup" per Dick Clarke. Fins ara, han venut 45 milions d'àlbums. Treuen a la venda el seu vuitè disc The game amb el qual mostren un canvi musical força radical, allunyant-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. També per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi.

1980 La gravació de The game, seria alternada amb l'enregistrament per encàrrec de la grup sonora de la pel·lícula futurista Flash Gordon que apareixeria a l'any següent com el seu novè disc.

1981 Queen actua a Sud-amèrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre prefereix. També actuen a Montreal, d'on en trauran el vídeo We will rock you. Aquesta gravació es reeditarà l'any 2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada com Rock in Montreal. Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, Under pressure, que a l'estudi haurien compost i enregistrat juntament amb David Bowie. Apareix el seu primer recopilatori, Greatest hits.

1982 Queen publica el seu desè disc Hot space, sent considerat el disc més criticat pel públic que els venia seguint des de sempre; per a l'ocasió s'havien inclinat gairebé en la seva totalitat pel pop més discotequer. Durant la següent gira toquen al camp Elland Road a Leeds, Milton Keynes Bowl (dels quals el 2006 se n'editarà un CD i DVD sota el títol de Queen on fire - Live at the Bowl) a Bedfordshire i Seibu Lions a Tòquio. Roger Taylor treu el seu primer disc en solitari Fun in space.

1983 Queen decideix fer un any sabàtic. Brian May enregistra un single de tres temes juntament amb Eddie Van Halen que apareixerà sota el nom de Star fleer project. Freddie Mercury grava diverses cançons amb Michael Jackson, que actualment encara no han arribat a ésser publicades. Roger Taylor treu el seu segon disc en solitari Strange Frontier.

1984 The works és el nom del seu 11è disc. Com a singles destacats publiquen It's a hard life, I want to break free, Hammer to fall i Radio Ga Ga. Per el videoclip de I want to break free, es mostra a tot el grup vestit de dones com a paròdia d'una telenovel·la anglesa. A Europa fa molta gràcia, però a Amèrica no ho troben tant graciós. Freddie contribueix amb la cançó Love kills a la restauració de la pel·lícula Metropolis i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pel·lícula. Aquests decorats són utilitzats per a l'enregistramnt del videoclip de Radio Ga Ga i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.

1985 Comença l'any fent doblet al Rock in Rio, on compartiran escenari amb Iron Maiden, AC/DC, Scorpions, o Judas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari, "Mr. Bad Guy".

1985 Queen toca a Sud-àfrica només per a espectadors no segregats (era l'època de l'apartheid) i dóna els beneficis a l'escola Kutlawanong per a sords. Continua la gira mundial tocant per última vegada a la seva història al Japó. Finalitza la gira en el transcurs del Live Aid que se celebra simultàniament als Estats Units i Anglaterra, on l'esdeveniment té lloc a l'Estadi de Wembley de Londres. La raó del festival és recaptar diners per a Etiòpia. Van compartir escenari amb Phil Collins, Bob Geldof, David Bowie, i Status Quo entre altres.

1985 A finals d'any, Queen edita el primer single del seu futur nou treball One vision, passant també a formar part de la BSO de Iron Eagle.

1986 Surt a la venda el seu 12è disc A kind of magic. Gran part de les cançons d'aquest disc haurien estat requerides com a BSO de la pel·lícula Highlanders. Queen pren la seva última gira "Magic Tour" que recorreria per a tot Europa, i que en principi s'havia d'acabar amb dues nits a l'Estadi de Wembley. La gira es va allargar amb alguns concerts de més, entre els quals es destaca el Nepstadion de Budapest, sent el primer i únic concert que Queen realitza al bloc oriental del teló d'acer. La gira finalitza en el Knebworth Park de Londres, amb una audiència de 180.000 persones, sent aquest, l'últim concert de la història de Queen. L'àudiència de Capital Radio va votar Bohemian Rhapsody el millor single de la història. A finals d'any es publica el segón disc en directe del grup "Live Magic" que recull alguns retalls dels concerts realitzats a l'Estadi de Wembley i el Knebworth Park de Londres, i el Nepstadion de Budapest. Queen annuncia que es prenen un descans. Alguns mitjans ho anunciaran com una dissolució.

1987 Freddie coneix a una de les seves heroïnes, Montserrat Caballé a Barcelona, i decideixen treballar plegats. Brian May comença a treballar en el seu disc en solitari. Alguns temes que en principi haurien d'anar al seu disc acabaran convertint-se en cançons de Queen. Roger Taylor crea un grup paral·lel, The Cross i treu el seu primer disc Shove it. Brian May produeix el disc de l'actiu Anita Dobson, qui des de llavors es convertiria en la seva companya sentimental.

