Casino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Casino és un espai públic dedicat a les activitats d'oci i esbarjo. Sota aquest nom podem trobar dos tipus de societats amb diferents fins: els casinos culturals i els casinos de joc.

Casino cultural[modifica | modifica el codi]

Societat de caràcter cultural i lúdic on els socis es reuneixen per conversar, llegir, jugar, etc. El Casino l'Aliança del Poblenou n'és un exemple. El Casino de Les Veges un altre, així com el Casino de Vic.

Aquesta tipologia de casino té els seus orígens al segle XIX, moment en el qual la noblesa i la burgesia s'estableixen a les ciutats i usen els casinos com a llocs de trobada i esbarjo. Aquests, eren espais privats i d'accés reservat únicament als seus socis, protegits de l'agitació urbana i del control públic. L'accés a aquestes entitats es regulava mitjançant quotes elevades i la demanda habitual de derrames. El marc legal el moment, a més, obligava que les entitats d'aquest tipus, així com els ateneus, estiguessin deslligats d'ideals polítics.[1]

Casino de joc[modifica | modifica el codi]

Establiment recreatiu que ofereix jocs d'atzar, envit i contrapartida. Normalment els casinos estan situats dins de complex turístics junt amb hotels, restaurants, discoteques o integrats dins de vaixells creuers.

Els casinos obtenen elevats rendiments econòmics degut a les característiques dels jocs que sempre donen un marge d'avantatge a la banca.

Història dels casinos[modifica | modifica el codi]

La paraula prové de les cases de camp –casini- que estaven integrades dins de palaus o viles italianes i que servien per l'esbargiment dels nobles del segle XVII. Una d'aquestes distraccions eren els jocs d'atzar. Durant el segle XIX, es va emprar aquest terme per a referir qualsevol indret públic on tenien lloc activitats recreatives (joc, esports, saló de lectura...)

Les primeres sales de joc legals -i subjectes a obligacions fiscals- foren les ‘tafurerias' instaurades al Regne de Castella durant el regnat d'Alfons X. A les ‘tafurerias' els jugadors s'enfrontaven entre ells. Posteriorment, el 1638, s'inaugura el Ridotto di San Moisé, a Venecia. Fou la primera casa de joc legal on els clients jugaven contra representants de la casa. Aquest tipus de negoci va emergir ràpidament arreu d'Europa (gaming halls, académies de jeux...) y durant el segle XVIII comencen a funcionar balnearis amb sales de joc (Bad Ems, La Redoute...). El 1863, s'inaugura el Casino de Montecarlo que ràpidament esdevé el referent del joc arreu del món.

Als Estats Units, el joc havia estat tolerat a salons i clubs fins a la legalització del joc a Nevada (1931). Els casinos i mega-complex turístics construïts a la ciutat de Las Vegas prengueren el relleu de Montecarlo com a capital mundial del joc. En l'actualitat, la ciutat xinesa de Macau està en procés de superar Las Vegas com a principal generador d'ingressos de la indústria del joc.

A Catalunya, els casinos de joc van ser prohibits fins a la legalització del joc el 1977. Malgrat tot, a finals del segle XIX i principis del segle XX, funcionaven il·legalment diverses sales de joc (Casino de l'Arrabassada, Cercle del Liceu, Casino Internacional Tibidabo, Reial Cercle Artístic, Principal Palace...). Amb l'arribada de la democràcia van obrir-se tres casinos a Catalunya: Casino de Lloret de Mar, Gran Casino de Barcelona (a Sant Pere de Ribes) i el Casino Castell de Peralada. L'estiu de 1999, es va traslladar el casino de Barcelona al seu nou emplaçament al soterrani de l'Hotel Arts. L'octubre del 2005 va inaugurar-se el Casino de Tarragona.[2] Després d'haver funcionat durant cinc anys com una sala annexa del casino de Peralada, l'antic casino de Lloret tancà definitivament les seves portes l'estiu del 2010. Un nou centre lúdic s'inaugurà al mateix municipi el mes de juliol d'aquest any. El primer casino de Catalunya va ser a Girona i no a Barcelona.

Llista dels casinos actius als territoris de parla catalana[modifica | modifica el codi]

Jocs de casino[modifica | modifica el codi]

Els casinos ofereixen dos tipus de joc:

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino
  1. Santi Ponce i Maties Ramisa. El Casino de Vic, 1848-2008. Vic: Eumo Editorial, 2008, p. 15-17. ISBN 978-84-9766-292-5. 
  2. Fontbona, Marc. Historia del Juego en España. De la Hispania romana a nuestros días. (PDF). Barcelona: Flor del Viento Ediciones, 2008. ISBN 978-84-96495-30-2.