Darcy Ribeiro
| Darcy Ribeiro | |
|---|---|
 Darcy Ribeiro |
|
| Naixement | Darcy Ribeiro da Silveira 26 d'octubre de 1922  Brasil, Minas Gerais |
| Defunció | 17 de febrer de 1997, 74 anys Brasil, Brasília |
| Nacionalitat | Brasiler |
| Ocupació | antropòleg, sociòleg i polític. |
| Pares | Josefina Augusta da Silveira Reginaldo Ribeiro dos Santos |
Darcy Ribeiro (Montes Claros, Minas Gerais, 26 d'octubre de 1922 - Brasília, 17 de febrer de 1997) fou un intel·lectual i polític brasiler conegut pels seus treballs en educació, sociologia i antropologia.
Les idees de Darcy Ribeiro sobre la identitat d'Amèrica Llatina van influenciar a molts acadèmics posteriors que es van interessar en temes llatinoamericans. Com a ministre d'Educació del Brasil, va desenvolupar grans canvis, els quals li van fer participar en reformes universitàries a Xile, Perú, Veneçuela, Mèxic i Uruguai, després de deixar Brasil com a conseqüència del cop d'Estat de 1964.[1]
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Darcy Ribeiro era fill de Reginaldo Ribeiro dos Santos i de Josefina Augusta da Silveira. Va completar l'educació primària i secundària a la seva ciutat de naixement, Montes Claros, al Grupo Escolar Gonçalves Chaves i al Ginásio Episcopal de Montes Claros, respectivament. És més conegut per la seva tasca en les arees de l'educació, la sociologia i l'antropologia, i per ésser, al costat del seu amic i company Anísio Teixeira, un dels fundadors de la Universitat de Brasília (Universidade de Brasília) durant els anys 1960. També va ser el primer rector d'aquesta universitat. Tanmateix, va fundar la Universitat Estatal de Norte Fluminense (Universidade Estadual do Norte Fluminense). Va escriure nombrosos llibres, molts dels quals parlen sobre la població indígena del Brasil.
Idees i teories [modifica]
- Noves poblacions
- Poblacions testimonials
- Poblacions transplantades
Darcy Ribeiro era militant de l'escola evolucionista de sociologia i antropologia. Creia que les persones passaven per un "procés civilitzant" començant com a caçadors-recol·lectors. Aquest procés estava marcat per les revolucions tecnològiques, i entre aquestes va considerar que les més importants eren les següents:
- la revolucíó agrícola
- la revolució urbana
- la revolució d'irrigació
- la revolució metalúrgica
- la revolució del bestiar
- la revolució mercantil
- la revolució industrial
- la revolució termonuclear
Ribeiro va proposar també una classificació dels països llatinoamericans, on va identificar "Noves poblacions" (Xile, Brasil, Colòmbia, Paraguai, Veneçuela, Amèrica Central, etc.), formades per una barreja de moltes cultures, sobretot nadives; "Poblacions testimonials" (Perú, Mèxic, Guatemala i Bolívia), restes d'antigues civilitzacions; i finalment Argentina i Uruguai (al costat del Canadà i dels Estats Units), originàriament "Noves poblacions" però que van esdevenir en "Poblacions transplantades", principalment europees, com a resultat d'una massiva immigració.[2]
Referències [modifica]
- ↑ Ocampo López, Javier. Darcy Ribeiro. 2006.
- ↑ Larraín, Jorge. Identidad chilena. 2001. Editorial LOM.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
- Fundació Darcy Ribeiro (portuguès)
- Universitat Estatal de Norte Fluminense (portuguès)
- Universitat de Brasília (portuguès)