1988 Barcelona, l'àlbum de Freddie Mercury i Montserrat Caballé surt a la venda. Com a single hi apareix la cançó homònima del disc, sent des de llavors considerada cançó oficial dels Jocs Olímpics del 92, a Barcelona. Comencen a sorgir els primers rumors sobre la possibilitat que Freddie Mercury sigui portador del virus de la SIDA.

1989 Surt a la venda The Miracle. Com a singles destacats hi apareixen I want it all, The miracle, The invisble man, i Breakthru. Queen annuncia que després del disc no hi haurà gira. Això fa que cobrin més força els rumors sobre la malaltia de Freddie Mercury.

1990 Reben el premi a grup més popular dels 80. Brian May continua treballant en el seu disc en solitari. Roger Taylor amb el seu grup paral·lel The Cross treu el seu segón disc Mad, Bad and Dangerous to Know.

1991 Surt a la venda Innuendo, el single, del mateix nom, i l'àlbum es col·loquen primers a les llistes britàniques. També com a singles destacables hi apareixen Headlong, I'm going slightly mad, These are the days of our lives, i The show must go on. Al videoclip de I'm going slightly mad Freddie Mercury hi apareix amb una quantitat de maquillatge que continua donant força als rumors sobre la SIDA. These are the days of our lives, significa l'última vegada que Freddie Mercury graba un videoclip. La premsa sensacionalista assetja a Queen i en particular a Freddie Mercury cada vegada més.

1991 Brian May participa en el festival "Las leyendas de la Guitarra" de Sevilla, amb motiu dels actes previs a la Expo'92, juntament amb guitarristes i altres músics consagrats com Steve Vai, Joe Satriani, Nuno Bettencourt i Gary Cherone (Extreme), Joe Walsh, Paul Rodgers, o Cozy Powell entre d'altres. Surt a la venda el segón recopilatori de Queen, Greatest Hits II.

1991 Apareix Driven by you, primer single de Brian May en solitari. Driven by you és l'adaptació rockera d'una cançó orquestrada que ell havia compost per encàrrec, per una campanya publicitaria de la marca automovilística Ford (concretament, pel Ford Mondeo).

1991 El 24 de Novembre, mor Freddie Mercury casa seva, a Londres, degut a una bronco-neumònia provocada per la sida, als 45 anys. Fins al dia abans, no va fer públic de manera oficial la realitat sobre la seva malaltia.

1992 A l'Abril d'aquest any se celebra el concert de tribut a Freddie Mercury, on hi participen Guns'n'Roses, Elton John, Robert Plant (Led Zeppelin), Tony Iommi (Black Sabbath), Def Leppard, Extreme, George Michael o Lisa Stansfield, entre altres. A partir dels beneficis del concert es crea l'organització Freddie Mercury Phoenix Trust, que des de llavors es dedica a combatre la SIDA arreu del món. Brian May treu finalment el seu primer disc en solitari, Back to the light. Va aconseguir la seva posició més alta a les llistes amb el single Too much love will kill you, cançó que ja havia estat gravada per a les sessions de The miracle (i no publicada finalment al disc per qüestions editorials) i que ell va regrabar pel seu disc en solitari.

1993 Brian May gira en solitari acompanyat de Cozy Powell a la bateria, Spike Edney als teclats, Jamie Mooses a la guitarra rítmica, Neil Murray al baix, i Susy Webs i Cathy Porter als cors. Primer ho farà en grans estadis com a tel·loner de Guns'n'Roses. Després ho farà com a cap de cartell en locals més modestos completant una gira per Europa i el Japó. Roger Taylor treu el seu tercer disc en solitari Happiness?.

1994 Els tres integrants supervivents de Queen es reuneixen per començar a treballar en el disc "Made in Heaven".

1995 Made In Heaven, l'últim àlbum de Queen, surt a la venda, amb algunes cançons posteriors a la gravació de Innuendo (A winte's tale, última cançó que compon Freddie Mercury amb la resta del grup, i Mother love, última cançó que arriba a cantar i que és completada amb la veu de Brian May), d'altres pertanyents a projectes diversos (Made in Heaven i I was born to love you de Freddie Mercury en solitari i "Heaven for everyone" de The Cross), i d'altres, que per motius diversos no s'havien inclòs en els discos anteriors de Queen (My life has been saved, Too much love will kill you, It's a beautifull day, Let me live, You don't fool me). En gairebé tots els casos, les cançons són regrabades de nou, tot respectant les melodies originals de veu, piano i teclats de Freddie Mercury.

