Ou de reig

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ou de reig
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Amanitaceae
Gènere: Amanita
Espècie: A. caesarea
Nom binomial
Amanita caesarea
(Scop.) Pers.
Característiques morfològiques
Amanita caesarea

Capell semiesfèric.png
semiesfèric

Gills icon.png
laminar

Làmina lliure.png
lliure

Bolet excel·lent comestible.png
excel·lent comestible

Ring and volva stipe icon.png
anell i volva

Yellow spore print icon.png

Color daurada

Mycorrhizal ecology icon.png
micorrizogen

Nuvola apps important.svg
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.

L'ou de reig o simplement reig, o també cocou (Amanita caesarea, del llatí Ámanos: nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria on sembla que abundaven les amanites; caesarea: del Cesar) és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels més apreciats a Catalunya potser també perquè és poc comú. Ja era coneguda pels romans.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a fer uns 15 cm d'alçària, amb un barret de 8–20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat, amb el marge recte i lleugerament acanalat. La cutícula, que és separable, és llisa i lluent, un xic lubrificada en temps humit, de color taronja vermellós viu, que amb el temps s'engrogueix i es fa més pàlid. A vegades pot presentar restes de vel. La carn és tendra, de color blanc, excepte sota la cutícula i a l'exterior del peu, on és d'un bell groc de rovell d'ou i amb la volva blanca a la part baixa del peu. La seva olor és suau i el seu gust, dolç.

El seu desenvolupament és el típic d'aquesta mena de bolets: en néixer recorda un ou (d'aqui el nom), més endavant n'emergeix el peu que porta el barret tancat al capdamunt; quan el barret s'obre i s'estén, el vel que fins aquell moment cobria les làmines s'esquinça per la vora i cau formant el típic anell de les amanites, que resta penjant a mig aire del peu.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu a les terres baixes en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines, roures i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant, amb clara preferència pels sòls silícics i saulosos. Fructifica des de la primavera fins a començaments de la tardor, ja que no és gens amant del fred.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Es pot menjar tant fregit, com cru, tallat a llesques fines i macerat amb oli d'oliva.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

En cas de menjar-se l'ou, s'ha de tenir la precaució d'obrir-lo i comprovar que sigui de color taronja, per tal d'evitar una lamentable confusió amb l'ou de la farinera borda (Amanita phalloides), que té l'interior de color verdós. La quasi totalitat de les intoxicacions mortals són degudes a aquest bolet molt tòxic i bastant freqüent als boscos.

Hi ha cert perill de confusió amb el tòxic reig bord (Amanita muscaria), que té el barret d'un vermell viu, cobert de nombroses granulacions de color blanc, les làmines blanques i el peu en forma de nap, també blanc, sense volva aparent. Aquesta confusió és més fàcil que es produeixi si abans ha plogut i, en rentar-se la cutícula, ha quedat descolorida i ha perdut les granulacions.

Altres imatges[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]