Jaciment de Can Morató
| Localització | |||
|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Llagostera (Gironès)  | ||
| Dades i xifres | |||
| Altitud | 160 m | ||
| Història | |||
| Tipus | Jaciment arqueològic | ||
| Troballa arqueològica | còdols de roca dura tallats | ||
Can Morató és un jaciment arqueològic a la franja humida que hi ha entre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i la plana de Llagostera, als camps de conreu al sud de la masia de Can Morató (a la zona de Panedes).
Descobriment i història de les intervencions arqueològiques[modifica]
Fou descobert el 1989 pel Sr. Emili Soler (membre del Museu Arqueològic municipal de Llagostera). Gran part del fons d'aquest museu s'ha inventariat i fotografiat pel personal del Museu d'Arqueologia de Sant Pere de Galligants de Girona.[1]
Troballes[modifica]
S'han trobat vestigis en alguns punts de fa uns 100.000 anys al nord del terme,[2] en Can Morató i també al sector del veïnat de Bruguera, a quatre quilòmetres de la vila de Llagostera.[3] Correspon aquest moment a l'aparició de l'home de Neanderthal (Homo neanderthalensis), al Paleolític Inferior i al Paleolític Mitjà.
El registre material comprèn una vintena de còdols de roca dura tallats, comptant entre els més abundants els choppers, chopping tools i bifacials. A partir del material es conclou que el conjunt pertany al Paleolític Inferior Mitjà.
Algunes de les peces es troben en molt bon estat de conservació, fet que podria indicar que han estat poc temps en superfície i que, per tant, a mesura que es realitzen tasques agrícoles de remoció el material va aflorant.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Funcions del Museu d'Arqueologia de Catalunya». Arxivat de l'original el 2016-08-07. [Consulta: 2 juliol 2016].
- ↑ Els primers 100.000 anys d'activitat humana a Llagostera
- ↑ «Jaciment de Can Morató». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- "Les comarques Gironines: Del Paleolític als Visigots". Pere Cantón Playà. Diputació de Girona, Associació Arqueològica de Girona. 2001.