Llagostera
|
|||||
| Localització | |||||
  
|
|||||
| Municipi del Gironès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès |
||||
| Gentilici | Llagosterenc, llagosterenca | ||||
| Superfície | 76,36 km² | ||||
| Altitud | 160 msnm | ||||
| Població (2011[1]) • Densitat |
8.105 hab. 106,14 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 491150 4630800(i) | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
24 Fermín Santamaría (CiU) |
||||
| Codi postal | 17240 |
||||
| Codi territorial | 170890 |
||||
| Patró/Patrons | Sant Feliu | ||||
| Web | |||||
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Canyera, la | 241 |
| Fontbona | 47 |
| Llagostera | 4.875 |
| Llagostera Residencial | 276 |
| Mas Gotarra | 182 |
| Mata, la | 65 |
| Mont-rei | 83 |
| Selva Brava | 90 |
| Veïnat de Bruguera | 178 |
| Veïnat de Cantallops | 35 |
| Veïnat de Creu de Serra | 47 |
| Veïnat de Gaià | 80 |
| Veïnat de Ganix | 5 |
| Veïnat de Llobatera | 53 |
| Veïnat de Mata | 21 |
| Veïnat de Panedes | 107 |
| Veïnat de Pocafarina | 16 |
| Veïnat de Sant Llorenç | 60 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[modifica] Geografia
Llagostera es troba situat a l'extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca (76,36 Km2) i limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva.
Per l'est, Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres (PEIN), després de passar pel pla de Panedes; pel nord i nord-oest se situa una plana de conreus. A l'extrem oposat hi trobem el massís de l'Ardenya, que ocupa gran part del terme per la zona sud.
Llagostera té un bon nombre de veïnats com ara Panedes i Sant Llorenç, amb parròquia pròpia, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Igualment, Llagostera integra els nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona.
La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava centre. A Llagostera s'hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa de Mar i Vidreres, via que enllaça amb l'autopista AP-7. Antigament, Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona que passava pel municipi i hi tenia una estació. Aquesta línia fou clausurada al 1969.
[modifica] Història
Ja des del paleolític es té coneixement de nuclis habitats dins la zona que actualment ocupa el terme municipal. Durant l'època medieval, Llagostera -només configurada pel nucli antic cerclat per la muralla- va esdevenir baronia, jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell homònims a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.
Passà als Cruïlles i, enmig d'una sèrie de plets, als Rocabertí-Tagamanent, als Vilarig i als Cruïlles de Castellfollit, alhora que els Montcada, marquesos d'Aitona, i llurs successors els ducs de Medinaceli també s'intitularen barons de Llagostera. La senyoria de Llagostera havia estat concedida el 1288 al vescomte Dalmau de Rocabertí. El 1323, per mort del fill d'aquest, Guerau de Rocabertí, retornà a la corona, i el 1324 fou donada, a l'avi del primer baró Ot de Montcada i de Pinós, senyor de la baronia d'Aitona.
A inicis del segle XIX, Llagostera es convertí en una de les viles amb una forta activitat d'indústria surotapera, juntament amb la veïna Cassà de la Selva. aquesta indústria significà un creixement demogràfic i urbanístic de la població, alhora que veia néixer una classe obrera incipient. És per això que al 1872 es constituí una Federació Local de la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors (FRE-AIT), encapçalada per la sindicalista llagosterenca Isabel Vilà i Pujol. Després de la guerra civil espanyola, amb el declivi de la indústria surotapera i la manca d'una xarxa d'aigua potable, arribà la paràlisi econòmica del municipi, que no aconseguí de reorientar-se vers cap altra activitat econòmica. És una situació que encara persisteix actualment, per bé que Llagostera ha rebut mantes onades migratòries, sudespanyoles, magrebines i subsaharianes.
La plaça del Castell acull, des de l'any 1982, un monument que recorda els temps en què la vila va ser gratificada amb el privilegi reial. Aquest va se concedit a Llagostera i a Caldes de Malavella l'any 1241, quan els dos municipis formaven una batllia reial. El privilegi, que redimia els habitants de les dues poblacions de certes càrregues feudals, va ser ratificat posteriorment per Carles IV, el 1793.
L'església de Sant Feliu data del segle IX, tot i que les restes del temple original són ben escasses. El temple actual és una mescla de construccions gòtiques (nau) i barroques (façana). De l'altar construït a finals de segle XV, dedicat a Sant Julià, no en queda cap vestigi, així com tampoc del retaule major barroc que va ser destruït per la guerra civil. Actualment el temple, de façana barroca, està configurat per una nau gòtica amb capelles laterals. La capella del Sagrat Cor, de la dècada dels 50, és obra de Pere Falcó i Golondrina. Fa uns anys, l'interior de l'església ha estat netejat i restaurat.
El barri de Reramur il·lustra perfectament la configuració medieval de la vila dins la muralla que antigament marcava els límits del nucli habitat a l'entorn del castell baronial i l'església.
Pel que fa al turisme, actualment la Fira del Bolet i el Mercat Romà són dues fires que apleguen cada any a milers de persones al nucli urbà de la localitat.
[modifica] Demografia
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Mitjans de comunicació
Llagostera Ràdio és l'emissora local de Llagostera i es pot sintonitzar al 105.7 FM (Gironès) o bé per Internet des del web i també es poden descarregar tots els programes que emet l'emissora amb format mp3. Tota la programació és pròpia les 24 hores del dia i la llengua usada és el català en tots els programes.[2]
[modifica] Esports
Des de sempre la vila ha mostrat una gran afició per a les activitats esportives, sent el club més representatiu la Unió Esportiva Llagostera club d futbol que milita a la Segona divisió espanyola de futbol B. També és conegut el Club Patinatge Llagostera, amb diversos títols nacionals i europeus, el Club d'Handbol Llagostera, El Club Bàsquetbol de Llagostera, El Futbol Sala i el Club Tenis Taula Llagostera.
[modifica] Llocs d'interès
- Butterflies Center
- Museu Municipal de Llagostera. Exposició permanent: la recerca del passat. Buscar els orígens, trobar respostes.[3]
Escola Lacustària Escola Puig de les cadiretes Llar d'infants el niu Llar d'infants el carrilet Institut Llagostera Plaça Catalunya Can Madí Ajuntament Llagostera TV Llagostera ràdio
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/-/21725.html
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 71. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Ajuntament de Llagostera
- Turisme Llagostera
- Televisió Local "LlagosteraTV"
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
