Dresden

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Dresden (desambiguació)».
Dresden
Escut de Dresden
([[Escut de Dresden En detall]])
Localització
Karte Dresden in Deutschland.png
Municipi d'Alemanya
Panorama de Dresden
Panorama de Dresden
Estat
• Estat federat
• Districte
Alemanya
Saxònia
Districte urbà
Superfície 328,30 km²
Altitud 113 msnm
Població (31/12/2012)
  • Densitat
525.105 hab.
1.599,47 hab/km²
Coordenades 51° 2′ N, 13° 44′ E / 51.033°N,13.733°E / 51.033; 13.733Coord.: 51° 2′ N, 13° 44′ E / 51.033°N,13.733°E / 51.033; 13.733
Dirigents:
• Burgmestre:

Helma Orosz (CDU)
Codi postal 01001-01462
Prefix de telèfon 0351
Matrícula DD
Web

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'estat federat de Saxònia. Està situada a la vall de l'Elba. El 2012 la seva població va superar els 525.000 habitants. A l'àrea metropolitana hi viuen 1.100.000 persones.

Dresden té una llarga història com a capital i com a residència reial dels governants de Saxònia, amb segles d'esplendor cultural i artístic. El bombardeig de Dresden a la II Guerra Mundial i els 40 anys que ha format part de la República Democràtica Alemanya han alterat considerablement l'aspecte de la ciutat.

Des de la reunificació Dresden ha esdevingut un important centre econòmic, polític i cultural a la part oriental de la República Federal d'Alemanya.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers poblaments de la zona on avui s'enclava Dresden daten del neolític. L'any 1206 s'esmenta per primera vegada el nom de Dresden.

A finals del segle XV es converteix en la residència del sobirà de Saxònia i experimenta un gran apogeu, gràcies a la rebel·lió que va dur a terme la Casa de Wettin a fi d'obtenir la dignitat electoral, convertint-se en un centre polític i cultural d'importància. A causa de l'obtenció d'aquesta dignitat, Dresden també es va convertir en el Land protestant més important del Sacre Imperi Romanogermànic. En aquesta època es duen a terme grans assoliments culturals, que són la causa, encara, del prestigi que té aquesta ciutat.

El desenvolupament de la ciutat es va estancar durant la Guerra dels Trenta Anys. En els anys posteriors es van construir els parcs i edificis més famosos, però la ciutat va patir els danys de gairebé totes les grans guerres europees.

En 1685 va cremar completament l'antiga ciutat de Dresden i van caldre bastants anys per a acabar la reconstrucció total com "Nova ciutat règia" (avui Neustadt). Sota el govern d'August el Fort, Dresden va assolir la fama de ciutat cultural que encara manté. Durant el segle XVII Dresden va ser conquerida per Prússia en dues ocasions (Guerra de Successió Austríaca (1745) i Guerra dels Set Anys (1756)). Durant aquesta última contesa, els prussians van cremar la ciutat. El 1760 Dresden va ser assetjada una altra vegada per Prússia, aquesta vegada sense èxit, però va haver de suportar un bombardeig.

Nicolaus Ludwig von Zinzendorf, teòleg i que fou un gran propulsor del pietisme era fill d'aquesta ciutat. Schiller en 1785 va escriure en aquesta ciutat l'Oda a l'alegria, el poema que actualment és l'Himne de la Unió Europea. El compositor d'òperes Edmund Kretschmer en fou organista de la Capella Reial i hi va viure fins a la seva mort el 1908, i el compositor Friedrich Reichel (1833-1889) en fou cantor i organista de l'església de Sant Joan també fins a la seva mort i el tenor Karl Scheidemantel en fou director del Teatre de l'Òpera.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Ruth Berghaus (1927-1996) ballarina, coreògrafa i directora escènica.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]