Montserrat Caballé i Folch

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Montserrat Caballé)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Montserrat Caballé i Folch

Montserrat Caballé en plena representació
Nom de naixement María de Montserrat Viviana Concepción Caballé i Folc
Naixement 12 d'abril de 1933 (1933-04-12) (81 anys)
Barri de Gràcia, Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Art cantant (soprano)

Montserrat Caballé i Folch (Barcelona, 12 d'abril de 1933[1][2][3] o 1938)[4] és una soprano i cantant d'òpera catalana. És una de les més grans sopranos d'òpera de la segona meitat del segle XX. Té molta anomenada per la seva tècnica i les seves interpretacions dels grans papers del bel canto de Rossini, Bellini i Donizetti. Té la seva residència fiscal a Andorra.[5]

Biografia

Els anys del Conservatori

L'edifici on va néixer. Malgrat que la placa indica que va néixer el 1933, posteriorment Montserrat ha acceptat que es va posar cinc anys més per poder entrar al Conservatori del Liceu[6]

Va néixer al carrer d'Igualada del barri de Gràcia de Barcelona el 12 d'abril de 1938. Els seus pares, Carles Caballé i Anna Folch, procedents de famílies de classe mitjana que els avatars de la guerra civil espanyola havien deixat molt empobrides.[6] Montserrat va entrar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona per estudiar solfeig, piano i cant. Pere Vallribera, que més tard esdevindria director del Conservatori, li va semblar que hi havia motius suficients en el seu interès i en la qualitat de la seva veu per tal de fomentar la seva educació amb una beca.[7]

La salut del seu pare era delicada i es traslladen a viure un temps a la Floresta. Durant aquest període la Montserrat ha d'abandonar les classes i s'ha de fer càrrec del seu germà Carles. El 1945 retornen a un pis modest de les Corts. Però malgrat les penúries, a final de setembre del 1949, Caballé va començar els seus estudis preliminars de veu. Una nova malaltia del seu pare, va fer decidir que Montserrat, a banda dels estudis, es posaria a treballar en una fàbrica durant el dia i aniria a classe al Liceu al vespre. Montserrat va haver de deixar els estudis per fer més hores i poder pagar una intervenció quirúrgica del seu pare.[7]

Fou en aquella època, fruit d'una desesperació extrema, que es decidiren a demanar ajuda a Joan Antoni Bertrand, hereu d'una família industrial tèxtil, mecenes i un dels propietaris del Liceu. Bertrand va organitzar una audició en què Montserrat, que ja tenia disset anys, va ser convidada a cantar davant mitja dotzena de persones, entre les quals hi havia Josep Antoni i la seva germana Mercè. La resta, seleccionades pels Bertrand entre el seu amplíssim cercle d'amistats melòmanes, incloïa Max Lorenz (el famós heldentenor wagnerià que cantava sovint al Liceu), Julius Katchen (el reconegut pianista estatunidenc, que actuava sovint al Palau de la Música de Barcelona i que, en aquestes ocasions era, invariablement, hoste dels Bertrand) i Alícia de Larrocha.[7]

El resultat immediat del patrocini dels Bertrand li va permetre de tornar al Conservatori del Liceu, a temps de començar l'any acadèmic 1950-1951, i als seus estudis de cant. Fou justament allà on va conèixer les tres persones que van influir de manera més profunda en la seva formació musical: Eugenia Kemmeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi.[7] Amb un entusiasme renovat, va fer grans progressos en poc temps, esforçant-se a passar dos cursos cada any. Entre les seves condeixebles d'aquests anys d'estudi hi havia la també soprano Mirna Lacambra, amb la qual va construir una sòlida amistat que va persistir.[6]

Eugenia Kemmeny era una soprano que havia abordat en altres temps papers wagnerians i que ara, refugiada a Barcelona després de la Segona Guerra Mundial, es dedicava a la formació de joves cantants i de la tècnica del cant al conservatori del Liceu amb uns mètodes sorprenents amb gimnàstica inclosa. Conxita Badia, reconeguda liederista a qui Caballé sempre ha considerat la seva mare musical,[7] va donar experts consells sobre cant molt importants a la jove Montserrat. Napoleone Annovazzi, responsable musical del Liceu durant els anys 1942-1953, a part d'harmonia, contrapunt i orquestració,[7] la va orientar pel que fa al repertori més adient.[6]

