Carl Maria von Weber

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Carl Maria von Weber
Carl Maria von Weber.jpg
Estil: Romanticisme
Naixença: 18 de novembre de 1786
Eutin, Slesvig-Holstein
Defunció: 5 de juny de 1826 (als 39 anys)
Londres
Nacionalitat: Alemanya Alemanya

Carl Maria von Weber (Eutin, 18 de novembre de 1786 - Londres, 5 de juny de 1826) va ser un compositor romàntic alemany.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Eutin, una ciutat xicoteta pròxima a Lübeck en el nord d'Alemanya, amb el nom complet de Carl Maria Friedrich Ernest Von Weber. Son pare era un oficial militar, que no obstant es dedicava a tocar el violí i sa mare havia cantat en els escenaris. Les seues quatre cosines, filles del germà de son pare, eren també cantants conegudes. Una d'elles, Constanze, es va convertir en l'esposa de Mozart, amb la qual cosa es va crear un vincle familiar entre Mozart i Weber.

Infantesa[modifica | modifica el codi]

De menut Weber va tenir una salut fràgil i va patir en especial d'una malaltia congènita de malucs. Va acompanyar els seus pares en els nombrosos viatges que feien, i en els que son pare donava concerts de violí. Aquests viatges li van servir per a familiaritzar-se amb els escenaris i el públic. Son pare desitjava que Weber fóra un infant prodigi, igual que havia sigut Mozart, el qual en aquells anys estava travessant l'etapa final de la seua vida. Així, Weber va aprendre a cantar i a tocar el piano des de molt petit, tot i que no va poder caminar fins als quatre anys.

El 1798 el germà de Haydn, Michael Haydn, també músic, li va donar classes gratuïtes a Salzburg, ciutat amb gran tradició musical en què la família s'havia instal·lat. Poc després sa mare va morir i la família es va traslladar a Munic. Allí Weber va compondre la seua primera obra, que va ser publicada. Va prendre classes de composició i de cant, sota la direcció de Johann Evangelista Valesi,[1] i aviat va començar a tocar el piano en públic. Son pare l'animava insistentment a compondre i Weber va escriure diverses obres que, això no obstant, no van perdurar.

Tres anys després la família va tornar a Salzburg, i Weber va reprendre els seus estudis amb el germà de Haydn. L'any 1803 va ser nomenat director d'orquestra a Breslau, una ciutat de mitjana en l'est d'Alemanya, quan encara no havia complit els 18 anys. En aquest lloc va adquirir grans coneixements escènics, que el van convertir amb el temps en el compositor amb major domini de les tècniques teatrals. Arran d'una ingestió accidental d'un àcid utilitzat en els tallers d'impremta, es va espatllar la veu de tal manera que ja no va poder cantar.

Consagració[modifica | modifica el codi]

Durant els següents anys Weber va tenir diverses ocupacions, en les que va seguir formant-se. Al mateix temps va compondre diverses obres, incloent-hi òperes, que no obstant no van tenir l'èxit desitjat. El 1811 va realitzar una gira de concerts, en la que va establir amistats amb diverses persones influents. A Munic es va interpretar l'òpera Abu Hassan que havia escrit en els anys anteriors, i per fi una obra seua va tenir una acollida favorable pel públic. També va ser a Munic on Weber va interpretar conjuntament amb el clarinetista Heinrich Baermann, el Concertino op.26 per a clarinet. Va ser la primera composició que va fer per aquest instrument. L'any següent va morir son pare i el 1813 va acceptar el càrrec de director d'orquestra a Praga, on va romandre tres anys. Ací va compondre algunes de les seues millors obres per a piano i les va interpretar amb gran èxit.

De Praga, Weber va anar a Dresden, on va ocupar el mateix lloc de director d'orquestra. Ací va insistir amb l'òpera, i va realitzar diverses composicions d'aquest gènere. Més avant es va posar a treballar en la seua òpera més famosa, Der Freischütz (El caçador furtiu), que va acabar a mitjan 1820. Es va estrenar amb un èxit triomfal a Berlín l'any següent. També a Viena i a Dresden l'obra va obtenir un gran èxit. Tanmateix, les condicions econòmiques de Weber en el seu treball no van millorar. Tot i això, no va acceptar ofertes més avantatjoses en altres ciutats, ja que va voler ser fidel als seus compromisos. Va escriure una segona òpera, Euryanthe, que també va recollir una gran èxit, i va compondre moltes altres de les seues obres.

Trasllat a Londres[modifica | modifica el codi]

Quan ja s'aproximava el final dels seus dies i la seua salut va començar a empitjorar, Weber va rebre l'encàrrec des de Londres de compondre una òpera en anglès, que seria la seua tercera gran obra escènica: Oberon. Es va posar a treballar immediatament i va aprendre l'idioma amb tal grau de perfecció, que en tota l'òpera es va trobar només un error de text. Uns mesos abans de l'estrena es va traslladar a Londres on la seua salut va anar empitjorant durant els assaigs. L'estrena fou un èxit i Weber lloà molt positivament la interpretació de la cantant Mary Ann Paton que fou la intèrpret femenina. Poc després d'estrenar-se l'òpera, que va ser acollida amb gran èxit, Weber va morir en la casa del seu amfitrió, per causa d'una afecció pulmonar.

A més de les seues tres òperes, considerades per molts com a verdaderes obres mestres de la música escènica, Weber va escriure moltes altres composicions. Són especialment conegudes les seues obres per a piano i per a piano i orquestra, dues simfonies, dues misses, vuit cantates, nombroses cançons, etc..

Òperes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 733 (ISBN 84-239-4566-9)