Lloret de Mar
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi de la Selva | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Selva |
||||
| Gentilici | Lloretenc, lloretenca | ||||
| Superfície | 48,71 km² | ||||
| Altitud | 5 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
40.282 hab. 826,98 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 487500 4616750(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
8 Xavier Crespo i Llobet (CiU) |
||||
| Codi territorial | 170950 |
||||
Lloret de Mar és una vila catalana de la comarca de la Selva que es troba al sud de la Costa Brava.
Pionera en el turisme europeu dels anys 50, Lloret s'ha convertit en una de les destinacions turístiques més importants. Punt de trobada de cultures i tradicions, manté la seva identitat cultural, i tradicions que resten immutables al pas del temps, a les quals n'ha incorporat de més actuals, com a vila cosmopolita i capdavantera que és.
Presenta unes excel·lents platges, de sorra granulada i de topografia rocosa, en les que es poden trobar les zones més paradisíaques i úniques de tota la Costa Brava. Les seves platges més importants són les de Canyelles, Fenals, Treumal, Cala Boadella, Lloret i la de Santa Cristina. Amb una gran oferta hotelera, cultural i d'oci , Lloret ofereix als seus habitants i visitants un paradís de sensacions, emocions i sentiments que restan a la memòria el llarg del temps.
Ara bé, Lloret no són només platges, cal afegir el ric patrimoni cultural i natural. Poblats ibèrics, castells medievals, ermites, jardins, etc; són testimonis dels orígens de la vila i reflexe del pas del temps. Per això. el senderisme, mountain bike, submarinisme, caiac, etc. són diverses activitats per descobrir els racons més inexplorables i encantadors de Lloret.
Tot i que remotament, les activitats econòmiques de la vila, giraven al voltant de la pesca, l'agricultura i també parcialment, la indústria del suro, vinculada amb la poderosa indústria en el seu dia existent a la propera vila de Sant Feliu de Guíxols, des de la dècada dels anys seixanta, el motor principal de l'economia ha estat el turisme, que gaudí d'un gran desenvolupament i que ha convertit a Lloret de Mar, en el ressort turístic més important de Catalunya.
| Maçanet de la Selva | Vidreres | |
| Tordera |  |
Tossa de Mar |
| Blanes | mar |
Taula de continguts |
[modifica] Història
Els primers pobladors de Lloret foren els Indigets, una de les tribus del Ibers que habitaven la Catalunya actual. D'aquest passat podem destacar els jaciments de Montbarbat, Puig de Castellet i el del Turó Rodó.
El de Montbarbat es troba al cim de la muntanya amb el mateix nom. Fou habitat entre els segles VI aC i I dC. En les diverses excavacions realitzades s'ha trobat restes de ceràmica ibèrica, emporitana, àmfores ibèriques i púniques, materials de bronze i eines agrícoles de ferro.
El jaciment del Puig de Castellet fou construït el segle III aC i era utilitzat com a torre de guaita per controlar la costa.
Els romans anomenaren Lauretum al que actualment coneixem com a Lloret de Mar a causa de quantitat de llorers que hi devia haver en aquella època. De la seva petjada en resta el sepulcre romà que data del segle II dC.
És esmentat per primera vegada en un text l'any 966 com a Lauredo. Formà part del Comtat de Girona i canvià diverses vegades de mans fins a integrar-se a la baronia de Llagostera.
La vila actual es formà cap al segle XV al voltant del barri de la platja. L'església parroquial de Sant Romà fou acabada l'any 1522 i cal destacar el retaule major (1545 - 1549) pintat per en Pere Serafí.
El port de Lloret va esdevenir cada vegada més important i, sobretot, a partir d'obtenir el permís de comerciar amb les colònies americanes. D'aquesta època cal destacar les cases construïdes pels indians quan tornaren d'Amèrica.[2] Malauradament, moltes foren destruïdes pel creixement urbanístic posterior. Encara se'n pot observar una mostra al Passeig Marítim on trobem la casa de Can Garriga. Fou construïda l'any 1888 per l'Enric Baptista Garriga i actualment hi ha el Museu Marítim de Lloret de Mar. També hi ha el Museu Casa dels Gats, al carrer de Sant Albert.[3]
D'aquesta època també cal destacar el cementiri modernista (1901) on s'hi poden trobar les obres de Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà i Soqué i Bonaventura Conill i Montobbio.
Val a dir que a dia d'avui, en el segle XXI, s'està qüestionant el model turístic i de creixement de la vila, que ha patit un desenvolupament urbanístic desenfrenat, que ha malmès precisament molts dels seus arguments turístics (un entorn natural cuidat i frondós, a peu de costa).
[modifica] La llegenda de Lloret
Fa molts i molts anys, vivia un Déu que es deia Apolo. Apolo estava enamorat d’una deesa molt maca que es deia Dafne. Apolo perseguia a Dafne constantment i li demanava que es casés amb ell. Però Dafne no volia. Apolo no la deixava viure i Dafne va demanar ajuda als Déus. Ells es van compadir de la deesa i van decidir obrir la Terra i enviar-la terra endins. Del lloc on ella es va esfonsar en va créixer un llorer. Apolo buscava i buscava la deesa, però mai la va trobar. A partir d’aquest llorer, en van créixer molts altres al mateix lloc. D’aquest lloc en va néixer un poble. En honor a aquesta planta el van anomenar Lloret.
[modifica] Llocs d'interès
La població de Lloret de Mar, compta amb molts monuments trascendentals per la seva història com a municipi. Entre altres hi ha la Dona Marinera. És una estàtua d'una dona mirant al mar que encara a dia d'avui es pot observar la seva bellesa i es troba situada en un punt estratègic de la població. Aquest monument té un gran significat pels lloretencs i encara a la població es conta la mateixa història:
Fa molts i molts anys, la població de Lloret es dedicava a la pesca. Els homes mariners, agafaven un vaixell de pescadors, i s’endinsaven mar endins per a poder donar de menjar a les seves famílies. Aquests vaixells estaven mesos i mesos a alta mar, i les seves dones no tenien cap mena de notícia dels seus marits durant aquest temps. Molts mariners no tornaven, ja que morien a alta mar, d’altres sí. Les seves dones, cada dia anaven a veure l’horitzó per si veien un vaixell pescador tornar cap a terra. En honor a aquestes dones angoixades, es va decidir inaugurar el monument de la “Dona Marinera”. Per aquest motiu, aquest monument representa una dona mirant al mar esperant veure algun vaixell.
[modifica] Demografia
| Entitat de població | Habitants (2006) |
|---|---|
| Alegries, les | 325 |
| Canyelles | 483 |
| Hostalet, l' | 1.613 |
| Lloret de Mar | 29.122 |
| Papalús | 224 |
| Mas Rossell, el | 484 |
| Sant Pere del Bosc | 453 |
| Santa Cristina | 24 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Fills il·lustres
- Categoria principal: Lloretencs
- Felicià Serra i Mont (1900-1967), poeta i escriptor.
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Vilar, Albert. «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009 (27 d'agost de 2010), p. 6-13. GI-143-1965.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 74. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina Oficial de l'Ajuntament
- Pàgina Oficial de Turisme de Lloret de Mar
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
  |
Açò és un esborrany sobre la Selva. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