Dos esdeveniments artístic foren importants per al desenvolupament futur de Caballé. Un va ser l'any 1952 quan Kemmeny la va convidar al concert que donà Kirsten Flagstad al Liceu.[8] L'altre va ser el debut, el novembre del 1953, de Renata Tebaldi al Liceu. Només en tres anys, Montserrat va poder escoltar la diva italiana en diversos dels seus papers principals, inclosos Violetta, Tosca i Mimì.[7] Tebaldi, amb la qual coincidiria sovint més tard, en aquells anys es va convertir en un ídol dels espectadors del Liceu.[6]

Amb 21 anys afrontava l'examen de final de curs que havia estat establert per Dove sono i bei mornenti, de l'acte II de Le nozze di Figaro; Ah, non credea mirarti de l'acte II de La sonnambula; i Und ob die Wolke de l'acte I de Der Freischütz.[7] Però pels nervis acumulats, Montserrat no s'acabava de trobar bé i mentre anava cantant aquesta darrera peça va sentir que li venia un desmai i en fer la penúltima nota de l'ària va perdre el coneixement. Tot i que el doctor que hi era present ho va certificar, un membre del jurat es va entossudir a no admetre que la falla havia estat per raons de salut i no se li va concedir la medalla d'or de l'entitat. El conservatori va guardar la medalla d'or durant molts anys sense donar-l'hi, tot i que l'havia merescut plenament. Aquest resultat òbviament injust es va esmenar finalment, i després d'un primer intent de l'any 1962 que Montserrat rebutjà,[7] el dia 7 de gener de 1987, en el concert organitzat amb motiu del 25è aniversari del debut al Liceu de la cantant.[6]

Inici de la carrera

La primera actuació després de la seva titulació va ser també el primer debut operístic, amb el paper de Serpina a l'òpera de Giovanni Battista Pergolesi La serva padrona, al Teatre Principal de València, el 27 de juny de 1955, amb l'aleshores anomenada Companyia d'Òpera de Cambra de Barcelona dirigida pel mestre Napoleone Annovazzi.[6] Un dies més tard va interpretar el mateix paper a Reus o a Figueres.[7] Pocs dies després, el 10 de juliol de 1955, va tenir lloc el debut de Montserrat a Barcelona, a la Sala Vila Arrufat de Can Bartomeu, a Pedralbes, segurament recomanada per Conxita Badia.[6]

Basilea

Foyer de l'actual Teatre de Basilea

Després de diverses proves infructuoses a Nàpols i Roma amb l'ajuda del baríton català Raimon Torres, finalment aconsegueix un contracte al Maggio Musicale Fiorentino que finalment no es va dur a terme.[6] L'any 1956 el director del Teatre Municipal de Basilea (Stadttheater Basel), Hermann Wedekind, li va donar l'oportunitat de fer diverses substitucions de papers petits. La direcció del teatre encara no comptava amb ella com a substituta d'un paper important fins que la sort li va ser favorable. Un any després, la soprano que havia de cantar Mimì a La bohème de Puccini aquella temporada va cancel·lar la seva actuació. La substituta oficial estava malalta i la segona no era a la ciutat. Aleshores Montserrat tenia una veu de lírica pura d'una enorme bellesa i sembla que va la direcció del teatre va quedar contenta perquè li van encarregar altres papers com el de Nedda, de Pagliacci, per exemple) que se li adeien menys però que també va resoldre bé.[6] Després va cantar un impressionant repertori de papers a Tosca de Giacomo Puccini, Aïda de Giuseppe Verdi, Arabella i Salomé, ambdues últimes de Richard Strauss.

Reconeguda com una dels cantants permanents de l'Òpera de Basilea, ara Montserrat Caballé podia acceptar contractes ocasionals amb altres teatres. Així, va ser convidada a cantar el paper de Marta a Tiefland d'Eugen d'Albert a l'Òpera de Bielefeld, i sobretot, el 28 de febrer de 1959 va debutar a l'Òpera de Viena com Donna Elvira en una funció del Don Giovanni. Va agradar molt la seva interpretació i va ser recompensada amb la possibilitat d'interpretar el 10 de maig Salomé.[6]

Bremen

La temporada de 1960 i 1961 va ser contractada per l'Òpera de Bremen, on es va especialitzar en papers de bel canto. El 1962 va tornar a Barcelona i va debutar al Liceu el 7 de gener d'aquell any amb Arabella.

El 1964 es casà amb el tenor Bernabé Martí, unió de la qual nasqué, Montserrat Martí i Caballé, també cantant i que ocasionalment canten juntes.

