Arbocer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Arbocer
Cireretes d'arboç
Cireretes d'arboç

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ericales
Família: Ericaceae
Gènere: Arbutus
Espècie: A. unedo
Nom binomial
Arbutus unedo
L.

L'arbocer, arborcer, arbocera, arboç o cirerer d'arboç (Arbutus unedo) és una planta amb flor de la família de les ericàcies. La seva distribució és mediterrània, però arriba fins al sud d'Irlanda, on s'havia dubtat que fos espontani, ja que es pensava que l'hi podien haver portat uns monjos que havien visitat Santiago de Compostel·la. Tanmateix, les anàlisis de pol·len del sòl demostren que ja hi era fa tres mil anys.[1]

Particularitats[modifica | modifica el codi]

L'arbocer és un veritable arbre, encara que pel seu port sembla més aviat un arbust.

Flors de l'arbocer

fulles lanceolades, grans, endurides i brillants, amb el marge lleugerament dentat.

Les flors són blanques o verdoses, en forma de campaneta, dirigides cap avall amb l'extrem cargolat cap enfora. Es presenten reunides en grups.

El fruit s'anomena arboç o cirereta d'arboç. És una baia esfèrica, carnosa i groguenca per dins i granulada i aspra per fora, amb un color vermellós molt intens quan madura.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La cirereta d'arboç és comestible i dolça, però no agrada a tothom. Es diu que, si se'n mengen massa, pot emborratxar, ja que conté una certa proporció d'etanol, (CH2OH-CH3). Malgrat que aquestes baies són abundants a les muntanyes, no és fàcil trobar-ne al mercat.[2]

Amb les cireretes d'arboç es preparava tradicionalment una beguda semblant a la sidra i també vinagre casolà. En algunes zones del Mediterrani hi fan una salsa per acompanyar carn i caça.

També se'n pot fer melmelada o confitura.[3] Aquesta melmelada, fàcil de preparar, és molt popular a Itàlia i a Còrsega.

Mitologia[modifica | modifica el codi]

Segons la mitologia grega, de la sang del gegant Gerió, mort per Hèrcules en el seu desè treball, en va brotar el primer arbocer. Aquest origen mitològic concorda amb la facilitat que té l'arbre de rebrotar després d'un incendi o una tala. Aquesta vitalitat, sumada al fet que les fulles són sempre verdes, el fa símbol de la immortalitat. D'aquí ve que els romans el fessin servir en els funerals, com relata Virgili a l'Eneida. Segons els mateixos romans, aquest arbre estava consagrat a la nimfa Cardea. Explica la llegenda que aquesta nimfa vivia al Lucus Helerni, un bosc sagrat a les ribes del Tíber. Allà s'insinuava als incauts amb la finalitat d'atreure'ls al cor del bosc, on desapareixia sense que ningú aconseguís trobar-la. Allò es va acabar quan Janus se'n va enamorar i ella no es va poder amagar del déu de les dues cares, que, a canvi de l'amor robat, li va concedir el poder d'espantar les bruixes i de curar els nens, els malalts i els embruixats. Segons ens comenta Ovidi, quan se la invocava, feina servir la seva vareta d'arboç, amb què tocava tres cops les portes i els portals de les cases i esvaïa així tot mal. Al Magreb, l'arbocer és considerat un arbre beneït que espanta maleficis i protegeix de tota desgràcia. Els berbers l'acostumen a plantar a la porta de les cases, i les branques plenes de fruits es fan servir per espantar mals i dimonis. Als països islàmics hi pengen la roba dels malalts amb la intenció de traspassar-li les malalties. Aquests exemplars acaben recargolats i secs, però sobreviuen a les càrregues expiatòries.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=fvvIxkPjTFkC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false
  2. Un gran desconegut: l'arboç
  3. Melmelada de cireretes d'arboç - Recepta

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]