Oscar Niemeyer
| Oscar Niemeyer | |
|---|---|
 |
|
| Naixement | 15 de desembre de 1907 Rio de Janeiro |
| Ocupació | Arquitecte |
| Conegut per | Dissenyar la ciutat de Brasília |
Oscar Niemeyer (15 de desembre de 1907, Rio de Janeiro, Brasil) és un arquitecte brasiler. El 1963 fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
Taula de continguts |
[modifica] Primeres obres
Després de casar-se amb Annita Baldo, brasilera d'origen italià, va entrar a l'Escola de Belles Arts graduant-se en Arquitectura el 1934, i entrant a formar part de l'estudi de Lucio Costa i Carlos Leão.
Després de participar al costat de l'estudi de Lucio Costa en la construcció dels nous ministeris d'Educació als anys 30, el 1940 l'alcalde de Belo Horizonte va convidar Niemeyer a construir en solitari una església i un casino al costat del llac Pampulha, conegut amb el nom de Pampulha complex. La novetat de les línies de la petita església construïda en honor a Sant Francesc d'Assís va donar-li fama arreu del país. L'interior de l'església està decorada amb rajoles i frescos pintats per Candido Porinari. El casino posteriorment fou transformat en el Museu de Pampulha, dedicat a la difusió de l'art contemporani.
Niemeyer va participar, al costat de Le Corbusier, en l'elaboració del projecte de l'edifici principal de les Nacions Unides de Nova York el 1952.
[modifica] Brasília
El 1956 Lucio Costa guanyà el concurs urbanístic per la planificació de la nova capital del país, Brasília, alhora que Niemeyer fou l'encarregat de construir els edificis guvernamentals.
La capital fou inaugurada el 21 d'abril de 1960 i entre les obres més destacades de Niemeyer cal destacar el Palacio Alvorada, residència oficial del President de la República; el Palacio Itamaraty, seu de la cancelleria; el Congrés Nacional; el Palau de Planalto, seu del govern executiu; i la seu del Tribunal Suprem Federal. Així mateix també cal destacar la Catedral de Brasília.
El 1962 Niemeyer va rebre l'encàrrec d'organitzar la Facultat d'Arquitectura de la nova Universitat de Brasília, però va haver d'abandonar aquest càrrec dos anys més tard com a conseqüència del cop d'Estat militar que va prendre el govern federal. Des de 1945 formava part del Partit Comunista del Brasil, per la qual cosa, durant la dictadura militar que patí el seu país entre els anys 60 i 80 va haver d'exiliar-se a Europa.
[modifica] Exili
El 1967 s'instal·la a París dedicant-se a elaborar projectes a Algèria, com la Universitat de Constantine; Itàlia, l'edifici de l'editorial Mondadori; i França, la seu del Partit Comunista de França. A partir de 1985, gràcies a la democratizació del seu país, va tornar a realitzar projectes arquitectònics a Brasília i São Paulo. Entre 1991 i 1996 va realitzar el Museu d'Art Contemporani de Rio de Janeiro, localitzat a la ciutat de Niterói.
[modifica] Fundació Oscar Niemeyer
El 1988 decidí fundar aquesta organització com un centre d'informació i investigació orientat a la reflexió i difusió de l'arquitectura, l'urbanisme, el disseny i les arts plàstiques, així com la valoració i preservació de la memòria i el patrimoni arquitectònic modern del Brasil. El 1989 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de les Arts en reconeixement del seu treball.[1] Arran això, va decidir donar un dels seus dissenys per la creació del Museu Internacional Premis Príncep d'Astúries, ubicat a Avilés (Astúries), inaugurat a les darreries de 2010.
[modifica] Notes
|
|||||