Èxit internacional

El primer èxit internacional de Caballé fou l'any 1965 quan va substituir la indisposada Marilyn Horne en la representació de Lucrezia Borgia al Carnegie Hall de Nova York. La seva representació causà sensació i la féu famosa al món de l'òpera, arribant a dir el New York Times que la seva veu era la unió de Maria Callas i Renata Tebaldi. El mateix any debutà al Glyndebourne Festival i al Metropolitan Opera com a Marguerite en el Faust de Gounod. El 1972 debutà a La Scala amb Norma de Bellini i també representà la Violetta de La Traviata a la Royal Opera House-Convent Garden de Londres.

Montserrat Caballé ha cantat més de vuitanta papers operístics, des de l'òpera barroca fins a Verdi, Wagner i Puccini, incloent obres de Richard Strauss. També ha cantat cançons populars espanyoles. La seva veu és notable per la seva puresa, pel seu control precís i per la seva potència. És menys admirada pels seus instints dramàtics i per la seva destresa interpretativa que per la seva tècnica superba, matisació vocal i els seus exquisits pianissimos.

Caballé també ha fet incursions en la música pop, així el duet de Caballé amb el cantant de rock Freddie Mercury, Barcelona, esdevingué l'himne oficiós dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Des que es retirà de l'escenari, Caballé s'ha dedicat a diverses activitats benèfiques. És Ambaixadora de Bona Voluntat per la UNESCO i ha creat una fundació pels nens necessitats a Barcelona. El juliol de 2008 donà suport al Manifiesto por la lengua común reivindicant el paper preponderant pel castellà en tot el territori espanyol.[9]

El 2010 va participar, junt amb la seva filla Montserrat Martí, en el disc de La Marató de TV3 amb una versió en català de "You'll be in my heart" de Phil Collins titulada "Seràs en el Meu Cor".[10]

Premis i distincions

Entre els molts premis musicals rebuts cal destacar la Medalla d'Or del Gran Teatre del Liceu en 1996, el Premi Grammy a la millor interpretació vocal solista de música clàssica rebut el 1968 per la seva interpretació en l'àlbum Rossini: Rarities. El 1982 fou guardonada amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 1991 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts juntament amb Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo.

L'any 2003 fou guardonada amb el Premi Nacional de Música, que concedeix la Generalitat de Catalunya, pel seu retorn al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera Enric VIII, de Camille Saint-Säens.

El juliol de 2008 fou investida doctora honoris causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, alhora que es definia com a espanyola i bilingüe.[11]

El 4 de desembre de 2009 va ser distingida amb la Gran Creu de Cavaller de l'Orde al Mèrit de la República Italiana (Cavaliere di Gran Croce OMRI) pel president de l'estat.[12] El 8 de febrer de 2011 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Barcelona.[13][14] El 18 de novembre 2013 va rebre la Medalla de les Arts de la Comunitat de Madrid.[15]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montserrat Caballé i Folch
  1. «Montserrat Caballé i Folch». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Magazine dominical de la Vanguardia, 8 de juliol de 2012, pàgina 27, "Cumplí 79 años en abril"
  3. Placa a la casa natal
  4. Montserrat ha acceptat que es va posar cinc anys més per poder entrar al Conservatori del Liceu segons està documentat al llibre de Roger Alier
  5. «PP y CiU ultiman un nuevo régimen fiscal para artistas y deportistas en el extranjero». El País, 16/06/98 [Consulta: 16 agost 2011].
  6. 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 Alier, Roger. Montserrat Caballé. Barcelona: Robinbook, 2008. ISBN 978-84-936014-7-8. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 7,9 Pullen, Robert; Jay-Taylor, Stephen. Montserrat Caballé. Casta diva. Barcelona: Plaza & Janés, 1995. ISBN 84-01-37546-0. 
  8. Entrevista a Montserrat Caballé per Xavier Nicolás
  9. «Montserrat Caballé, nova icona de l'espanyolisme». Avui, 07/07/08 [Consulta: 12 març 2011].
  10. El disc de la Marató de TV3 - Televisió de Catalunya
  11. «Montserrat Caballé: 'Soy española de pura cepa, pese a quien pese'». El Mundo, 06/07/08 [Consulta: 16 agost 2011].
  12. Acte de lliurament de la Gran Croce
  13. «Montserrat Caballé, investida doctora ‘honoris causa'». Avui, 8 de febrer de 2011. [Consulta: 9 de febrer de 2011].
  14. «Montserrat Caballé rep el doctorat 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona». El Periódico de Catalunya, 8 de febrer de 2011. [Consulta: 9 de febrer de 2011].
  15. «La Comunitat de Madrid lliura la Medalla de las Arts a Montserrat Caballé». EuropaPress.cat, 18 de novembre 2013. [Consulta: 19/11/2013].