1997 Última aparició en directe fins al dia d'avui dels tres supervivents de Queen junts, per interpretar juntament amb Elton John The show must go on, a París. A la tardor d'aquest any, surt a la venda el recopilatori Queen Rocks amb la base de I can't live with you de Innuendo regrabada en una versió més potent que l'original. Però destaca sobretot un tema nou de Queen, compost per Brian May i gravat pels tres supervivents. Tot i això, en un principi aquesta cançó havia d'anar al disc nou que té previst Brian May per a l'any vinent: No-one but you (Only the good die young). Després d'això, John Deacon es retira definitivament de la música.

1998 Brian May publica el seu segon disc en solitari, Another world. Degut a la mort de Cozy Powell en un accident de trànsit, la gira es realitzarà amb Eric Singer a la bateria. Roger Taylor publica el seu quart disc en solitari "Electric Fire" i realitza alguns concerts pel Regne Unit. Brian May s'encarrega de la BSO de la pel·lícula Fúria.

1999 Es publica el recopilatori Greatest Hits III, que inclou cançons del Made in Heaven, temes en solitari de Brian May i Freddie Mercury, col·laboracions amb George Michael o Elton John, i rareses.

2002 - 2005 Brian May i Roger Taylor realitzen diverses activitats sota el nom de Queen: participen amb artistes diversos als actes promoguts per l'expresident de Sud-àfrica Nelson Mandela a través de la seva fundació 46664, i co-produeixen el musical We will rock you que es realitza a partir de cançons de Queen. També participen en els actes de l'aniversari de la reina d'Anglaterra, col·laboren amb diversos artistes com Robbie Williams, Foo Fighters o Jeff Scott Soto.

2005 Brian May, Roger Taylor, i Paul Rodgers, decideixen treballar junts. Neix el nou grup Queen & Paul Rodgers. Realitzen una gira mundial. Encara que la major part del repertori és de cançons de Queen, també n'hi apareixen de Bad Company, Free, o de Paul Rodgers en solitari. A finals d'any es publica el CD i DVD en directe "Return to the champions". Ja en aquest disc hi apareix una cançó nova de Roger Taylor, Say it's not true.

2007 S'annuncia la gravació d'un disc amb temes nous, com a Queen & Paul Rodgers i una gira per a l'any vinent. Es publica com a primer single "Say it's not true" gravada en estudi, i amb el grup al complet.

2008 Queen & Paul Rodgers realitza les seves primeres aparicions en directe. Primer a la televisió anglesa on presenta un altre tema nou: C-Lebrity. Després, participen en els actes de celebració del 90è aniversari de Nelson Mandela. Surt a la venda el single de C-Lebrity.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Discs d'estudi[modifica | modifica el codi]

Nom de l'àlbum Informació
Queen
Queen II
Sheer Heart Attack
A Night At The Opera
A Day at the Races
News of the World
Jazz
The Game
Flash Gordon
Hot Space
The Works
A Kind of Magic
The Miracle
Innuendo
Made In Heaven

Discs en directe[modifica | modifica el codi]

Nom de l'àlbum Informació
Live Killers
Live Magic
Live at Wembley '86
Queen on Fire - Live at the Bowl

Recopilacions[modifica | modifica el codi]

  • Greatest Hits I (1981)
  • Greatest Hits II (1991)
  • Queen Rocks (1997)
  • Greatest Hits III (1999)
  • The Complete Works (desembre de 1985), col·lecció que conté tots els discos oficials editats fins aquella data (des de Queen fins a The Works)
  • Complete Vision (desembre de 1985), recopilació de les cares B de tots els singles editats fins aquella data (des de Killer Queen fins a One Vision)
  • Queen Forever (2014) Recopilació de títols remasteritzats i material inèdit de l'àrea Mercury

Queen + Paul Rodgers[modifica | modifica el codi]

(2004 - 2009)

Nom de l'àlbum Informació
Return of the Champions (en Directe)
Super Live In Japan (en Directe / disponible només al Japó)
The Cosmos Rocks
Live in Ukraine (en Directe / disponible en CD i DVD)

Queen + Adam Lambert[modifica | modifica el codi]

(2011 - actualitat)

Nom de l'àlbum Informació
-
  • Data: -
  • Segell discogràfic: -
  • Productors: -

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Hodkinson 2009, p. 132.
  2. Hodkinson 2009, p. 101.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]