Birgit Nilsson

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Birgit Nilsson

Birgit Nilsson (Västra Karup, 17 de maig de 1918 - 25 de desembre de 2005) va ser una soprano sueca que va conrear tant l'òpera com la música de concert. Va ser famosa per les seues interpretacions de Brunilda en el cicle de L'anell del nibelung i altres personatges d'òperes de Wagner (com Isolda en Tristany i Isolda), Elektra i Salomé de Richard Strauss i Turandot de Puccini.

Va nàixer (filla única) en una granja en Västra Karup (100 km. al nord de Malmö), i va ser batejada com Birgit Märta Nilsson. "Vaig cantar abans de poder caminar", va dir en alguna ocasió. Quan va començar a cantar en el cor de l'església, els seus pares van notar el seu talent musical. Va estudiar amb Ragnar Blennow a Båstad, i amb Joseph Hislop i Arne Sunnegard a l'Acadèmia Reial de Música d'Estocolm.

Va realitzar el seu debut operístic en l'Òpera Reial Sueca l'any 1946 en el paper d'Agathe en Der Freischütz de Weber, comptant amb tan sols tres dies per a preparar el personatge. El 1947, va obtenir una bona recepció per part del públic del seu país per la seua interpretació de Lady Macbeth en l'òpera Macbeth de Verdi. El seu primer compromís internacional important va ser en l'òpera Idomeneo de Mozart, en el Festival de Glyndebourne, l'any 1951. La primera vegada que va interpretar el paper de Brünnhilde va ser a Munic l'any 1954.

Nilsson va debutar a Amèrica del Nord com Isolda el 1956, amb l'Òpera de San Francisco. L'any 1959 va obtenir un èxit aclaparador amb el mateix paper al Metropolitan Opera House de Nova York. Aquest mateix any, es va iniciar la seua relació amb el prestigiós Festival de Bayreuth en Lohengrin, i a partir d'aquest moment, va participar-hi regularment fins a l'any de 1970. Ha treballat per a altres teatres d'òpera reconeguts com a Tòquio, París, Buenos Aires, Chicago i Hamburg.

Nilsson va ser àmpliament coneguda com una destacada soprano wagneriana, la successora de la no menys famosa soprano noruega, Kirsten Flagstad. Sempre se la va relacionar amb el paper de Brünnhilde. A més va interpretar altres papers amb característiques vocals molt diferents, com Leonora, Aïda, Turandot, Tosca, Elektra i Salomé.

Va fer molts enregistraments discogràfics, incloent-hi un cicle de l'Anell per a la Decca, cantant el paper de Brünnhilde. Les seues interpretacions més importants van ser enregistrades. L'any 1948 es va casar amb Bertil Niklasson, un estudiant de veterinària que va conèixer en un tren. La Fundació Americana Escandinava va crear un premi per a promoure joves talents americans amb el nom Birgit Nilsson Prize.

Va publicar la seua autobiografia a Estocolm el 1977, amb el nom Mina minnesbilder. Es va retirar dels escenaris el 1984.

Va morir als 87 anys en el mateix lloc on va nàixer, Västra Karup, el dia de Nadal de 2005. Ja era viuda i no tenia fills.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]