Amanita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Amanita
Amanita muscaria
Amanita rubescens
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Agaricomycetes
Subclasse: Agaricomycetidae
Família: Amanitaceae
Gènere: Amanita[1]
Pers.
Espècies

Vegeu el text

Sinònims

Aspidella

Espècie tipus
Amanita muscaria

Amanita és un gènere de bolets, el qual inclou de comestibles (com ara, l'ou de reig -Amanita caesarea-), d'al·lucinògens (Amanita muscaria, etc.) i de tòxics mortals (exemple de la farinera borda -Amanita phalloides-, el bolet verinós que més morts provoca a tot el planeta). És un bolet de mida generalment gran amb un peu amb anell i volva.[2]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El nom del gènere probablement deriva d'Amanon (una muntanya de Cilícia) i va ésser descrit originalment per Christian Hendrik Persoon el 1797.[3] Sota el International Code of Botanical Nomenclature, el concepte de Persoon sobre Amanita, amb Amanita muscaria (L.) Pers. com espècie tipus s'ha conservat oficialment contra l'antic concepte d'Amanita de Boehm (1760) el qual es considera sinònim d'Agaricus L.[4] Inclou diversos centenars d'espècies, entre elles:[5][6][7]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Algunes de llurs espècies són famoses per la seua toxicitat car poden causar insuficiència hepàtica i la mort. A tall d'exemple, la farinera borda (Amanita phalloides) conté fal·loïdina, la qual és un alcaloide molt tòxic que causa lesions irritatives gastrointestinals, diarrea intensa i risc de deshidratació.[8] Altres espècies verinoses semblants a aquella són Amanita virosa, Amanita bisporigera, Amanita ocreata i Amanita verna. D'altra banda, n'hi ha d'altres que causen insuficiència renal aguda com són Amanita smithiana (al nord-oest de l'Amèrica del Nord), Amanita pseudoporfiria (al Japó) i Amanita proxima (al sud d'Europa).[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. «Amanita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Persoon, C.H. (1797) Tent. disp. meth. fung.: 65
  4. J. McNeill et al. (eds), 2006. International Code of Botanical Nomenclature (Vienna, 2005), Appendix IIIA Nomina generica conservanda et rejicienda, B. Fungi http://ibot.sav.sk/icbn/main.htm
  5. Rodham E. Tuloss and Zhu-liang Yang's Amanita site – Llista de 600 espècies d'Amanita amb fotos.
  6. uBio (anglès)
  7. Catalogue of Life (anglès)
  8. TERMCAT (català)
  9. Saviuc P., Daniel V., 2006. "New Syndromes in Mushroom Poisoning". Toxicological Reviews 25 (3): 199-209.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Ridley, G.S., 1991: The New Zealand species of Amanita (Fungi: Agaricales). Australian systematic botany, 4: 325-354.
  • Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]