Pirna
|
|||
| Localització | |||
| Municipi d'Alemanya | |||
| Estat • Estat federat • Regió • Districte |
Alemanya Alemanya Saxònia Dresden |
||
| Superfície | 53.01 km² | ||
| Altitud | 109-340 msnm | ||
| Població (31-12-2010) • Densitat |
38,705 hab. 7,3 hab/km² |
||
| Coordenades | 50° 57′ N, 13° 56′ E / 50.950,13.933Coord.: 50° 57′ N, 13° 56′ E / 50.950,13.933 | ||
| Dirigents: • Alcalde/essa: |
Klaus-Peter Hanke |
||
| Codi postal | 01796 |
||
| Prefix de telèfon | 03501 | ||
| Matrícula | PIR | ||
| Web | |||
Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom. Ubicada a 18 km. de Dresden, en la confluència del riu Gottleuba amb l'Elba.
Té grans passeigs, una església catòlica, i tres evangelistes. Ajuntament, monument al rei Albert, a en Bismarck i al compositor Ernst Julius Otto.
Taula de continguts |
Industria, comerç i cultura [modifica]
Les principals industries són la fabricació de cristall, llossa esmaltada, cigarretes, olis d'essència, cel·lulosa, maquinaria, teixits, pells i finalment, construccions navals. La seva explotació de jaciments de granit ocupa molts operaris i radica en les muntanyes de l'Elba. El comerç consisteix principalment en el granit i els cereals.
Pirna té escola d'Arts i Oficis, Progimnasma, Escola Normal i de Comerç, Orfenat. Museu, Asil, Tribunal, Duana, etc. En un angle del turó de granit de l'Elba, el príncep elector August (1573), menà construir en el solar que ocupava l'antic burg de Pirna, la fortalesa de Sonnenstein, que durant molts any fou sanatori.
Pirna empalma en ferrocarril, les línies Dresden-Rodembach amb Arnsdorf-Groscotta. Al peu del turó si troba el brollador d'aigües minerals Erlenpeter.
Història [modifica]
Pirna fou cedida el 933 pel rei Enric II al bisbat de Meissen i més tard passà a Bohèmia; el 1249 formà part dels bens matrimonials de la princesa Agnès en enllaçar amb Enric l'Il•lustre, marcgravi de Meissen; però Albert el Dolent, la cedí de bell nou al bisbat de Meissen, del qual passà altra volta a Bohèmia el 1298.
El rei Venceslau I la donà en feu, al marcgravi Guillem el 1405. El 14 de novembre de 1634 si celebrà el pacte entre els saxons i l'emperador Ferran II, que precedí a la pau de Praga.
Durant la Guerra dels Set Anys els prussians s'apoderaren del quarter general de l'exèrcit saxó establert pels voltants de Pirna.
Fills il·lustres [modifica]
- Hermann Finck compositor.
Ciutats agermanades [modifica]
Bibliografia [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pirna |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàgs. 1371-72 (ISBN 84-239-4544-8)
|
|
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. (Col·laboreu-hi!) Molts enllaços interns apunten a desambiguacions |